Comitè de Salvació Pública

L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En molts casos, en primer lloc a la Revolució Francesa, quan era un òrgan de govern. El significat d'aquesta expressió pot fer referència, doncs, al següents termes:

  • Comitè de salvació pública, en francès:Comité de salut public, un dels principals òrgans del govern revolucionari establert per la Convenció Nacional el 6 d'abril de 1793, en substitució d'una "comissió de salvació pública" que es va formar, ella mateixa el 25 de març de 1793 per tenir èxit el Comitè de Defensa general (creat el primer de gener de 1793). Renovada periòdicament, va sobreviure fins a la creació del Directori l'octubre de 1795. Vegeu a sota.
Infotaula d'organitzacióComitè de Salvació Pública
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 abril 1793
Data de dissolució o abolició26 octubre 1795 , Causat per: canvi de règim Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Entitat matriuConvenció Nacional Modifica el valor a Wikidata
  • Hi havia també durant la Revolució Francesa "comitès de salvació pública dels departaments" constituïts a una trentena de departaments pels jacobins locals o representants en missió. Organismes encarregats, originalment, de recopilar informació sobre el departament i desenvolupar el civisme, veuen les seves competències ampliades en matèria de vigilància i requisició.[1]
  • Comitè de Salvació pública (1958), nom donat als comitès insurreccionals formats a Alger, i a continuació, a les principals ciutats d'Algèria a partir del 13 de maig de 1958, i a Còrsega el 24 de maig.
  • El "Comitè de Salvació Pública" (en neerlandès: Comité voor Openbare Veiligheid ') és un organisme creat el 9 de gener de 1919 pels republicans a Luxemburg per formar un govern provisional.
  • El "Comitè de Salvació Pública i Acció Cívica del Gabon" és un moviment d'oposició que es va formar durant el moviment per la independència del Gabon presidit pel Príncep Louis Berre, líder mpongwe, contra el govern de Léon Mba.[2]
  • El "Comitè de Salvació Pública", és un òrgan de govern que consta de 120 membres constituït a Burkina Faso el 1982 després de l'enderrocament del Cap d'Estat, el coronel Saye Zerbo, i dirigit pel capità Thomas Sankara.[3]

Revolució francesa

modifica

El Comitè de Salvació Pública va ser un organisme francès creat amb caràcter extraordinari per la Convenció Nacional el 6 d'abril de 1793, durant la Revolució Francesa. Estava compost inicialment per nou membres de la Convenció (dotze posteriorment) i es va concebre com una institució administrativa destinada a supervisar i agilitzar la tasca dels òrgans executius de la Convenció i dels ministres nomenats per aquesta.

El moviment revolucionari estava amenaçat per una coalició de nacions europees i per forces contrarevolucionàries dins la mateixa França. Mentre el Comitè lluitava per salvar aquests perills, el seu poder anava en augment. El juliol del 1793, després de la derrota soferta pels republicans moderats (girondins) a la Convenció, destacats líders dels jacobins radicals es van unir al Comitè, entre ells destacaven Maximilien Robespierre, Louis de Saint-Just i Georges-Jacques Danton,. En conseqüència, aquest va passar a ser el principal òrgan de govern del país. La Convenció va conferir oficialment el poder executiu al Comitè el desembre de 1793. Robespierre va eliminar els seus rivals i va implantar un règim dictatorial. Entre les accions que ell i el Comitè van emprendre podem destacar les següents: reclutament de catorze exèrcits per defensar el país i reprimir els aixecaments interns; establiment d'un sistema parcial de preus màxims i salaris fixos per assegurar l'existència de provisions; institució del Regnat del terror per aplacar l'oposició interna.

Llista de tots els membres del Comitè durant la seva existència

modifica

Referències

modifica
  1. Raymonde Monnier, « Comités de salut public des départements », a Albert Soboul (dir.), Dictionnaire historique de la Révolution française, PUF, 1989 (rééd. Quadrige, 2005, p. 257-258.
  2. Florence Bernault, Démocraties ambiguës en Afrique centrale: Congo-Brazzaville, Gabon, 1940-1965, Éditeur Karthala Éditions, 1996, 423 pages, p. 294 ISBN 2-86537-636-2
  3. Claudette Savonnet-Guyot, État et sociétés au Burkina: essai sur le politique africain, Karthala Éditions, 1986, 227 pages, p. 178 ISBN 2-86537-148-4