Interval musical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''interval''' és la distància existent entre dues notes. Segons que ens referim a sons simultanis o a sons successius, parlem, respectivament, d'[[interval harmònic|intervals harmònics]] o bé d'[[interval melòdic|intervals melòdics]].Entre aquests darrers, parlem, també d'intervals ascendents o d'intervals descendents, segons quin sigui el moviment que efectuï la melodia en qüestió.
Pel que fa a l'amplitud d'aquests intervals, aquests reben dues denominacions que es complementen. En primer lloc cal establir en nombre de notes que hi ha entre l'una i l'altra, tenint en compte que cal comptar-les totes dues. Així, de do a re en sentit ascendent hi ha una segona (dues notes), i entre sol i re, en sentit descendent hi ha una quarta (quatre notes). En segon lloc cal establir el nombre de [[
==Denominació dels intervals==▼
▲== Denominació dels intervals ==
Segons el nombre de notes o graus que hi ha entre les dues notes que formen els intervals, s'anomenen:
Linha 20 ⟶ 19:
Els intervals melòdics de 2a s'anomenen, també, [[graus conjunts]]. Les melodies per graus conjunts acostumen a tenir una suavitat que no tenen les melodies en les qual predominen els intervals més amples.
== El qualificatiu dels intervals ==
El nom d'un interval només dóna una idea aproximada de la seva extensió exacta. Per exemple, els dos intervals de tres notes, do-mi i re-fa, tot i ser intervals de tercera, no tenen la mateixa extensió, ja que el primer inclou dos tons i el segon inclou un to i mig. El qualificatiu permet distingir-los. N'hi ha cinc de principals que són :
Linha 56 ⟶ 54:
== Consonància i dissonància ==
Els intervals harmònics es classifiquen en [[dissonància|dissonants]] i [[consonància|consonants]] segons la sensació que produeixin a l'oïda, sempre en relació al context concret en el qual sonin. La qualificació d'intervals com a consonants o dissonants ha variat notablement al llarg dels segles, així com la definició de consonància i dissonància en sí.
Linha 72 ⟶ 69:
== Història ==
Els primers treballs teòrics coneguts són els d'[[Aristoxen de Tàrent]], que es va basar en un mètode empíric i matemàtic, a diferència de les especulacions filosòfiques i matemàtiques de [[Pitàgores]].
Linha 79 ⟶ 75:
Al segle XIX, [[Hermann Helmholtz]] va construir els [[ressonador]]s que avui porten el seu nom, posteriorment utilitzats per a demostrar que tots els sons són per naturalesa complexos i consisteixen en una sèrie de sons concomitants o [[Sèrie harmònica (música)|harmònics]] naturals en intervals que són iguals que els demostrats pel monocordi.
[[Categoria:
[[bg:Музикален интервал]]
| |||