Durant la segona meitat del segle XIII, la Cort del [[Reis de França|rei de França]] conservava moltes normes i regles de la tradició [[Carlemany|carolingiacarolíngia]], entre altres el [[mecenatge]] de les [[Belles Arts|arts]]. En plena etapa clàssica de l’arquitectura i de l’[[escultura gòtica]], el rei [[Sant Lluís]] havia encarregat a l’escola dels miniaturistes de [[París]]. una sèrie de llibres ilustratsil·lustrats, entre els quals l’anomenat [[Salteri de Sant Lluís]] ([[1253]]-[[1270|70]]), que actualment es conserva a la [[Bibliothèque Nationale]] de França.
Veient les imatges del llibre esmentat, per exemple les [[escena|escenes]] de [[Jefté]] i les seves [[filla|filles]], podem apreciar la diferència de nivell que havia asolitassolit l’[[escultura gòtica]] en el seu apogeu i amb obres com la [[porta de Sant Esteve]] de la Catedral de [[Notre Dame de París]] o les figures de l’interior del portal occidental de la [[Catedral de Reims]] respecte al nivell de les miniatures, les quals encara evidenciaven una composició en superfície propiapròpia de la [[pintura romànica]]. Les miniatures d’aquest llibre tenen molt en comú amb les [[vitrall|vidrieres]]: el [[contorn]] deliniatdelineat i enèrgic que envolta les figures, les [[arquitectura dibuixada|arquitectures dibuixades]] i les [[franja|franges]] ornades amb diferents figuracions d’[[arabesc]]s o [[greca|greques]] que envolten l’escena. PeroPeró els cossos de les figures són [[allargat]]s i [[flexible]]s, els [[gest|gestos]] ]] sonsón verdaders, malgrat que encara són [[euritmiaeurítmia|eurítmics]], és a dir, acomodats a la [[composició]] i al [[marc arquitectònic.
