Understanding open-source and free software licensing

What is free software?

Open Source Initiative

Open Source Licenses: A Comparison Of The Most Popular Types

Public Domain

Freeware definition

El 1997, Ton Roosendaal va reescriure el programari des de zero.[a]

Model de negociModifica

Blender és un programari lliure i de codi obert. Com a programari lliure, Blender no està a la venda. La Fundació Blender amb seu a Amsterdam, Països Baixos, és una organització sense ànim de lucre des del 2002. És una fundació promou el desenvolupament del Blender, tot i que no rep diners per la venda del programari. L'única font d'ingressos són les donacions. Qualsevol persona o empresa pot contribuir al fons de desenvolupament a partir de 5 euros al mes. El març de 2021 hi havia 5533 individus i 53 membres corporatius, com s'especificava a la pàgina web de Blender. La Fundació Blender és una organització de base amb gent molt compromesa, amb un nombre petit de personal remunerat que no cobren per treballar en el programari. Ningú s'està fent ric per la plataforma.

Ton Roosendaal: Fundador i cap visible a Blender.

Erwin Coumans: Antic desenvolupador de Blender que va treballar en el motor de joc. Fou nominat per l'Acadèmia dels Oscars el 7 de febrer de 2015 pel desenvolupament de la llibreria Bullet Physics de codi obert. Treballador de l'equip Google Brain on desenvolupa un simulador a temps real, enfocat a la robòtica.[1][2]

Rien Poortvliet es va unir a l'Institut Blender el 2002 i va començar a escriure un nou nucli de modelatge 3D per a Blender.[3]



Pietro da Barsegapè fou un poeta llombard del segle XIII. Va naixer a Bascapè, es creu que va viure aproximadament entre 1220 i 1280, visqué a la provincia de Pavia ila seva familia era d'origen pavesa o ludigiana.


Inicialment es desenvolupà amb la biblioteca GTK,[4] la necessitat de renderitzar HTML5, va provocar l'ús de Qt 5 i posteriorment es va reescriure el programari amb DTK (Deepin Tool Kit). DTK és el conjunt d'eines per el desenvolupament de la interfície i la interacció amb el sistema, són escrites en C++/Qt.[5][6]

Empra els llenguatges de programació Go i QML i es basa en HTML5 i WebKit.[7]


Xft, the X FreeType interface library, is a free computer program library written by Keith Packard. It uses the MIT/X license that The Open Group applied after the post X11R6.4 license restoration.

It is designed to allow the FreeType rasterizer to be used with the X Rendering Extension; it is generally employed to use FreeType's anti-aliased fonts with the X Window System. Xft also depends on fontconfig for access to the system fonts.


Xft, la biblioteca d'interfície x FreeType, és una biblioteca gratuïta de programes d'ordinador escrita per Keith Packard. Utilitza la llicència MIT/X que The Open Group va aplicar després de la restauració de llicències X11R6.4 posterior.

Està dissenyat per permetre que el ràster FreeType s'utilitzi amb l'extensió de representació X; generalment s'utilitza per utilitzar els tipus de lletra anti-àlies de FreeType amb el sistema X Window. Xft també depèn de fontconfig per a l'accés als tipus de lletra del sistema.


GTK+ i GLib[8]

Fontconfig i Xft[9]

Pango i Xft[10]

Text Rendering[11]

What is the relation between FreeType, Fontconfig and Xft[12]

GModule mètode portàtil per carregar dinàmicament plug-ins [13]

X-Server: Servidor gràfic que proporciona una interfície compatible amb el sistema X11 per a visualitzar al dispositiu.

Llenguatge ús suport Llicència Exemples
Ocaml[14] LablGTK interfície gràfica per a GTK

Ús de GTKModifica

  • 1.0 (Apr 98, ca 93.000 lines of code)
  • 1.2 (Feb 99, ca 160.000 lines of code)
  • 2.0 (Mar 02, ca 460.000 lines of code)
  • 2.2 (Dec 02, ca 488.000 lines of code)
  • 2.4 (Mar 04, ca 558.000 lines of code)[15]

La majoria de les utilitats són estructures de dades comunes, com ara llistes enllaçades (GList) i funcions convenients, per facilitar la portabilitat entre Unices, per exemple, embolcalls al voltant de malloc i lliures (gmalloc i gfree).

GList

Xlib

Des de GTK+ 1.2 deixa de ser exclusiu per a Linux i passa ser multiplataforma. En Windows amb GDI i en MacOS X amb Cocoa.[16]

  • GtkTextView: A widget for displaying and editing a large block of text.
  • GtkTreeView: The tree interface used by GtkTreeView.
  • GtkComboBox: A widget used to choose from a list of items.
  • GLib (Gimp Libray): Biblioteca d'utilitats de propòsit general, no específica per a interfícies gràfiques d'usuari. GLib proporciona molts tipus de dades útils, macros, conversions de tipus, utilitats de cadena, utilitats de fitxer, una abstracció de bucle principal entre d'altres.
  • GObject (GLib Object System): Una biblioteca que proporciona un sistema de tipus, una col·lecció de tipus fonamentals, incloent un tipus d'objecte, un sistema de senyals.
  • GDK (GIMP Drawing Kit): El GDK és el contenidor que permet a GTK+ donar suport a múltiples sistemes de finestres. El GDK proporciona instal·lacions del sistema de finestres a X11 i s'introdueix Wayland a GTK+ 3.22 donant suport gestual a les tauletes gràfiques[17] i Brodway per a HTML5.[18] Windows i OS X. Des de GTK+ 3 ha perdut pes a favor de Cairo.[19] GTK 3.6.4 fou la darrera versió de la serie amb suport de GNOME.[20]
  • Pango:Pango és una biblioteca per a la manipulació internacionalitzada de textos. Se centra al voltant de l'objecte PangoLayout, que representa un paràgraf de text. Pango proporciona el motor per a GtkTextView, GtkLabel, GtkEntry, i altres eines que visualitzen text.
  • ATK (Accessibility Toolkit): ATK és el joc d'eines d'accessibilitat. Proporciona un conjunt d'interfícies genèriques que permeten a les tecnologies d'accessibilitat interactuar amb una interfície gràfica d'usuari. Per exemple, un lector de pantalla utilitza ATK per a descobrir el text en una interfície i llegir-lo als usuaris cecs. Els estris GTK+ tenen suport integrat per a l'accessibilitat mitjançant el marc ATK.
  • GdkPixbuf: Aquesta és una petita biblioteca que us permet crear objectes GdkPixbuf ("memòria intermèdia de píxels") a partir de dades d'imatge o fitxers d'imatge. Utilitzeu un GdkPixbuf en combinació amb GtkImage per mostrar imatges.
  • Cairo: Cairo és una biblioteca de gràfics 2D amb suport per a múltiples dispositius de sortida. Des de GTK+ 3 encarregat de renderitzar widgets.[19]
  • Pixman: Proporciona funcions de manipulació de píxels de baix nivell, com ara composició d'imatges i ràsterització trapezoïdal.
  • GtkScale: Nou motor de temes basat en CSS que també permet transicions d'estat animades.[21]
  • GTK+: La pròpia biblioteca GTK+ conté widgets, és a dir, components de la Interfície gràfica com GtkButton o GtkTextView.[22]
Versions majeures Versions mineures Dates de sortie et changements majeurs
0.x 0.54 – 0.99.31 15
1.0.x 1.0.0 – 1.0.3 5
1.2.x 1.2.0 – 1.2.5 25 : amélioration de l'interface utilisateur, correction de bogues.
2.0.x 2.0.0 – 2.0.6 23
2.2.x 2.2.0 – 2.2.17 19
2.4.x 2.4.0 – 2.4.7 27
2.6.x 2.6.0 – 2.6.12 1 : GEGL
2.8.x 2.8.0 – 2.8.22 2 : Mode fenêtre unique à onglets, groupes de calques, outil texte
2.10.x 27 avril 2018 : Traitement d'image exclusivement assuré par GEGL désormais. Possibilité de travailler sur des images 8, 16, 32 ou même 64 bits, en nombre entier ou flottant, avec encodage linéaire ou correction gamma[23]. Intégration du système de brosses de MyPaint, rotation et inversion du canvas, support d'OpenCL[24].
3.0.x ? : Portage vers GTK+ 3,…

Programari CADModifica

  • BRL-CAD és un programari de disseny gratuït assistit per ordinador desenvolupat originalment per l'Exèrcit dels EUA. El propòsit principal del paquet és el suport d'anàlisis balístiques i electromagnètiques. Actualment es distribueix sota una llicència GPL3 i és disponible per a UNIX/Linux, Mac OS X i Windows.
  • Electric VLSI Design System és una eina d'automatització de disseny electrònic, dedicada al disseny de components electrònics assistits per computadora (EDA o ECAD).
  • Open Cascade Technology (OCCT) és un marc de programari per al modelatge CAD/CFAO, IAO i 3D. Consisteix en una vasta biblioteca d'objectes que es poden utilitzar en C++ o a partir de Tcl-Tk i eines auxiliars per al desenvolupament d'aplicacions específiques. Està disponible sota la Llicència Pública de Tecnologia Open CASCADE (OCCTPL).
  • OpenSCAD és una aplicació de programari lliure per a la creació d'objectes sòlids CAD 3D CAD (disseny per ordinador). És un modelador basat només en scripts que utilitza el seu propi llenguatge de descripció; les parts es poden previsualitzar, però no poden ser seleccionades o modificades interactivament pel ratolí a la vista 3D.
  • CasacdeStudio[25]


Carla[26]

ArmorPaint[27]

Filmulator[28] Natron[29]

Garamond, com a gravador de punxons, va tallar lletres rodones, cursives i gregues. Als inicis de la seva vida laboral, l'estil rodó havia anat desplaçant el gòtic, però aquest encara es feia servir de manera residual als inicis de la impremta a França. Tot i que en vida, el seu nom s'escrivia generalment com a 'Garamont', l'ortografia 'Garamond' ha prevalgut com la forma més utilitzada després de la seva mort. H. D. L. Vervliet, el principal expert contemporani en impressió renaixentista francesa, utilitza Garamont constantment.

Els dissenys rodons de Garamond, que són els que més li han imitat, es van basar en una font tallada al voltant de 1495 per la impremta veneciana d'Aldo Manuzio, treball a càrrec del gravador Francesco Griffo. Aquella pòlissa tipogràfica fou emprada per primera vegada al llibre De Aetna, una obra curta del poeta i clergue Pietro Bembo que va ser la primera impressió de Manuzio en l'alfabet llatí. La historiadora Beatrice Warde ha valorat De Aetna com un projecte pilot, un llibre petit imprès a un nivell superior a la norma. Entre altres detalls, aquesta pòlissa va popularitzar la idea que en imprimir el traç creuat de la 'e' hauria de ser a nivell en lloc de inclinar-se cap amunt i cap a la dreta com es fa en l'escriptura a mà, aspecte que s'ha imitat en gairebé totes les lletres tipogràfiques des de llavors. Els impressors francesos del segle XVI van examinar assíduament l'obra de Manuzio (i, es creu, De Aetna en particular) com a pòlissa d'inspiració: les lletres rodones, cursives i gregues de Garamond van ser influenciades pels tipus utilitzats per Manuzio.

Aleshores, un esdeveniment que acabaria trasbalsant la tipografia europea, afectà la resta de la carrera de Garamond; el 6 de setembre de 1530, l'impressor Robert Estienne va començar a introduir tres fonts rodones aldines en diferents mides. Aquestes tipografies, amb el seu "to clar i tall precís" van ser extremadament influents i altres impressors parisencs van introduir immediatament còpies. La mida més gran "Gros-canon" (42.5pt) es va convertir en un "fenomen" a París: mai abans s'havia tallat un tipus rodó en una mida tan gran. Els dissenys imitaven els tipus de Manuzio i fins i tot copiaven la 'M' mostrada a De Aetna que, probablement per un defecte de fosa, no disposava d'una gràcia que apuntés cap a fora a la part superior dreta. Aquesta sorprenent omisió apareixeria en moltes fonts de l'època, incloses algunes de Garamond, encara que al final de la seva carrera reintroduiria la M en el model de caixa alta rodó amb la gràcia en aquella posició.[30][31]

El període comprès entre 1520 i 1560, que abasta la carrera de Garamond, va ser un període amb molta producció tipogràfica. Es van tallar moltes fonts, algunes com les de Robert Estienne per a l'ús exclusiu d'una sola imprenta, altres venudes o comercialitzades entre elles (cada vegada més amb el temps). Entre els molts gravadors actius hi havia el mateix Garamond, Granjon, Guillaume Le Bé, particularment respectat per les seves fonts hebrees, Pierre Haultin, Antoine Augereau (que podria haver estat el mestre de Garamond), Simon de Colines padrastre d'Estienne, entre d'altres. Aquest període va veure la creació d'un joc de punxons i matrius d'alta qualitat, molts dels quals es mantindrien vigents durant els dos segles següents.

Poc se sap de la vida o l'obra de Garamond abans de 1540, encara que va escriure en un prefaci que havia tallat punxons per a tipus des de la infància. Va treballar per a una varietat d'empresaris a comissió, creant punxons i venent matrius als editors i al govern. Les tipografies de Garamond eren populars a l'estranger, i reemplaçaven les rodones originals de Griffo a la Impremta Aldina de Venècia. També va treballar com a editor i llibreter. El 1549, un document del teòleg Jean de Gagny especificava que l'orfebre Charles Chiffin, que havia tallat una cursiva per a la seva impremta privada, havia de rebre el pagament a la taxa de "el millor gravador de punxons d'aquesta ciutat després del mestre Claude Garamont", mostrant clarament que era considerat el gravador de punxons preeminent de París en aquell moment.

Vervliet conclou que Garamond va crear trenta-quatre fonts, se li pot atribuir amb seguretat (17 rodones, 7 cursives, 8 gregues, 2 hebrees) i n'hi ha tres més, per a les quals l'atribució és problemàtica (una de rodona, una grega i una hebrea). Si Garamond distribuïa alguna font, com ho van fer gravadors de punxons i tipògrafs posteriors, no se sap s'hi se n'ha perdurat cap, encara que hi ha un exemplar sense signar a la col·lecció del Museu Plantin-Moretus, presentant una sinopsi del seu tipus de Parangon tardà, podria haver estat fet en un moment proper a la seva mort o poc després.

Tot i que es disposa d'alguns registres com els de Christophe Plantin sobre els tipus exactes que van ser tallats pel mateix Garamond, molts detalls de la seva carrera segueixen sent incerts: les primeres estimacions van situar la data de naixement de Garamond al voltant de 1480, però l'opinió moderna proposa estimacions molt posteriors. Un document anomenat Le Bé Memorandum (basat en els records de Guillaume Le Bé, pres en consideració per un dels seus fills al voltant de 1643) suggereix que Garamond va acabar el seu aprenentatge al voltant de 1510. Això és considerat poc probable pels historiadors moderns, ja que la seva mare encara era viva quan va morir el 1561 i poc se sap d'ell abans al voltant de 1540.


  • Tipus (tipografia) prisma de metall o fusta ()
  • Caràcter tipogràfic. Representació gràfica
  • Font (tipografia) referit als arxius digitals. d'una classe o tipus determinat, en una mida o estil concrets.
  • Pòlissa tipogràfica referit únicament a la tipografia tradicional en tipus mòbils fosos en metall.
  • Sèrie tipogràfica Grup de tipus o caràcters dins una família amb una variació de disseny comú. Helvètica regular, Helvètica cursiva, Helvètica negreta, etc.
  • Estil tipogràfic Variació de disseny en el gruix de la línia (normal/negreta), la inclinació (rodona/cursiva) o en l'ús de majúscules per caixa alta i caixa baixa (versaletes). En una família tipogràfica cada estil compon una sèrie. La denominació "estil tipogràfic" és genèrica, per referir-se a cada variació.
  • Família tipogràfica Conjunt de fonts que comparteixen un mateix patró formal. Adobe Garamond, ITC Garamond, Apple Garamond, ...
  • Clan tipogràfic Conjunt de fonts o famílies tipogràfiques que comparteixen un mateix esquelet, proporcions o plantejament de disseny tot i que inclouen variants en diferents classes.
  • Lletra tipogràficaConjunt de signes o caràcters amb un mateix patró formal. Referència abstracta a un disseny independentment de com es concreti en forma de tipus metàl·lics, transferibles o arxius digitals. Podem fer servir aquest terme per referir-nos a un conjunt de famílies, a una família o fins i tot a un patró formal que només té una font (p.e: Castellar).
  • Classe tipogràficaTerme que agrupa un conjunt de lletres tipogràfiques amb característiques (formals, històriques, estètiques) comuns.

Hi ha diversos sistemes de classificació (Thibaudet, Vox-ATypI, DIN 16518, PANOSE) que agrupen les lletres en classes segons els seus propis criteris.

Aquesta guia és incompleta. Només és una referència del panorama general.

OpenSCAD

Dust3D

Olive és un editor de vídeo

de programari lliure

és una aplicació gratuïta i de codi obert d'edició de vídeo multiplataforma per a Linux, Windows i macOS. Actualment es troba en alfa. [9]

És llançat sota llicència pública general de GNU versió 3. Està escrit en C++ i utilitza Qt per a la seva interfície gràfica d'usuari, FFmpeg per a les seves funcions multimèdia, biblioteca OpenImageIO, OpenColorIO per a la gestió del color i sistema de compressió CMake per a la configuració.

Olive és un projecte gratuït i de codi obert per oferir edició de vídeo d'alta qualitat i composició a tothom. Olive té com a objectiu proporcionar funcions avançades d'edició de vídeo en un paquet usable sense compromís. Una solució potent, però fàcil d'usar, per a creatius a tot arreu.

Llicència de programariModifica

Free and open (software must have source code provided) Non-free
Public domain Permissive license Copyleft (protective license) Noncommercial license Proprietary license Trade secret
Description Grants all rights Grants use rights, including right to relicense (allows proprietization, license compatibility) Grants use rights, forbids proprietization Grants rights for noncommercial use only. May be combined with copyleft. Traditional use of copyright; no rights need be granted No information made public
Software PD, CC0 MIT, Apache, MPL GPL, AGPL JRL, AFPL Proprietary software, no public license Private, internal software
Other creative works PD, CC0 CC-BY CC-BY-SA CC-BY-NC Copyright, no public license Unpublished

[40][41]Modifica

ODbL i ODC-BY

Classe Tipus Filosifia Normes Gratuït Implicacions

legals de

drets d'autor

Logotip
Programari lliure,

de codi obert i CC


FOSS

software licenses

Programari lliure

Free software

Free Software Foundation 1985

Defineix el grau de llibertat.

Moviment social.

La llicència aclareix i determina el grau de llibertat per a quatre aspectes fonamentals:

Llibertat de ser emprat per al propòsit que es vulgui.

Accés al codi, llibertat d'estudiar-lo i canviar-lo.

Llibertat per a redistribuir el programari.

Llibertat per a redistribuir el programari canviat.

No

necessàriament

 
The Open Source Definition

Debian Free Software Guidelines

Codi Obert Open Source

Open Source Initiative 1998

Accés al codi i més.

Metodologia en el

desenvolupament

i entrega al públic.

Empara el codi font i ofereix possibles llibertats sobre el programari.

Però també, determina obligacions com:

La llibertat de modificar i redistribuir el codi, obliga a que la redistribució també sigui de codi obert.

La llicència no pot discriminar a cap persona ni grups de persones.

No

necessàriament

 
Llicències de Creative Commons

Creative commons 2003[42]

  • Attribution: You must always provide credit to the original author.
  • Share-Alike: If you remix, transform, or build upon the material, you must distribute your contributions under the same license as the original.
  • Non-Commercial: You may not use the material for commercial purposes.
  • No-Derivatives: You may not distribute modified versions of the work.


Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix 6 llicències per compartir treballs creatius.[43]


CC licenses have not been designed for software and source code. (foro)

 
Programari amb

llicència privativa


Proprietary software licenses

Programari gratuït

Freeware

Gratuït.

Propòsits publicitaris.

Els drets d'autor del desenvolupador són conservats.

Controla la distribució, modifició i venda en el futur.

Normalment es distribueix sense accés al codi font.

 

Aquest logotip és

de creació pròpia,

no disposa de

reconeixement legal

Freemium Part gratuït part de pagament.

Propòsit comercial.

Si / No
Programari de prova

Shareware

Accés limitat.

Propòsit comercial.

No
Programari de propietat

Proprietary software or

Closed source software

Privatiu.

Propòsit comercial.

No
Secret comercial

Trade secret

Privatiu.

Diversos propòsits.

No
Programari sense

llicència

Domini públic

Public domain

Public-domain software

A disposició del públic.

Exonerat de drets d'autor.

Hi ha diverses vies per les quals una obra o programari passa a ser de domini públic:

Mort de l'autor o pas del temps que la legislació vigent decreta.

Que l'autor expressament col·loqui aquest (CCO) distintiu en fer la donació.

Que l'obra resti vinculada al logotip de domini públic (mostrat en aquesta fila a la dreta),

eliminant les restriccions de drets d'autor.

No  
Private unlicensed software No

Understanding open-source and free software licensing

 
Fig.2 Esquema de compatibilitat de llicències : les fletxes indica compatibilitat i per tant la part esquerra són més compatibles.

Aquesta guia és incompleta. Només és una referència del panorama general.


 
Diagram of software under various licenses according to the FSF and their The Free Software Definition: on the left side "free software", on the right side "proprietary software". On both sides, and therefore mostly orthogonal, "free download" (Freeware).

free license or open license


Requeriments mínims que afecten la manera en que el programari ha de ser distribuït. Les claus per al seu èxit són la permissivitat i l'obligació de reconèixer l'autor.[44]

Permissiu Probeheix

drets d'autor

Pot ser emprat

en programari

comercial

Proporciona

una patent

de llicència explícita

Pot ser emprat en

programari propietari

Programari lliure

i de codi obert

Logotip
GNU All-permissive License
Apple Public Source License
Apache Kubernetes

Swift

Firebase

 
BSD No Django

Flutter

 
MIT

Llicència X11

No React

Angular.js

JQuery

Laravel

.Net Core

Node.js

Ruby on Rails

 


redistribució de qualsevol projecte derivat de fonts, que la FSF compara amb la llicència GNU AGPL.

Apple de vegades publica algun programari sota una llicència apatxe més lliure quan vol que sigui adoptat per la comunitat lliure. Això és particularment el cas de Hola i ZeroConf.

El sistema operatiu Darwin d'Apple va ser alliberat sota aquesta llicència. Més tard, la Free Software Foundation aprova aquesta llicència com a llicència de programari lliure, però no es recomana llançar nous projectes sota aquestes llicències a causa de la incompatibilitat amb GNU GPL, i permetre la connexió amb

 
Aquest diagrama de Venn exemplifica la relació entre software gratuït i el programari FOSS: Segons David Rosen de Wolfire Games el 2010, el programari FOSS (taronja) és sovint gratuït, però no sempre. El programari gratuït (verd) poques vegades mostra el codi font.[45]

5 types of software licenses you need to understand

Comparison of font editors


Disponibilitat en sistemes operatiusWindows, Mac Os, Linux, Android, iOs i en línia Capacitat d'importar (I) i exportar (E)

PostScript, TrueType, OpenType

Type 1 OpenType
TrueType
Programari             .pfb LWFN sfnt

dfont

.ttc .ttf .otf
BirdFont Propietari o Open source
Crossfont P
DTL FontMaster P
DTL FontMaster Light F
DTL OTMaster P
DTL OTMaster Light F
FontArk (Web service) P
FontCreator P
FontForge GPL3
FontLab P
Fontographer P
Glyphr Studio GPL3
Glyphs NO P
Ikarus P
RoboFont NO P
Type P
Type light P
TypeTool P
VOGG F

Programes d'animació 2DModifica

List of 2D animation software

Disponibilitat en sistemes operatiusWindows, Mac Os, Linux, Android, iOs i en línia
Programari            
Blender

Grease Pencil

CelAction2D
Enve
FlipBook
Maefloresta
Moho (Anime Studio) Pro
OpenToonz
Pencil2D
Reallusion CrazyTalk

Animator

Toon Boom Harmony P
Stop Motion Studio
Synfig O


Plastic Animation Paper, Synfig Studio, Creatoon, Stykz, Toon Boom Animate,Bryce, Sketchbook, Pencil 2D, Brash Monkey, Animaker, Flipbook

  • Traditional Pencil Animation
  • Cel Animation
  • 2D Animation
  • 3D Animation
  • Motion Graphics
  • Stop Motion
  • Special Effects Animation
  • Character Animation
  • Texture Animations




Operating systemModifica


NO-MADEModifica



Van Orley Zelle.jpg


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

  1. «Erwin Coumans – Google Research». Google. [Consulta: 31 agost 2021].
  2. «Academy of Motion Picture Arts and Sciences honours Erwin Coumans» (en anglès americà), 08-02-2015. [Consulta: 31 agost 2021].
  3. «How Does Blender Make Money + Everything Else You Need To Know» (en anglès americà). [Consulta: 31 agost 2021].
  4. «Deepin GTK theme» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
  5. «Deepin Tool Kit (DTK)». [Consulta: 20 desembre 2020].
  6. «Deepin Tool Kit: Deepin Tool Kit Widget». [Consulta: 20 desembre 2020].
  7. Bhartiya, Swapnil. «Deepin Linux: A Polished Distro That's Easy to Install and Use» (en anglès americà), 12-01-2015. [Consulta: 20 desembre 2020].
  8. «Introduction to GTK#». [Consulta: 30 novembre 2020].
  9. «Experiences Using Fontconfig». [Consulta: 30 novembre 2020].
  10. «How Does Pango Work with Xft». [Consulta: 30 novembre 2020].
  11. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 30 novembre 2020].
  12. «What is the relation between FreeType, Fontconfig and Xft».
  13. «CS 23 Software Design and Implementation». [Consulta: 30 novembre 2020].
  14. «DMOZ». [Consulta: 30 novembre 2020].
  15. «GTK+ History». [Consulta: 28 novembre 2020].
  16. «Gtk+-Cocoa -- Gtk for Mac OS X». [Consulta: 26 novembre 2020].
  17. «GTK+, version numbering, and long-term support [LWN.net]». [Consulta: 28 novembre 2020].
  18. «GTK - Wikiwand». [Consulta: 26 novembre 2020].
  19. 19,0 19,1 Callejas Herrera, Álvaro Martín «APLICACIÓN DE ESCRITORIO PARA MONITOREO,RASTREO Y CONTROL DEL PRIMER SATÉLITE EDUCATIVO BOLIVIANO CHITISAT». Universidad Mayor de San Andrés, pàg. 35 - 39.
  20. «GTK explained». [Consulta: 26 novembre 2020].
  21. «GtkScale: GTK+ 3 Reference Manual». [Consulta: 26 novembre 2020].
  22. «Part I. GTK+ Overview: GTK+ 3 Reference Manual». [Consulta: 26 novembre 2020].
  23. Alexandre Prokoundine. «GIMP 2.10 blockers and the road to 3.0».
  24. «Roadmap GIMP 2.10».
  25. «zalo/CascadeStudio», 08-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  26. Team, CARLA. «CARLA». [Consulta: 8 febrer 2021].
  27. «ArmorPaint | 3D PBR Texture Painting» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2021].
  28. Isaac. «Filmulator: un editor de imágenes crudas (RAW) muy interesante» (en castellà), 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  29. «NATRON». [Consulta: 8 febrer 2021].
  30. Amert, Kay «The Phenomenon of the "Gros Canon"». The Papers of the Bibliographical Society of America, 99, 2, 01-06-2005, pàg. 231–263. DOI: 10.1086/pbsa.99.2.24295917. ISSN: 0006-128X.
  31. «Robert Estienne’s Printing Types». Brill. [Consulta: 14 febrer 2021].
  32. «CUB - Paràgrafs i interlineat < Disseny de la pàgina < Aspectes formals < Producció de textos < Llibre d’estil». [Consulta: 9 febrer 2021].
  33. «2.2.9. Ornaments o dingbats – Tipografia avançada» (en català). [Consulta: 10 febrer 2021].
  34. «Els dingbats: orígens històrics i usos actuals».
  35. «D58 Temes d'Entorn». [Consulta: 8 febrer 2021].
  36. «IV Els tipus de lletra».
  37. «LÒGIQUES BASADES EN NORMES TRIANGULARS: UNA CONTRIBUCIÓ A L’ESTUDI DELS SEUS ASPECTES SUBESTRUCTURALS».
  38. «Fonaments de la tipografia».
  39. «4.6.3. Dibuix de les formes tipogràfiques – Tipografia avançada» (en català). [Consulta: 10 febrer 2021].
  40. «4. Types of licenses - Software Licensing». [Consulta: 27 setembre 2020].
  41. «What is a software license? 5 Types of Software Licenses | Snyk» (en anglès americà). [Consulta: 27 setembre 2020].
  42. «Creative Commons & software» (en anglès australià), 30-06-2015. [Consulta: 28 setembre 2020].
  43. «Creative commons and open source (article)» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  44. Rodríguez, Cristian. «Everything you need to know about Permissive Free Software» (en anglès americà), 15-01-2019. [Consulta: 27 setembre 2020].
  45. Rosen, David. «Open-source software is not always freeware». wolfire.com, May 16, 2010. [Consulta: 18 gener 2016].