Understanding open-source and free software licensing

What is free software?

Open Source Initiative

Open Source Licenses: A Comparison Of The Most Popular Types

Public Domain

Freeware definition

Aquesta guia és incompleta. Només és una referència del panorama general.

Olive és un editor de vídeo

de programari lliure

és una aplicació gratuïta i de codi obert d'edició de vídeo multiplataforma per a Linux, Windows i macOS. Actualment es troba en alfa. [9]

És llançat sota llicència pública general de GNU versió 3. Està escrit en C++ i utilitza Qt per a la seva interfície gràfica d'usuari, FFmpeg per a les seves funcions multimèdia, biblioteca OpenImageIO, OpenColorIO per a la gestió del color i sistema de compressió CMake per a la configuració.

Olive és un projecte gratuït i de codi obert per oferir edició de vídeo d'alta qualitat i composició a tothom. Olive té com a objectiu proporcionar funcions avançades d'edició de vídeo en un paquet usable sense compromís. Una solució potent, però fàcil d'usar, per a creatius a tot arreu.

Llicència de programariModifica

Free and open (software must have source code provided) Non-free
Public domain Permissive license Copyleft (protective license) Noncommercial license Proprietary license Trade secret
Description Grants all rights Grants use rights, including right to relicense (allows proprietization, license compatibility) Grants use rights, forbids proprietization Grants rights for noncommercial use only. May be combined with copyleft. Traditional use of copyright; no rights need be granted No information made public
Software PD, CC0 MIT, Apache, MPL GPL, AGPL JRL, AFPL Proprietary software, no public license Private, internal software
Other creative works PD, CC0 CC-BY CC-BY-SA CC-BY-NC Copyright, no public license Unpublished

[1][2]Modifica

ODbL i ODC-BY

Classe Tipus Filosifia Normes Gratuït Implicacions

legals de

drets d'autor

Logotip
Programari lliure,

de codi obert i CC


FOSS

software licenses

Programari lliure

Free software

Free Software Foundation 1985

Defineix el grau de llibertat.

Moviment social.

La llicència aclareix i determina el grau de llibertat per a quatre aspectes fonamentals:

Llibertat de ser emprat per al propòsit que es vulgui.

Accés al codi, llibertat d'estudiar-lo i canviar-lo.

Llibertat per a redistribuir el programari.

Llibertat per a redistribuir el programari canviat.

No

necessàriament

 
The Open Source Definition

Debian Free Software Guidelines

Codi Obert Open Source

Open Source Initiative 1998

Accés al codi i més.

Metodologia en el

desenvolupament

i entrega al públic.

Empara el codi font i ofereix possibles llibertats sobre el programari.

Però també, determina obligacions com:

La llibertat de modificar i redistribuir el codi, obliga a que la redistribució també sigui de codi obert.

La llicència no pot discriminar a cap persona ni grups de persones.

No

necessàriament

 
Llicències de Creative Commons

Creative commons 2003[3]

  • Attribution: You must always provide credit to the original author.
  • Share-Alike: If you remix, transform, or build upon the material, you must distribute your contributions under the same license as the original.
  • Non-Commercial: You may not use the material for commercial purposes.
  • No-Derivatives: You may not distribute modified versions of the work.


Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que ofereix 6 llicències per compartir treballs creatius.[4]


CC licenses have not been designed for software and source code. (foro)

 
Programari amb

llicència privativa


Proprietary software licenses

Programari gratuït

Freeware

Gratuït.

Propòsits publicitaris.

Els drets d'autor del desenvolupador són conservats.

Controla la distribució, modifició i venda en el futur.

Normalment es distribueix sense accés al codi font.

 

Aquest logotip és

de creació pròpia,

no disposa de

reconeixement legal

Freemium Part gratuït part de pagament.

Propòsit comercial.

Si / No
Programari de prova

Shareware

Accés limitat.

Propòsit comercial.

No
Programari de propietat

Proprietary software or

Closed source software

Privatiu.

Propòsit comercial.

No
Secret comercial

Trade secret

Privatiu.

Diversos propòsits.

No
Programari sense

llicència

Domini públic

Public domain

Public-domain software

A disposició del públic.

Exonerat de drets d'autor.

Hi ha diverses vies per les quals una obra o programari passa a ser de domini públic:

Mort de l'autor o pas del temps que la legislació vigent decreta.

Que l'autor expressament col·loqui aquest (CCO) distintiu en fer la donació.

Que l'obra resti vinculada al logotip de domini públic (mostrat en aquesta fila a la dreta),

eliminant les restriccions de drets d'autor.

No  
Private unlicensed software No

Understanding open-source and free software licensing

 
Fig.1 Esquema de drets d'autor (copywright) : el color verd de l'esquerra són la gama de llicències lliures.
 
Fig.2 Esquema de compatibilitat de llicències : les fletxes indica compatibilitat i per tant la part esquerra són més compatibles.

Aquesta guia és incompleta. Només és una referència del panorama general.


 
Diagram of software under various licenses according to the FSF and their The Free Software Definition: on the left side "free software", on the right side "proprietary software". On both sides, and therefore mostly orthogonal, "free download" (Freeware).

free license or open license

De l'autoria Permisos per a

l'usuari

Clausules

d'ús

Codi font El creador

és responsable dels

erros de programari

Segona llicència

(redistribució)

Restriccions

comercials

Logotip
Drets d'autor

Copyright

El què el creador

indiqui.

Com el creador

indiqui.

Com el creador

indiqui.

Com el creador

indiqui.

Com el creador

indiqui.

 
FOSS Copyleft -

Copyleft

(Free software)

Pensat per a l'usuari.

Maximitza llibertats,

amb certes normes.

L'obra derivada,

ha de ser atribuïda a l'autor, com en el cas del codi obert.

Ha de ser de codi obert L'obra derivada,

no pot ser llançada com programari de propietat.

Permés  

Aquest logotip és,

amb certa ironia,

la inversió de l'anterior.

No disposa de reconeixement legal.

Permissiu +

Permissive

(Open Source)

Pensat per a l'usuari.

Restringeix llibertats.

L'obra derivada,

ha de ser atribuïda a l'autor.

No ha de ser de codi obert No L'obra derivada,

pot ser llançada sota una altra llicència com programari de propietat.

Permés with only minimal restrictions on how the software can be used
Creative Commons[5]

Creative Commons

Pensat per a l'usuari.

Maximitza llibertats,

sense restriccions.

Com l'usuari desitja, sense restriccions No disposa de termes sobre la distribució del codi font. No L'obra derivada,

pot ser llançada sota una altra llicència com programari de propietat.

Permés  

Aquesta guia és incompleta. Només és una referència del panorama general.

Requeriments mínims que afecten la manera en que el programari ha de ser distribuït. Les claus per al seu èxit són la permissivitat i l'obligació de reconèixer l'autor.[6]

Permissiu Probeheix

drets d'autor

Pot ser emprat

en programari

comercial

Proporciona

una patent

de llicència explícita

Pot ser emprat en

programari propietari

Programari lliure

i de codi obert

Logotip
GNU All-permissive License
Apple Public Source License
Apache Kubernetes

Swift

Firebase

 
BSD No Django

Flutter

 
MIT

Llicència X11

No React

Angular.js

JQuery

Laravel

.Net Core

Node.js

Ruby on Rails

 


redistribució de qualsevol projecte derivat de fonts, que la FSF compara amb la llicència GNU AGPL.

Apple de vegades publica algun programari sota una llicència apatxe més lliure quan vol que sigui adoptat per la comunitat lliure. Això és particularment el cas de Hola i ZeroConf.

El sistema operatiu Darwin d'Apple va ser alliberat sota aquesta llicència. Més tard, la Free Software Foundation aprova aquesta llicència com a llicència de programari lliure, però no es recomana llançar nous projectes sota aquestes llicències a causa de la incompatibilitat amb GNU GPL, i permetre la connexió amb

 
Aquest diagrama de Venn exemplifica la relació entre software gratuït i el programari FOSS: Segons David Rosen de Wolfire Games el 2010, el programari FOSS (taronja) és sovint gratuït, però no sempre. El programari gratuït (verd) poques vegades mostra el codi font.[7]

5 types of software licenses you need to understand

Comparison of font editors


Disponibilitat en sistemes operatiusWindows, Mac Os, Linux, Android, iOs i en línia Capacitat d'importar (I) i exportar (E)

PostScript, TrueType, OpenType

Type 1 OpenType
TrueType
Programari             .pfb LWFN sfnt

dfont

.ttc .ttf .otf
BirdFont Propietari o Open source
Crossfont P
DTL FontMaster P
DTL FontMaster Light F
DTL OTMaster P
DTL OTMaster Light F
FontArk (Web service) P
FontCreator P
FontForge GPL3
FontLab P
Fontographer P
Glyphr Studio GPL3
Glyphs NO P
Ikarus P
RoboFont NO P
Type P
Type light P
TypeTool P
VOGG F

Programes d'animació 2DModifica

List of 2D animation software

Disponibilitat en sistemes operatiusWindows, Mac Os, Linux, Android, iOs i en línia
Programari            
Blender

Grease Pencil

CelAction2D
Enve
FlipBook
Maefloresta
Moho (Anime Studio) Pro
OpenToonz
Pencil2D
Reallusion CrazyTalk

Animator

Toon Boom Harmony P
Stop Motion Studio
Synfig O


Plastic Animation Paper, Synfig Studio, Creatoon, Stykz, Toon Boom Animate,Bryce, Sketchbook, Pencil 2D, Brash Monkey, Animaker, Flipbook

  • Traditional Pencil Animation
  • Cel Animation
  • 2D Animation
  • 3D Animation
  • Motion Graphics
  • Stop Motion
  • Special Effects Animation
  • Character Animation
  • Texture Animations




Operating systemModifica


NO-MADEModifica



Van Orley Zelle.jpg

  1. «4. Types of licenses - Software Licensing». [Consulta: 27 setembre 2020].
  2. «What is a software license? 5 Types of Software Licenses | Snyk» (en anglès). [Consulta: 27 setembre 2020].
  3. «Creative Commons & software» (en en-au), 30-06-2015. [Consulta: 28 setembre 2020].
  4. «Creative commons and open source (article)» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  5. «Software: free and open source code» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  6. Rodríguez, Cristian. «Everything you need to know about Permissive Free Software» (en anglès), 15-01-2019. [Consulta: 27 setembre 2020].
  7. Rosen, David. «Open-source software is not always freeware». wolfire.com, May 16, 2010. [Consulta: 18 gener 2016].