Circassians: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2:
[[Fitxer:Expulsion map of the Circassians in 19th century.PNG|thumb|250px|dreta|Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Càucas]]
Els '''circassians''' són un poble originari de [[Circàssia]], una regió del nord del [[Caucas]] que per diversos conflictes (notablement amb [[Rússia]]) s'ha vist obligat a migrar a [[Turquia]], [[Israel]] i altres zones del Llevant. Històricament s'han lligat també amb les dinasties regnants a Egipte i Iran. La majoria de circassians viuen de l'agricultura, practicada per nuclis familiars extensos i amb codis tradicionals de conducta, si bé l'auge de les ciutats ha fet canviar en gran part aquests rols. Les religions majoritàries entre els circassians són l'Islam i el cristianisme.
[[File:Die Tscherkessen. Konstantinopel - Schwarzes meer, eine reise in Bildern.jpg|thumb|180px|esquerra|
Els principals grups circassians son els [[adigués]], els [[txerkessos|txerkesos]], els [[belesney]] i els [[kabardins]].
== Hàbits i costums ==
Els circassians són alts i esvelts, amples d'espatlles, de cara eixuta i enèrgica i cutis blanc, sent les seves dones molt celebrades entre els [[turc]]s per la seva bellesa, i això mateix donà motiu a que se li prengués per tipus de la raça blanca i s'anomenés el conjunt d'aquestes com a tipus caucàsic. El seu tipus cefàlic és entremig, a penes braquicèfal.
L'home vesteix camisa curta, calzes amples, gorra de pell, casaca tancada amb cartutxeres als costats del pit, mitges calades i brodades; botes altes; li agrada lluï la cintura cenyida, com també les dones; aquestes usen camisa llarga amb mànigues, vestit ample de [[seda]], justacòs amb fermall d'[[argent]], cinturó de [[cuiro]], calzes de seda, peücs, i damunt d'aquests sabatilles i al cap una caperutxa alta amb un llarg vel. Fins el segle XI o XII foren cristians, però després foren passant al [[mahometisme]]. ▼
[[File:Adiga pshasha.png|thumb|180px|dreta|Noia circassiana]]
▲L'home vesteix camisa curta, calzes amples, gorra de pell, casaca tancada amb cartutxeres als costats del pit, mitges calades i brodades; botes altes; li agrada lluï la cintura cenyida, com també les dones; aquestes usen camisa llarga amb mànigues, vestit ample de [[seda]], justacòs amb fermall d'[[argent]], cinturó de [[cuiro]], calzes de seda, peücs, i damunt d'aquests sabatilles i al cap una caperutxa alta amb un llarg vel. Fins el segle XI o XII foren cristians, però després foren passant al [[
Els [[kabardins]] foren els que menys resistència oferiren al govern rus, i per això els seus caps assoliren la consideració dels vencedors, arribant inclús a assolir alts graus en l'exèrcit de l'Imperi. Al costat a les fonts del Kuban i termener amb el territori del kabardins, si troben els [[]]▼
▲Els [[kabardins]] foren els que menys resistència oferiren al govern rus, i per això els seus caps assoliren la consideració dels vencedors, arribant inclús a assolir alts graus en l'exèrcit de l'Imperi. Al costat a les fonts del Kuban i termener amb el territori del kabardins, si troben els
Més al nord d'aquests, en les riberes del Kuban, habiten les restes dels que no emigraren, dels [[adigués]] o vertaders circassians, que durant tant de temps van combatre contra els [[cosac]]s i van anar abandonant mica en mica les valls dels tributaris superiors del Kuban, ara deserts.(¹)
== Bibliografia ==
* (¹)[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 13, pàg. 350'' (ISBN 84-239-4513-8)
[[Categoria:Grups caucasians del nord]]
| |||