Secció eficaç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{FR}}
En [[física nuclear]], la ''' secció eficaç ''' ('' cross section '' en anglès) es defineix com la [[probabilitat]] d'interacció entre dues [[partícula subatòmica|partícules]]. És una magnitud de [[superfície]] normalment representada amb la lletra [[sigma]] i se sol mesurar en [[barn]]s: <math> 1b = 10^{-24}cm^2 \, </math>
 
Estadísticament els nuclis dels àtoms d'una placa es poden considerar com cercles diminuts de radi ''' '' r ''' '' distribuïts al llarg d'un pla de superfície ''' '' A ''' ''. En el diagrama següent es representen un grup de partícules ''' '' a ''' '' que incideixen a velocitat ''' '' V ''' '' sobre un grup de partícules ''' '' X ''' '' que actuen com a blanc de les primeres. Així la probabilitat d'impactar contra una d'aquestes partícules distribuïdes en la làmina serà de '' (nπr <sup> 2 </sup>)/A ''. On ''' '' n ''' '' representa el nombre de partícules '' X '' distribuïdes en la superfície '' A ''.
 
El diàmetre nuclear típic és d'uns 10 <sup> -12 </sup> cm de manera que les seccions eficaces entre nuclis són de l'ordre de 10 <sup> -24 </sup> cm <sup> 2 </sup> valor al qual se li va donar una unitat pròpia, el barn. Depenent de quines reaccions es tracti les seccions eficaces poden variar enormement anant des dels 1.000 Barns fins als 0.001 barn.
 
Les partícules ''' '' X ''' '' en rebre l'impacte de les ''' '' a ''' '' donen com a resultat un nucli excitat que es desintegra després de la fusió donant lloc a una sèrie de possibilitats diferents o ''' canals de sortida ''', cadascun amb la seva probabilitat d'ocurrència.
 
<center> [[Fitxer:Seccioneficaz.png]] </center>
Línia 16:
:<math>{\sigma_{ax}^b}={\hbox{Num. de reaccions per blanc X i per segon} \over \hbox{Flux de projectils}}=\frac{\frac{reaccions/cm^3/s}{part. X /cm^3}}{\frac{part. a}{cm^3} \cdot V(cm/s) } = \pi \lambda^2 g \frac { \Gamma_a \Gamma_b }{ \Gamma^2}f(E)</math>
 
On <math> \Gamma_a </math> representa l'amplada del nivell d'energia de la partícula '' a '' i <math> \Gamma </math> l'amplada total. <math> \lambda </math> és la [[dualitat ona-partícula|longitud d'ona de De Broglie]] i '' f (I) '' és el ''' factor de forma '''. El seu valor dependrà de si hi ha ressonància nuclear o no. Si no n'hi ha el seu valor serà constant.
 
Així doncs: <math> \lambda = \frac{\hbar}{p}= \frac{\hbar}{(2mE)^{1/2}}\rightarrow \pi \lambda^2 = \frac{0,657}{A \cdot E (MeV)}barn </math>
:: On <math> A = (A_aA_x)/A_a A_x) </math>
 
En cas que l'energia de fusió entre les partícules '' a '' i '' X '' coincideixi amb la d'algun dels nivells d'energia es dóna un fenomen anomenat ''' ressonància nuclear ''' llavors el factor de forma es torna dependent de l'energia i val : <math> f (E) = \frac{\Gamma^2}{(E-I_{res})^2 (\Gamma/2)^2}</math>
 
On '' I <sub> res </sub> '' és l'energia de ressonància. Com es pot veure fàcilment per poc que '' I '' s'allunyi de '' I <sub> res </sub> '' el terme deixarà de contribuir de manera que l'hi pot considerar com un [[delta de Dirac|pic de Dirac]] .
 
== Dependència de l'energia de σ (E) ==
Línia 34:
: <math> F (E) \, \! </math> Només depèn en un estret marge en les rodalies de la ressonància nuclear, normalment és constant.
 
Per resoldre aquest problema, s'ha creat, a partir de la secció eficaç, el ''' factor astrofísic ''' ('' S (E) '') molt menys dependent de '' I '' el que el fa més fàcilment extrapolable. S'usa, sobretot, en [[astrofísica]] perquè canvia poc al llarg de la vida d'una [[estrella]].
: <math> S (E) = \sigma (E) \cdot exp \left (\frac{b}{I^{1/2}}\right) </math>
 
Línia 49:
* [[Pic de Gamow]]
 
{{ORDENA:Seccio Eficac}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria: Física nuclear]]
[[Categoria: Física de partícules]]