Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera)

Maria Amàlia d'Àustria, electriu de Baviera (Viena 1701 - Munic 1756). Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Membre de la dinastia d'Habsburg qie esdevingué electriu de Baviera arran del seu matrimoni amb l'elector Carles Albert de Baviera.

Nada a Viena el dia 22 d'octubre de 1701 essent filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la princesa Augusta Guillema de Brunsvic-Lüneburg. Maria Amàlia era néta per via paterna de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg, i per via materna del duc Joan Frederic I de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Zimmern.

El dia 5 d'octubre de 1725 es casà a Viena amb l'elector i després emperador Carles VII, emperador romanogermànic, fill de l'elector Maximilià II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Conenguda Sobieski. La parella tingué set fills:

• SAR la princesa Maximiliana de Baviera, nada a Munic el 1723 i morta pocs dies després.

• SAR la princesa Maria Antònia de Baviera, nada a Munic el 1724 i morta a Dresden el 1780. Es casà amb l'elector Frederic Cristià I de Saxònia.

• SAR la princesa Teresa Benedicta de Baviera, nada a Munic el 1725 i morta a Munic el 1734.

• SM l'elector Maximilià III Josep de Baviera, nat a Munic el 1727 i mort el 1777 a Munic.

• SAR el príncep Josep Lluís de Baviera, nat a Munic el 1728 i mort el 1733 a Múnic.

• SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Múnic el 1734 i morta a Baden-Baden. Es casà amb el marcgravi Lluís Jordi de Baden-Baden.

• SAR la princesa Maria Josepa de Baviera, nada a Munic el 1741 i morta el 1767 a Viena. Es casà amb l'emperador Josep II, emperador romanogermànic.

A la mort de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic, oncle de Maria Amàlia, l'any 1740, Carles Albert de Baviera, espòs de Maria Amàlia, pretengué fer valer els drets de la seva muller al tro imperial. Maria Amàlia era filla de l'emperador Josep II, emperador romanogermànic i havia estat apartada per Carles VI del tro, Carles Albert considerava que si era una de les filla de Carles VI, Maria Teresa I d'Àustria, la que havia d'heretar la dignitat imperial, la seva muller hi tenia més dret com a néta primogènita per via masculina de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic.

Basant-se amb aquests drets, Carles Albert inicià la Guerra de Successió austriaca i aconseguí ser coronat emperador amb el suport militar de França l'any 1742. Ara bé, les tropes austriaques ocuparen Baviera i Carles Albert hagué de renunciar en favor de l'espòs de Maria Teresa, Francesc I, emperador romanogermànic.