Ricard Lamote de Grignon i Ribas: diferència entre les revisions

Fill de [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet| Joan Lamote de Grignon]], després dels anys de formació, a recer del seu pare i de l'escola Granados sota els auspicis de [[Frank Marshall]], Ricard Lamote va entrar a treballar el 1925 en una fàbrica de rotlles de [[pianola]] [[alemanya]], en paral·lel amb el seu company [[Manuel Blancafort]]. Posteriorment estudià al [[Conservatori del Liceu]]. Casat amb la Montserrat Coll, treballava a la vegada de [[violoncel·lista]] a l'[[Orquestra Simfònica de Barcelona]], creada pel seu pare el 1910 i que va deixar d'existir el 1925, i a l'Orquestra del [[Gran Teatre del Liceu]], llavors una formació desigual. El 1926 va entrar com a percussionista a la [[Banda Municipal de Barcelona]], el 1930 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Girona i el 1932 va guanyar per oposició la plaça de sotsdirector de la Banda Municipal.

 

 

Ricard Lamote es va sumar a la protesta pel [[bombardeig de Gernika]] que va fer la [[Legió Còndor]] a les ordres de [[Franco]] i va posar música a un espectacle de caire polític amb una composició, el 1936, ''Cartell simfònic'' que, dins d'un concert-homenatge a la [[Unió Soviètica]], contenia episodis amb himnes de tots els fronts. Això i les denúncies, van fer que en acabada la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] fos empresonat i més tard marxés a [[València]] juntament amb el seu pare. Allí ocupà el càrrec de sotsdirector de la recentment creada Orquestra Municipal, al costat del seu pare, que n'era director.