Euskal Sozialista Biltzarrea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 5:
Aquest partit polític va sorgir amb la idea de cobrir un espai polític nacionalista entre el nacionalisme conservador i moderat del [[PNB]] i l'esquerra abertzale de caràcter [[marxista]]-[[leninista]] del bloc [[KAS]]; amb un ideari socialista. En el seu I Congrés de juny de 1976 es definiren com a ''partit polític del sud d'[[Euskal Herria]], socialista, no revolucionari, [[abertzale]] i [[euskaldun]]''. Després de ser legalitzat al març de 1977, ESB va celebrar el seu II Congrés, en el qual va decidir participar en les eleccions legislatives de 1977, primeres de la democràcia, oposant-se a l'abstenció propugnada pel bloc [[KAS]]. Adopten en castellà el nom de Partit Socialista Basc (PSB) i van establir la seva seu oficial a [[Pamplona]], [[Navarra]]. El partit es va declarar defensor d'un [[socialisme autogestionari|socialisme democràtic i autogestionari]], oposat al marxisme que associaven amb l'estat totalitari i centralista. Referent a la qüestió basca, ESB-PSB defensava la sobirania del [[País Basc]] més que la independència, entenent que com a mínim l'estat espanyol havia de retornar l'autonomia de la [[Segona República espanyola]], a més dels [[dret foral|drets forals]] arrabassats durant els segles XIX i XX. Mantenia que el procés autonòmic basc havia de desvincular-se del procés constitucional espanyol i entendre's com una negociació d'igual a igual entre un poder autonòmic basc restaurat i el nou poder central constituït en [[Espanya]].
Per al Partit Socialista Basc - Euskal Sozialista Biltzarrea, ESB, sota una nova constitució d'un Estat Basc, els territoris forals així com les municipalitats, comarques o merindades haurien de dotar-se d'un poder legislatiu estructurat en els seus respectius parlaments constituïts per tres càmeres. La Càmera Laboral formada per les delegacions que representen organitzacions o sindicats d'un mateix ram del treball; La Càmera de Comunitats Locals que a manera de Senat representaria els districtes electorals inferiors dels territoris forals, així com de la resta de comunitats constitutives; i la Càmera Socio-Política escollida de membres dels partits dels diferents territoris d'Euskadi. Així mateix una assemblea o parlament federal superior basc que integri les decisions adoptades per les càmeres de nivell inferior així com les decisions que afectessin a la globalitat d'Euskadi.
Línia 24:
El IV Congrés d'ESB, gener de 1980, va apostar per mantenir al partit polític dintre de la coalició HB, però exigint-la que es mantingués al marge de controls externs ([[KAS]] i [[ETA]]) i exigint a la Mesa Nacional d'HB (controlada per afins a [[KAS]]) que es posicionés clarament sobre si la coalició participaria o no en el futur Parlament autònom basc, sorgit de les imminents eleccions autonòmiques.
Però les exigències d'ESB no es van materialitzar, a més els seus militants van quedar marginats en la confecció de les llistes electorals al Parlament Autònom Basc, LAIA va abandonar la coalició; i això va dur finalment a ESB a desvincular-se també d'HB i a recomanar als seus militants i simpatitzants que s'abstinguessin en les eleccions autonòmiques de febrer de 1980. [[Herri Batasuna]], reduïda pràcticament a [[KAS]] va pagar un preu electoral baix, ja que va perdre solament 35.000 vots, malgrat l'abandó de [[LAIA]] i d'ESB. Encara que en un primer moment ESB va tractar d'organitzar una altra [[Herri Batasuna]] amb estratègia diferent, aquesta idea va acabar sent inviable i ESB va desaparèixer poc després; encara que encara avui dia segueix figurant en el registre de partits polítics.
[[Categoria:Partits polítics del País Basc]]
| |||