Revisió del 19:14, 10 feb 2012 modifica MALLUS (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 129.411 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:00, 9 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: Els '''Xaddàdides''' foren una dinastia que va governar a [[Gandja]] i a [[Dwin]] i mes tard una branca a [[Ani]]. Els Xaddadides eren probablement d'origen kurd si be van portar alguns noms daylamites, però també algun nom armeni. Vers el [[951]] apareix un aventurer de nom Muhàmmad ben Xaddad que es va apoderar de Dwin mentre l'[[ostikan]], el [[musafírida]] d'[[Azerbaidjan]] Marzuban ben Muhammad estava absent en lluita contra diversos enemics (els russos, els kurds, els [[hamdànides]], grups daylamites, i sobretot els [[buwàyhides]] que finalment el van fer presoner). No la va dominar molt de temps i es va refugiar al [[Vaspurakan]]. Però el seu fill Lashkari es va apoderar de [[Gandja]] el [[971]] i mes tard es va estendre a [[Shamkor]], [[Goltn]] i [[Bardaa]]. Va morir el [[978]] o [[979]] i el va succeir el seu germà Marzuban que va tenir un regnat d'uns set anys i el va succeir el seu germà Fadl I ([[986]]-[[1031]]), que va conquistar alguns territoris al prínceps armenis i va ocupar Dwin el [[1022]] i també el [[Shakshen]] o país dels [[Sevordiq]] al oest de Shamkor. Vers [[1011]], [[Bagrat III l'unificador]] de Geòrgia va decidir castigar un atac del emir xaddàdida a l'[[Herèthia]] i va demanar la col·laboració de [[Gagik I d'Ani]]. Van passar pel regne de [[Taixir]] o [[Lori]], i van entrar als dominis de Fadl I (Fadlun). Els armenis i georgians van assetjar Shamkor al nord-oest de Gandja; a punt de prendre-la Fadlun va demanar la pau i va oferir a Bagrat de pagar-li el ''kharadj'' (tribut) vitalíciament i de combatre a les seves guerres. Va combatre també contra [[David Anholin]] de Taixir o Lori però fou derrotat a la vora del Kura. El [[1027]] va construir un pont a l'Araxes per preparar una incursió contra el [[Rawwàdides]] que no es va portar a terme. Va morir el [[1030]]/[[1031]] en lluita contra els [[khàzars]] (segons les cròniques però en realitat probablement els georgians). Línia 9: El següent emir fou Abul Fath Musa ([[1031]]-[[1034]]) i el va seguir Ali Lashkari ben Fadl ([[1034]]-[[1049]]). Vers el [[1046]] Gandja fou atacada pel turc seljúcida Kutlumush ben Arslan Israil. El [[1049]] els [[oghuz]] van tornar a Gandja que fou assetjada i es va lliurar per la oportuna arribada de forces bizantines i georgianes. El va succeir el seu fill Anuixirvan. Abul Aswar, germà de Lashkari, va rebre el govern de Dwin el [[1022]] com emir vassall de Fadl I. El [[1044]] va conquistar, aliat als bizantins, part del regne d'Ani, fortaleses que segons l'aliança s'havia de quedar, però que els bizantins li van obligar a retornar el [[1046]]. El [[1049]] va enderrocar a son parent Anuixirvan de Gandja i va reunir altre cop els dos emirats. Casat amb una germana del rei David Anholin, va tenir un fill de nom Ashot, però va lluitar sovint contra els armenis. El [[1054]] es va haver de declarar vassall de Toghrul Beg. Va morir el [[1067]] i el va succeir el seu fill Fadl II que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar al [[Xirvanxahs\|xirvanxah]] Fariburz ben Salar. Al any següent el general eunuc Sawytigin (dels [[seljúcides]]) va anar a Arran i va trobar una família dividida però Fadl II ja tornava a governar però el [[1073]] el va succeir Fadl III. El 1075 Sawtigin hi va tornar i va deposar a Fadl III i els seus dominis annexats a l'Imperi seljúcida (el Gran Saldjuk). El [[1064]] el seljúcida [[Alp Arslan]] va entrar a Ani i probablement va donar el govern al shaddàdida Manushihr ben Abul Aswar que va morir vers el [[1118]]. Va governar també a Dwin fins el [[1104]]. Va combatre als [[ortúkides ]] (Ilghazi de [[Mardin]]) i els seus vassalls (com Kizil Arslan al-Sabu (el lleó vermell) de la regió al sud del [[llac Van]]. El seu fill Abul Aswar Shawur II el va succeir; el rei georgià David va ocupar Ani, però el seu fill Fadl III la va recuperar així com Dwin i Gandja. Va morir el [[1130]] i Ani va tornar als georgians el [[1161]], expulsant a Fadl IV ben Mahmud ben Manushihr, i poc després també van saquejar Dwin i Gandja. Ilghazi de Mardin va ocupar Ani el [[1164]] i va retornar el seu govern als Shaddadides (Shahanshah ben Mahmud ben Manushihr) però el [[1174]] o [[1175]] els georgians van tornar a ocupar la ciutat. Després d'això els shaddàdides van desaparèixer de la història. == Llista d'emirs a Dwin i Gandja ==

Xaddàdides: diferència entre les revisions