Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya: diferència entre les revisions

L''''Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya''' (APEPC) és un [[arxiu eclesiàstic|arxiu eclesiàstic]], que s'ocupa de recollir, conservar i difondre el patrimoni documental i material de l'[[Escola Pia de Catalunya|Escola Pia de Catalunya]], la branca catalana dels [[Clergues Regulars de les Escoles Pies|Escolapis]], ordre religiosa dedicada a l'educació. L'arxiu recull documentació i objectes relacionats tant amb l'ordre religiosa els seus membres com de l'activitat relacionada amb la docència a les seves escoles a Catalunya. L'arxiu a més acull la Biblioteca Provincial i el Museu provincial, que complementen la seva funció de compilador del patrimoni històric de l'Escola Pia de Catalunya.

Des de la fundació de la de [[Moià]] el [[1683]], cada comunitat eclesiàstica creà el seu arxiu local. El costum es mantingué quan el [[1742]] les cases foren erigides en viceprovíncia independent i posteriorment el [[1752]], en província.<ref name="test">Florensa i Parés, Joan. El Projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, 2010 </ref> A les darreres dècades del s. XIX es començà a tenir consciència per la conservació del patrimoni documental. El [[1915]] es creà al juniorat de [[Terrassa]] un Museu Calassanci que un temps després es traslladà a [[Alella]] i posteriorment a Moià, on s’uní al Museu Escolapi, fundat el 1924 pel P. Antoni Tasi

La biblioteca provincial es divideix en la biblioteca antiga i la moderna (posterior a 1835). La biblioteca moderna es pot consultar a la sala i des de un catàleg local. EL fons antic, d'aproximadament de 9.500 exemplars, es pot consultar en part per internet ja que des de l'any 2010 s'està catalogant al [http://ccuc-classic.cbuc.cat/ Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya], coordinat pel [[Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya|Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya]]. El fons antic comprén sobretot llibres religiosos i escolars, provinents de les diferents escoles pies de Catalunya. A partir del segle XIX les publicacions específicament escolars augmenten, destacant moltes publicacions impreses espressament per a l'us a les escoles pies, constitutïnt un interessant fons per a l'estudi de la història de la pedagogia catalana.