Revisió del 19:43, 23 juny 2011 modifica Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:22, 19 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 4: Generalment se'l considera un magnat franc. Se sap que era fill d'Odalric, comte d'Argengau i Linzgau del [[807]] al [[816]], però tenia vincles amb la Marca per part de la mare, i potser el rei va voler posar un cap lleial i al mateix temps vinculat amb el país. El [[846]] apareix com a comte de [[Rètia]]. La seva mare fou Engeltruda, a la qual se suposa filla de [[Bigó de Tolosa\|Bigó]], comte de París, que va participar a la conquesta de Barcelona el [[801]] (vegeu [[Berà]]). Bigó va rebre el comtat de [[Tolosa]] el [[806]], succeint a de [[Guillem I de Tolosa\|Guillem el Sant]] i va morir el [[816]] deixant dues filles, Engeltruda i Susana, i dos fills, Eberard, comte de [[Reims]] (816) i Liutard, comte de Paris. Liutard fou el pare del senescal Alard i de Gerard del Rosselló. Engeltruda es va casar dues vegades: la primera amb Odalric de Argengau i Linzgau, del que va néixer Odalric; la segona amb [[Unroch de Friül\|Hunroc de Ternois]] de qui tingué a [[Berenguer de Tolosa]] (marquès i comte de Tolosa del [[819]] al [[835]] i marquès i comte de Barcelona del [[832]] al [[835]]), Eberard marquès del [[Friül]], Adalard, abat de Saint Bertin (844-859 i 861-864) i potser [[Humfrid\|Unifred]], comte i marquès de Barcelona el [[857]] (tot i que aquesta possibilitat es incerta). ==Primera aparició documentada== Línia 19: {{Filera de successions de dos a un\| abans_1=[[Aleran]]<br>'''amb''' [[Isembard]]\| abans_2=[[Guifré I de Girona\|Guifré I]]\| títol_1=[[Llista de comtes de Barcelona\|Comte de Barcelona]]\| anys_1=[[852]]–[[858]]\| títol_2=[[Comte de Girona]]\| anys_2=[[852]]–[[858]]\| després=[[Humfrid]]\| }} {{Finalitza taula}}

Odalric: diferència entre les revisions