Tractat Angloirlandès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 2:
El '''Tractat Angloirlandès''' del [[1921]] va suposar, per una banda, la fi de la [[Guerra Angloirlandesa|guerra d'independència]] irlandesa, i per una altra la [[Partició d'Irlanda|divisió de l'illa d'Irlanda]] entre l'[[Irlanda del Nord]] i l'[[Estat Lliure d'Irlanda]].
 
L'11 de juliol del 1921 es declarà definitivament una treva entre l'[[IRA]] i el govern britànic. S'havia produït un total de 1.500 morts. L'agost es convoca una cimera entre [[Eamon de Valera]], cap del [[Sinn Féin]] per part irlandesa i [[David Lloyd George]] per part britànica. De Valera, però, no acceptà anar-hi i envià en el seu lloc [[Michael Collins (líder irlandès)|Michael Collins]], [[Arthur Griffith]], [[Robert Barton]], [[Eamon Duggan]] i [[George Gavan Duffy]], que es reuniren amb Lloyd George, [[Winston Churchill]] i Birkenhead.
Els britànics amenaçaren la delegació irlandesa amb la guerra total si no ho acceptaven, i Collins més que ningú era conscient que l'IRA no estava preparat per a guanyar aquesta guerra. De fet, però, l'oposició al tractat no era tant per la partició (que consideraven inviable a llarg termini) sinó pel fet d'haver de jurar lleialtat al rei anglès.