Jueus mallorquins: diferència entre les revisions

La '''comunitat [[Judaisme|jueva]] de [[Mallorca]]''' es remunta als temps [[Imperi Romà|romans]]; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l’arribada de jueus a l’illa es va produir amb la [[diàspora]] posterior a la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem#Segon Temple|Temple de Jerusalem]], al [[segle I]], i si bé hi ha indicis d’aquesta presència,<ref>La troballa d’àmfores amb caràcters hebreus en aigües d’Eivissa del segle I (primer testimoni conegut en aquesta llengua als indrets d'[[Hispània]]), indica que hi havia comunitats jueves a l’occident mediterrani que comerciaven amb menjar [[Caixer (judaisme)|caixer]], sense que això permeti assenyalar on residien.</ref> els primers vestigis segurs es remunten al [[segle V]]: l’epístola del Bisbe [[Sever de Menorca]], l’any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l’existència d’un bisbe mallorquí amb el nom [[hebreu]] d’[[Elies de Mallorca|Elies]] l’any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de ses Fontanelles ([[Santa Maria del Camí|Santa Maria]]), amb inscripcions hebraiques, i d’una [[llàntia|llantia]] amb la representació d’una [[menorà]] a Palma constitueixen l’inventari material que acredita la seva presència en aquells moments. Tot i així, de l’anàlisi de la descripció que fa Sever de la comunitat jueva de Menorca, molt nombrosa, ocupant altes dignitats municipals, capaç d’oposar-se enèrgicament a l’església cristiana... es dedueix que només pot correspondre a una comunitat sòlidament assentada des de temps enrera, com també devia passar a Mallorca.<ref> Pinya Homs, Roman; a Memòries de la Reial Acàdemia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heraldics i Històrics, núm. 14, pàg. 120-121, ISSN 1137-6406</ref>

 

 

Amb la [[Festa de l'Estendard|conquesta catalana]], que comptà amb finançament jueu continental,{{cal citació}} arribaren a l'illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi instal·laren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del [[segle XIII]], fou cedit als [[dominic]]s per edificar-ne el seu [[convent]]. A canvi als jueus se’ls hi va cedir un espai a l'actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de [[Call]] Major. A més de la de la [[Ciutat de Mallorca]], al [[segle XIII]] consten comunitats jueves a [[Felanitx]], [[Sineu]], [[Alcúdia]], [[Sóller]] i [[Pollença]].

 

[[Fitxer: Cresques1.jpeg|thumb|left|Area [[Cartografia portolana|portolana]] de l'Atles Català]]

 

El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de [[Ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí. Després d'un breu període de decadència el [[1435]], la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al [[cristianisme]], finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen practicar el [[criptojudaisme]], és a dir, continuaren practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s'articularen baix l'organització de la Confraria de Sant Miquel o dels [[Conversos]], posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al [[segle XVII]] se'n derivarà la qüestió [[Xuetes|xueta]], amb les condemnes sota acusació de [[criptojudaisme]] i el consegüent procés d'[[estigmatització]] que va patir aquesta minoria des de llavors i fins l'actualitat.