Revisió del 20:03, 21 des 2011 modifica KRLS (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Administradors de la interfície, Administradors 64.490 edits m Revertides les edicions de: 88.27.200.144 (discussió) fins l'última edició de: ZéroBot ← Edició anterior		Revisió del 11:01, 29 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Töpferscheibe.jpg\|thumb\|right\|200px\|Torn de terrissarie clàssic a [[Erfurt]], Alemanya]] Un '''torn de terrissaire''' és una màquina molt simple usada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica. El seu principi de funcionament es basa en un [[volant d'inèrcia]]. Cap a finals del [[neolític]] el torn estava estès per tot el [[Vell Món]] però a l'Amèrica precolombina era desconegut i allí tota la terrissa i ceràmica es feia completament a mà. El torn també es fa servir durant el procés de treure la rebava de les peces assecades i per aplicar decoració incisa o anells de color. El torn consta d'una superfície rodona i plana unida a un eix que es fa girar a una velocitat regulable entre 30 i 120 revolucions per minut aproximademant. Sobre la superfície el terrissaire torneja l'[[argila]] o pasta ceràmica amb les mans molles amb una pasta de ''barbotina'' (barreja d'argila amb aigua en què l'aigua ocupa una tercera part) . Línia 10: Antigament el torn era mogut pels peus del terrissaire, que actuava sobre una roda de fusta pesant, d’uns dos metres de diàmetre i deu centímetres de gruix, amb el que comptava amb prou [[inèrcia]] per a girar de manera constant malgrat la pressió i el fre que exercia el terrissaire sobre la peça de fang. Actualment també es fan servir torns accionats per electricitat amb un dispositiu que permet ajustar la velocitat de gir. == Història == [[Fitxer:CucuteniPotteryTable.svg\|thumb\|Descripció gràfica d'un torn neolític, encara sense volant d'inèrcia, a Romania]] La majoria de les ceràmiques prehistòriques es van fer a mà amb tècniques simples com les de sobreposar anelles d'argila Amb aquesta tècnica tota l'energia requerida la proporcionaven les mans del terrissaire. Els models primitius de torn no utilitzaven el volant d'inèrcia sinò que les peces en construcció estaven sobre una superfície que es movia a mà. Se suposa que entre 8000 a.C. i 1400 a.C. s'hi va aplicar el volant d’inèrcia i possiblement això va ocórrer a [[Mesopotàmia]], també podria haver passat al sud d'Europa<ref>{{Cite journal \| last = Cucoș \| first = Ștefan \| title = Faza Cucuteni B în zona subcarpatică a Moldovei \| trans_title = Cucuteni B period in the lower Carpathian region of Moldova \| journal = Bibliotheca Memoriae antiquitatis (BMA) (Memorial Library antiquities) \| volume = 6 \| publisher = Muzeul de Istorie Piatra Neamț (Historical Museum Piatra Neamț) \| location = Piatra Neamț, Romania \| date = 1999 \| url = http://www.neamt.ro/cmj/istorie/piatra-neamt/BMA_2.html \| language = Romanian \| oclc = 223302267}}</ref>, [[Egipte]] (on la deesa [[Khnum]] hauria format el primers humans amb el torn) i la Xina<ref>[http://xsrb.xsnet.cn/html/2009-08/06/content_78846.htm 萧山日报-数字报纸<!-- Bot generated title -->]</ref> S'ha trobat un torn de pedra a la ciutat d'[[Ur]], [[Iraq]] datada del 3129 a.C. però a la mateixa zona n'hi ha fragments encara més antics. ==Referències== Línia 23: * [http://www.ceramicstoday.com/articles/potters_wheel.htm The Origins of the Potter's Wheel] article a Ceramics Today site * [http://video.google.com/videoplay?docid=-4670462284794022723&hl=en Video de l'activitat d’un torn] *[http://www.archive.org/details/Swajana-Pottery751 Pottery. video a [[Internet Archive]]]

Torn de terrissaire: diferència entre les revisions