Senyal analògic: diferència entre les revisions

Un '''senyal analògic''' és qualsevol senyal continu en temps i amplitud generada per algun fenomen [[electromagnetisme|electromagnètic]]. El senyal analògic és aquell que presenta una variació contínua en el temps, es a dir, que a una variació suficientment significativa del temps, li correspondrà una variació igualment significativa del valor del senyal (el senyal és continu). Tot senyal variable en el temps, per complicat que sigui, es pot representar en el àmbit dels seus valors de [[freqüència]]. Es pot representar per una funció matemàtica contínua en la que es variable la seva amplitud i període (representant una dada d'informació) en funció del temps.El procés matemàtic que permet aquesta descomposició s'anomena anàlisi de Fourier. A diferència dels senyals digitals, una petita variació del senyal té significat i no s'atribueix només al soroll. El terme ''senyal analògic'' sembla un argot propi de les telecomunicacions, però no és així, ja que també apareix en sistemes mecànics, hidràulics o altres sistemes que utilitzen aquests tipus de senyals.

El canvi constant de polaritat de positiu a negatiu, provoca que es formi un traçat d'ona de forma sinusoïdal. Per tant , una ona eléctrica de so pot pendre infinitats de valors positius y negatius (superiors e inferiors), dintre de cert límit de volts també positius o negatius , representats sempre dintre de una unidad dedeterminada de temps , generalment es mesura amb la unitat de segons.

Fent servir l'anàlisi de Fourier, un senyal digital és un senyal analógic compost. L'ample de banda és infinit, com es podría endevinar. Es pot arribar a aquest concepte si s'estudia un senyal digital. Un senyal digital, en el domini del temps, inclou segments horizontals i verticals conectats. Una linia vertical en el domini del temps, significa una freqüencia zero (no hi ha canvi en el temps). Anar d'una freqüència zero a una freqüencia infinita (i al revès també) implica que totes les freqüencies del mig són part del domini. L'análisi de Fourier es pot fer servir per descomposar un senyal. Si el senyal digital és periòdic, el que és estrany en comunicacions, el senyal descomposat té una representació en el domini de freqüencia amb un ample de banda infinit i freqüències discretes. Si el senyal digital és aperiódic, el senyal descomposat encara té un ample de banda infinit, però les freqüències són contínues.

El mètode de gravació del so analógic consisteix en registrar en una cinta magnetofónica una representació magnética de las variacions sonores que capta el micrófon .Una vegada aquesta és converteix en un senyal elèctrica d'audiofreqüència , es registre i es considera com un fenomen continu de gravació d'impulsos eléctrics de diferent tensions o voltatges, que donan valors de intensitat, timbres, tons y freqüències originals dels diferents sons que pot captar el micrófon. Aquests impulsos eléctrics son grabats en la cinta magnetofónica mantenint sempre la forma d'ona sinüoidal original que tenía el so en el moment que va ser captat pel micrófon.