Reflector Cassegrain: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 13:
El disseny Cassegrain clàssic té un mirall primari parabòlic, i un mirall hiperbòlic secundari que reflecteix la llum cap avall a través d'un forat en el primari.<ref>{{citar web
| url = http://www.astromia.com/glosario/cassegrain.htm| títol = Diccionario de astronomía y geología. Las ciencias de la Tierra y del Espacio al alcance de todos. Cassegrain| editor = AstroMía
}}</ref> Doblegar l'òptica fa d'aquest un disseny compacte. En els telescopis més petits, i les càmeres, el secundari és sovint muntat en una placa de vidre òpticament neutra i clara que tanca el tub del telescopi. Aquest suport elimina la "forma d'estrella" produïda pels efectes de la difracció. El tub tancat roman net, i el principal està protegit, a costa de certa pèrdua de potencia d'arreplegada de llum.
 
Es fa ús de les propietats especials dels reflectors parabòlics i hiperbòlics. Un reflector parabòlic còncau reflecteix tots els raigs de llum paral·lels al seu eix de simetria a un únic punt, el focus. Un reflector hiperbòlic convex té dos focus i reflecteix tots els llamps de llum dirigit a un dels seus dos focus cap al seu altre focus. Els miralls en aquest tipus de telescopi estan dissenyats i situats de manera que comparteixen un focus i de manera que el segon focus del mirall hiperbòlic està en el mateix punt en el de la imatge que s'observa, en general fora de l'ocular. El mirall parabòlic reflecteix els raigs de llum paral·lels que entren al telescopi cap al seu focus, que és també el focus del mirall hiperbòlic. El mirall hiperbòlic a continuació, reflecteix els raigs de llum cap al seu focus on es forma la imatge.
Línia 23:
 
=== Dall-Kirkham ===
El disseny de telescopi Cassegrain Dall-Kirkham va ser creat per [[Horace Dall]] l'any [[1928]] i va prendre el nom d'un article publicat a [[Scientific American]] l'any [[1930]], després del debat entre l'astrònoms aficionat [[Allan Kirkham]] i [[Albert G. Ingalls]], editor de la revista en aquell moment. Utilitza un còncau mirall primari el·líptic i un secundari esfèric convex. Si bé aquest sistema és més fàcil de fabricar que un Cassegrain clàssic o sistema Ritchey-Chrétien, no corregeix fora de l'eix l'aberració de coma ni la curvatura de camp per la qual cosa la imatge es degrada ràpidament fora de l'eix. Degut a que aquest és menys notable en la proporció focal llarga, el Dall-Kirkhams poques vegades més gran que f/15.
 
=== Schiefspiegler ===
Línia 32:
{{principal|Schmidt-Cassegrain}}
[[Fitxer:Schmidt-Cassegrain-Teleskop.svg|right|thumb|200px|Pas de la llum al telescopi Schmidt-Cassegrain]]
El Schmidt-Cassegrain va ser desenvolupat a partir de la [[càmera Schmidt]] de camp ample, encara que la configuració Cassegrain li dóna un camp de visió molt més estret. El primer element òptic és un placa correctora Schmidt. La placa es calcula deixant un buit a una banda, fent la correcció exacta necessària per corregir l'aberració esfèrica causada pel mirall primari. Els Schmidt-Cassegrains són populars entre els astrònoms aficionats. Una de les primeres càmeres Schmidt-Cassegrain va ser patentada el [[1946]] per l'artista / arquitecte / físic [[Roger Hayward]],<ref>[http://www.freepatentsonline.com/2403660.pdf US Patent 2,403,660, Schmidt-Cassegrain camera]</ref> amb el suport de pel·lícula situar fora del telescopi.
 
=== Maksutov-Cassegrain ===
Línia 38:
[[Fitxer:Maksutov telescope.png|right|thumb|200px|Pas de la llum en el Maksutov-Cassegrain]]
 
El Maksutov-Cassegrain és una variació del telescopi Maksutov, inventat per [[Dmitrievich Dmitri Maksutov]]. Comença amb una [[lent]] correctora transparent que és una secció d'una [[esfera buida]]. Té un mirall primari esfèric, i una secundària esfèrica que en aquesta classe de telescopi és generalment un reflex de la lent correctora.
 
=== Telescopi Argunov-Cassegrain ===