498 aC
any
El 498 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'any del consolat de Sícul i Flavus (o també any 256 ab urbe condita). La denominació 498 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 498 aC (cdxcviii aC) |
| Islàmic | 1154 aH – 1153 aH |
| Xinès | 2199 – 2200 |
| Hebreu | 3263 – 3264 |
| Calendaris hindús | -442 – -441 (Vikram Samvat) 2604 – 2605 (Kali Yuga) |
| Persa | 1119 BP – 1118 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -247 |
| Ab urbe condita | 256 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 501 aC 500 aC 499 aC - 498 aC - 497 aC 496 aC 495 aC | |
Esdeveniments modifica
Grècia modifica
- Alexandre I succeeix al seu pare Amintes I com a rei de Macedònia, segons l'historiador Justí.[2]
- Al segon any de la Revolta Jònica, iniciada el 499 aC, els habitants la ciutat de Sardes volent-se lliurar dels perses i amb l'ajuda d'unes naus ateneses, van ocupar la ciutat menys la ciutadella, defensada per Artafernes i la guarnició persa. La ciutat es va incendiar accidentalment, i els jonis i atenencs es van retirar.[3]
República Romana modifica
- Quint Cleli Sícul i Tit Larci Flavus són elegits cònsols a Roma. Segons Dionisi d'Halicarnàs,[4] Cleli va nomenar al seu col·lega dictador i va lluitar a les seves ordres en una batalla contra els llatins. Titus Livi i altres autors no donen aquesta informació i fan dictador a Larci tres anys abans, el 501 aC.[5]
- Aulus Postumi Albus Regil·lensis, segons Titus Livi, dictador romà, i va dirigir la batalla del Llac Regil, que segons diu aquest autor va tenir lloc aquell any.[6]
Naixements modifica
Necrològiques modifica
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, VII, 2, 4
- ↑ Heròdot. Històries, V, 25
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, VI, 59
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 19, 20, 21
- ↑ Heròdot. Històries, V, 22
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 155