Aulus Atili Serrà

(S'ha redirigit des de: Aule Atili Serrà)

Aulus Atili Serrà (en llatí: Aulus Atilius Serranus) va ser un magistrat romà. Era probablement el segon fill del pretor Gai Atili Serrà. Formava part de la gens Atília i era de la família dels Serrà.

Infotaula de personaAulus Atili Serrà
Nom original(la) A. Atilius C.f.C.n. Serranus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
170 aC – 170 aC
Juntament amb: Aulus Hostili Mancí
Governador romà
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGai Atili Serrà Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Atili Serrà (triumvir) i Gai Atili Serrà Modifica el valor a Wikidata

Va ser pretor l'any 192 aC i va obtenir com a província Grècia, a més del comandament de la flota, amb l'encàrrec formal de fer operacions militars contra el tirà d'Esparta Nabis, però en realitat per preparar la guerra contra Antíoc III el Gran. L'any 191 aC va conservar el comandament de la flota fins a l'arribada del seu successor Gai Livi Salinator. Serrà, amb una part de la flota va capturar un contingent naval de transport selèucida amb moltes provisions i materials i va portar els vaixells capturats al Pireu.

Va ser altre cop pretor l'any 173 aC i va obtenir la jurisdicció urbana. El mateix any va negociar amb Antíoc IV Epífanes la renovació del tractat que s'havia signat amb el seu pare. El 171 aC va ser enviat amb Quint Marci Filip i altres com ambaixador a Grècia per contraposar-se a la influència de Perseu de Macedònia.

L'any 170 aC va ser elegit cònsol amb Aulus Hostili Mancí i va obtenir Itàlia com a província mentre el seu col·lega va fer la guerra contra Perseu de Macedònia.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 788.