Obre el menú principal

La gens Atília ( en llatí : Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea. El primer cònsol de la família va ser Marc Atili Règul l'any 335 aC. Durant l'imperi diversos Atili van exercir el consolat.

denari d'Atilius Saranus

OrigenModifica

No es coneix l'origen d'aquesta gens, però com que la mare de l'emperador August, Àtia, n'estava connectada, els poetes van començar a escriure dient que procedien d'Atis, fill d'Alba i pare de Capis, tots ells personatges llegendaris de l'Eneida.[1][2]

Praenomina usats per la gens AtíliaModifica

Van usar amb preferència el praenomen: Lucius («il·luminat»), Marcus («relacionat amb el déu Mart»), Gaius («alegre»), Aulus («petit avi») i Sextus («el sisè fill» o «nascut en el sisè mes»).[3]

Branques de la gens AtíliaModifica

Els cognomen que van portar en l'època republicana són: Bulb (Bulbus), Calatí (Calatinus), Llong (Longus), Règul (Regulus) i Serrà (Serranus). Aquest darrer també podia ser Sarà (Saranus). Els Llong eren patricis. L'únic cognom trobat en monedes és Saranus. El cognom Calatinus també es troba escrit en la forma Caiatinus, probablement indicava procedència de la ciutat de Cales a la regió de la Campània, o de la ciutat veïna Caia. Un dels Atilis Règul va obtenir l'agnomen Calenus en record d'una batalla lliurada a Cales l'any 335 aC.

La branca més important van ser els Atilii Reguli, dels quals se'n té notícia a partir de la segona meitat del segle IV aC. La branca dels Atilii Serrani n'eren descendents.[2]

Membres destacatsModifica

Els següents noms estan escrits en el seu idioma original. Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.

 
Marc Atili Règul tornant a Cartago, dibuix de Giulio Romano, 1560

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Atília  
  1. Virgili Eneida vers 568
  2. 2,0 2,1 William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, p.405 [1]
  3. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", Harvard Studies in Classical Philology, volum VIII, 1897
  4. Titus Livi, Ab Urbe Condita, IV. 7
  5. Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia XI,61
  6. 6,0 6,1 Titus Livi, Ab Urbe Condita, XIII. 18
  7. Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia XIV,54
  8. Valeri Màxim De Factis Dietisque Memorabilibus II. 8. § 2
  9. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXII. 49
  10. 10,0 10,1 Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXIII. 22
  11. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXIV. 1
  12. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXII. 27,28
  13. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XIV. 5
  14. Heineck, Johann Gottlieb "Historia Juristae Romanae" § 230
  15. Suetoni Vides dels dotze cèsars: Tiberi 40
  16. Tàcit Annales IV, 62-63
  17. Tàcit Annales 40
  18. 18,0 18,1 Anthony R. Birley, The Roman government of Britain, p.112
  19. Anthony R. Birley, The Roman government of Britain, p.113-114
  20. Pomeroy, The murder of Regilla: a case of domestic violence of antiquity p. 15
  21. Fasti Capitolini
  22. William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, p.406
  23. 23,0 23,1 Broughton, T. Robert S., The Magistrates Of The Roman Republic, volum 1, Cleveland, Ohio: Case Western Reserve University Press, 1951, p. 179
  24. William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 3, p.643
  25. Polibi, Històries: llibre III 16
  26. William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 3, p.644
  27. Apià, Hispanica 58
  28. William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 3, p.788
  29. Appià, Bellum Civile I. 72
  30. Ciceró Epistulae ad Quintum fratrem III 8 § 5