Gai Atili Règul Serrà

Gai Atili Règul Serrà (en llatí: Gaius Atilius M. f. M. n. Regulus Serranus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Atília.

Plantilla:Infotaula personaGai Atili Règul Serrà
Nom original(la) C. Atilius M.f.M.n. Regulus Serranus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
257 aC – 257 aC
Juntament amb: Gneu Corneli Blasió
Cònsol romà

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAtilii Reguli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Atili Serrà Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Atili Règul Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol per primer cop l'any 257 aC amb Gneu Corneli Blasió i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant la flota enemiga a les illes Lipari encara que patint considerables pèrdues. Va ocupar Lipara i també l'illa de Malta que va assolar. Quan va tornar a Roma va rebre els honors del Triomf naval.

Règul va ser cònsol per segona vegada l'any 250 aC amb Luci Manli Vulsó Llong, i després de la victòria de Metel a Panorm es va decidir enviar als cònsols a Sicília amb un exèrcit de quatre legions i 200 vaixells. Règul i el seu col·lega van assetjar Lilibèon, la principal plaça cartaginesa, però no la van poder conquerir i les naus van quedar desfetes per una tempesta. Després de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat.

Aquest Règul és el primer que va portar el cognomen Serrà, que després van heretar els seus descendents.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 644.