Gai Atili Règul Serrà
Gai Atili Règul Serrà (en llatí: Gaius Atilius M. f. M. n. Regulus Serranus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Atília.
| Nom original | (la) C. Atilius M.f.M.n. Regulus Serranus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | mil·lenni I aC antiga Roma |
| Mort | segle III aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 257 aC – 257 aC Juntament amb: Gneu Corneli Blasió | |
| Cònsol romà | |
| Juntament amb: Luci Manli Vulsó Llong | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Púnica |
| Família | |
| Família | Atilii Reguli (en)  |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gai Atili Serrà |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Germans | Marc Atili Règul |
Va ser elegit cònsol per primer cop l'any 257 aC amb Gneu Corneli Blasió i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant la flota enemiga a les illes Lipari encara que patint considerables pèrdues. Va ocupar Lipara i també l'illa de Malta que va assolar. Quan va tornar a Roma va rebre els honors del Triomf naval.
Règul va ser cònsol per segona vegada l'any 250 aC amb Luci Manli Vulsó Llong, i després de la victòria de Metel a Panorm es va decidir enviar als cònsols a Sicília amb un exèrcit de quatre legions i 200 vaixells. Règul i el seu col·lega van assetjar Lilibèon, la principal plaça cartaginesa, però no la van poder conquerir i les naus van quedar desfetes per una tempesta. Després de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat.
Aquest Règul és el primer que va portar el cognomen Serrà, que després van heretar els seus descendents.[1]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 644.