Bergues

Bergues (en neerlandès Sint-Winoksbergen, en flamenc occidental Bergn o abreujat Bergen) és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França. És part de Flandes francès. L'any 1999 tenia 4.209 habitants.

Bergues

Sint-Winoksbergen
Bandera
Localització
50° 58′ 07″ N, 2° 26′ 03″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alts de França
Departament	Nord
Districte	Districte de Dunkerque
Cantó	Cantó de Bergues
Capital de	Cantó de Bergues
Població humana
Població	3.561 (2021) (2.697,73 hab./km²)
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Dunkerque unitat urbana de Bergues
Superfície	1,32 km²
Altitud	1 m-22 m
Limita amb	Coudekerque-Village Hoymille Bierne Socx Quaëdypre
Dades històriques
Esdeveniment clau 1646 Siege of Bergues (en) 1658 Siege of Bergues (en)
Organització política
Membre de	Els desviaments més bonics de França
Identificador descriptiu
Codi postal	59380
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Canterbury
Lloc web	bergues.fr

Situació del municipi al districte de Dunkerque

Geografia i comunicacions

Bergues està situada al Blootland, més o menys a 10 quilòmetres al sud de Dunkerque. S'hi pot arribar per l'autopista francesa A25, a 70 km de Lilla i a 40 km del Túnel sota el canal de la Mànega per l'autopista francesa A16.

Demografia

Evolució de la població Cassini i INSEE 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 6 108 5 085 5 667 5 528 5 962 5 968 6 045 5 967 5 968 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 5 665 6 022 5 738 5 774 5 368 5 385 5 435 5 380 5 258 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 5 227 5 032 4 856 3 922 3 878 3 756 3 839 3 237 3 842 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 4 469 4 545 4 485 4 488 4 163 4 209 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Història

El nom de la ciutat ve del flamenc groene berg que vol dir turó verd. Va pertànyer al comtat de Flandes i és a la zona lingüística flamenca de França.

Alta i baixa edat mitjana

Segons la llegenda, Winoc, fill del rei de Bretanya, es va retirar entre el 665 i el 675 amb alguns fidels vers el Groenberg, un turó aïllat en els límits dels marjals costaners. A poc a poc s'hi va desenvolupar un monestir i com que no estava prou tranquil, Winoc va marxar per trobar la tranquil·litat a Wormhout, més al sud, on va morir el 717.

El cartulari de Saint Bertin, escrit pels monjos de l'abadia de Sithiu a partir del segle vii, actualment Saint-Omer (Pas de Calais), menciona que Bergues es deia Mont Baal. Això demostraria un culte pagà anterior a la instal·lació dels religiosos cristians. Baal és una divinitat local que era invocada a dalt dels turons.

A la segona meitat del segle ix quan els normands van començar les incursions, el comte Balduí II va construir una fortificació primitiva. Més tard, el 1022, el comte Balduí IV va erigir l'església de Saint-Winoc sobre les cendres deixades pels normands i hi va fer guardar les relíquies del sant. S'havien posat les bases per la futura abadia.

El comerç, la situació favorable al costat de la mar i la presència d'un centre espiritual important va estimular el poblament. És cert que en aquesta època, el 1028, els comtes de Flandes van construir-hi una veritable plaça forta.

L'atribució d'una carta el 1240 va donar més categoria a la ciutat que va conèixer un desenvolupament molt ràpid. La independència administrativa es troba en l'autorització constructiva del comte autoritzada el 1240.

Begues va esdevenir un port i un centre tèxtil d'importància regional, amb el seu propi mercat de llana el 1276 i també amb dos mercats de teles i tapissos. Els comtes flamencs van continuar amb les fortificacions amb torres.

Amb tot, com que era una ciutat fronterera amb França va suposar un seguit de guerres i pillatges: el 1297 Robert II d'Artois va conquerir la vila que va haver de tornar el 1301. Carles VI de França va prendre la plaça el 3 de setembre de 1383 i la va incendiar. El 1494 els francesos la van tornar a prendre. El 1558 mariscal francès Thermes va saquejar la ciutat.

Època moderna

El 1566 Bergues estava al centre de violentes manifestacions iconoclastes que es llançaven sobre els objectes de culte catòlic. Dues vegades la ciutat va viure la visita violenta dels iconoclastes, un moviment que va esclatar a Steenvoorde. En aquest context, la Guerra dels vuitanta anys, Bergues fou assetjada el 1583 per Alexandre Farnese (1545-1592) que la va prendre i la va destruir. El rei Felip II de Castella va permetre la reconstrucció, un acte que va determinar l'asepcte actual de Bergues.

La ciutat ha tingut sempre una funció administrativa i jurídica i ha estat un centre espiritual i sempre ha tingut una guarnició, això va suposar que s'hi instal·lessin famílies importants. El port de la Colme va poder tenir de 40 a 50 vaixells, que arribaven al mar gràcies al Bergenvaart o canal de la Colme.

Després d'un primer setge el 1652, els exèrcits de Lluís XIV de França van prendre la ciutat el 1658, després el 1667 va partir un altre setge abans que la ciutat fos incorporada definitivament a França pel Tractat d'Aquisgrà (1668). Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban es va encarregar de refer les fortificacions tot i que el Rei Sol va preferir desenvolupar Dunkerque com una gran base marítima que va eclipsar completament Bergues a partir de llavors.

Des de la Revolució Francesa

La Revolució Francesa va donar un paper polític important a Bergues. En la reforma territorial de França de 1790, va esdevenir un cap de districte, que va esdevenir més tard l'arrondissement de Dunkerque. Des de Bergues la Convenció va fer aplicar les lleis al Flandes marítim: tots els objectes de culte, els béns dels emigrats i les requises van ser enviades a Bergues. Amb el terror, el districte de Bergues va enviar a la presó molts alcaldes de pobles dels voltants que no van complir amb el que se'ls demanava.

En aquest temps es va fer evident l'esfondrament econòmic, sense els centres de culte i amb el comerç sota mínims. A més, el poc interès militar que quedava va quedar eclipsat per Dunkerque.

Durant la I Guerra Mundial els canons de llarga distància van malmetre la ciutat. A la II Guerra Mundial, durant la defensa de Dunkerque hi va haver combats durs al voltant de Bergues que la van deixar molt malmesa. El 1944 a més, van dinamitar el campanar, un dels més bonics de França i que va ser reconstruït el 1961.

Actualment la proximitat amb Dunkerque ha fet que la ciutat no tingui un paper massa important en l'administració, ni tampoc en la indústria ni en el comerç, però sí que presenta un important interès turístic.

Llocs i monuments

El belfort (02 junv 2013)

• Les muralles, amb 5300 metres de perímetre, una part de les quals foren construïdes per Vauban.
• La torre campanar, començada al segle xiv, refeta al segle xvi i destruïda el 16 de setembre de 1944 durant la retirada dels alemanys. Va ser reconstruïda el 1961 i declarada Patrimoni de la Humanitat el 16 de juliol de 2005.
• El museu municipal, antic Mont-de-Piété.
• L'abadia de Saint Winoc, destruïda el 1789, només en queden algunes restes.
• Les portes d'entrada a la ciutat, de les quals destaquen la Porte de Cassel i la Porte d'Hondschoote, que són monuments històrics classificats.
• El canal de Bergues que l'uneix amb Dunkerque.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1965-1995	Roger Drapie
1995-2001	Christian Jarolewski
2001-2008	André Declercq	UMP
2008-	Sylvie Brachet	Divers gauche

Cinema

El 2008 el poble va servir com a localització per al film Bienvenue chez les Ch'tis, una comèdia de Danny Boon, que ha tingut un gran èxit a França. Des de llavors les visites turístiques al poble s'han multiplicat.

Vegeu també

• Fernand Deligny

Galeria d'imatges

Fernand Deligny

• 
  Porta d'Hondschoote
• 
  Porta de Bierne
• 
  Porta de Dunkerque
• 
  Porta de Cassel
• 
  El Beffroi, que guarda un carilló de 50 campanes
  .
• 
  La porta de Cassel, al frontó triangular s'hi pot veure el sol de Lluís XIV de França
• 
  L'hôtel de ville o Ajuntament, reconstruït el 1871. A la façana s'hi poden veure les armes de Felip IV d'Espanya
• 
  L'església de Saint Martin.
• 
  La torre acabada amb punxa de l'abadia de Saint Winoc.
• 
  Les muralles, amb un perímetre de 5300 m, que volten la ciutat des de fa 5 segles.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bergues

• Bergues - Lloc web oficial