Canal Leuven-Dijle
El canal Leuven-Dijle (en neerlandès popularment Leuvense vaart o Mechelse Vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. És una mica més llarg de 30 km i té cinc rescloses. Segueix la vall del riu Dijle.[1]
(nl) Kanaal Leuven-Dijle  | |||||
| |||||
| Tipus | Canal | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Classificació CEMT | II | ||||
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Anvers (Bèlgica) i Brabant Flamenc (Bèlgica) | ||||
| Localització | Lovaina | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Mechelen (Bèlgica) | ||||
| Localització | Rupel (Mechelen) | ||||
| Desembocadura | Zenne | ||||
| |||||
| Format per | Sluice of Tildonk (en)  Zennegat Sluice (en) Sluice of Boortmeerbeek (en) Sluice of Kampenhout (en) Sluice of Battel (en)
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Escalda | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Resclosa | 5 | ||||
| Mida | −2,3 ( ) m × 30,043 ( ) km | ||||
| Desnivell | 14,1 m | ||||
| Patrimoni protegit de Flandes | |||||
| Identificador | 200544 | ||||
| Activitat | |||||
| Construcció | 1750-1752 | ||||
La construcció va començar el 1750, després d'un decret de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. El canal no ha canviat gaire i les rescloses gairebé són les mateixes des de fa dos segles i mig. El 19 de març de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial.[2] Tot i que el govern de Flandes assaja de promoure els canals com a alternativa a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no té gaire importància econòmica. Els ponts mòbils s'estan modernitzant per a permetre d'engegar-los a distància des d'una torre de control central a Kampenhout. Nogensmenys, el trànsit de mercaderies hi coneix un cert renaixement. Des del 2003, una malteria establerta a Lovaina al marge del canal, va tornar a utilitzar el canal per al transport d'uns 5000 contenidors des de o cap al port d'Anvers. Això va permetre descongestionar una carretera i millorar les relacions amb els veïns, importunats pels nombrosos camions.[3]
Rescloses modifica
El canal té cinc rescloses
| Lloc | Llargada × amplada (m) | desnivell (m) |
|---|---|---|
| Tildonk | 52 × 7,75 | 2,26 |
| Kampenhout-Sas | 52 × 7,75 | 2,52 |
| Boortmeerbeek | 52 × 7,75 | 3,10 |
| Battel | 52 × 7,75 | 3,42 |
| Zennegat | 52 × 7,75 | de 0 (per plenamar) fins a 4,80 (per baixamar) |
Referències modifica
- ↑ De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial). Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 24 octubre 2014].
- ↑ Govaert, Carine. «Leuvensevaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Leuven-Dijle |