Cicló (meteorologia)
En meteorologia, un cicló, també conegut com a baixa,[1] és una àrea de moció fluida circular tancada que gira en la mateixa direcció que la Terra.[2][3] Els ciclons sovint es caracteritzen per vents que giren en una espiral cap endins, en sentit contrari a les agulles del rellotge a l'hemisferi nord i en el sentit de les agulles del rellotge a l'hemisferi sud de la Terra. La majoria de circulacions ciclòniques a gran escala estan centrades en àrees de baixa pressió atmosfèrica.[4][5][6] Els sistemes de baixa pressió més grans són els ciclons polars i extratropicals freds de l'escala sinòptica. Els ciclons càlids com ara els ciclons tropicals, mesociclons i depressions polars es troben dins la mesoescala. Els ciclons subtropicals tenen una mida intermèdia.[7][8] Poden existir ciclons superiors sense que hi hagi una depressió de superfície, i es poden separar de la base del Tàlveg Tropical Troposfèric Superior durant els mesos estivals de l'hemisferi nord. També s'han observat ciclons a planetes altres que la Terra, com ara Mart i Neptú.[9][10]
Etimologia modifica
El mot cicló prové de l'anglès cyclone, un mot creat l'any 1848 per Henry Piddington a partir del grec kýklōma (forma circular, sinuositat) i de kúklos (cercle).[11] Piddington va publicar 40 articles relacionats amb els ciclons tropicals de Calcuta entre 1836 i 1855 al The Journal of the Asiatic Society, i el 1842, va publicar la seva tesi històrica, Les lleis de les tempestes.[12]
Formació modifica
La ciclogènesi és el procés de formació i intensificació d'un cicló.[14] Els ciclons extratropicals es formen com ones a grans regions de marcat contrast de temperatura de latituds mitjanes, anomenades zones baroclíniques. Aquestes zones es contreuen per formar fronts a mesura que la circulació ciclònica es tanca i intensifica. En un moment posterior del seu cicle de vida, els ciclons s'oclouen en forma de sistemes freds. La ruta d'un cicló durant els seus 2-6 dies de vida és determinada pel flux director del corrent en jet càncer o subtropical.
Els fronts separen dues masses d'aire de densitats diferents i estan associats als fenòmens meteorològics més destacats. Les masses d'aire separades per un front poden tenir diferents temperatures i humiditat. Els fronts freds forts solen portar bandes estretes de tempestes i mal temps, i a vegades poden anar precedits per línies de torbonada o línies de punt de rosada. Es formen a l'oest del centre de circulació i generalment es mouen d'oest a est. Els fronts càlids es formen a l'est del centre ciclònic i solen anar precedits per precipitacions estratiformes i boira. Es mouen cap al pol per davant de la ruta del cicló. Els fronts oclusos es formen cap al final del cicle vital d'un cicló a prop del centre ciclònic, i sovint envolten el centre tempestuós.
La ciclogènesi tropical descriu el procés pel qual es desenvolupen els ciclons tropicals. Es formen a causa de la calor latent generada per una intensa activitat tempestuosa i són de nucli càlid.[15] Els ciclons poden variar entre les fases extratropical, subtropical i tropical si es donen les condicions apropiades. Els mesociclons es formen com ciclons càlids a sobre de la terra i poden resultar en la formació de tornados.[16] Les mànegues també es poden formar a partir de mesociclons, però el més habitual és que sorgeixin d'un medi molt inestable amb cisallament del vent vertical baix.[17]
Referències modifica
- ↑ «cicló». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ Glossary of Meteorology. «Cyclonic circulation». American Meteorological Society, Juny 2000. [Consulta: 17 setembre 2008].
- ↑ Glossary of Meteorology. «Cyclone». American Meteorological Society, Juny 2000. Arxivat de l'original el 2008-10-04. [Consulta: 17 setembre 2008].
- ↑ «cicló». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 28 setembre 2022].
- ↑ BBC Weather Glossary. «Cyclone». British Broadcasting Corporation, Juliol 2006. Arxivat de l'original el 2001-11-27. [Consulta: 24 octubre 2006].
- ↑ «UCAR Glossary — Cyclone». University Corporation for Atmospheric Research. [Consulta: 24 octubre 2006].
- ↑ Robert Hart. «Cyclone Phase Analysis and Forecast: Help Page». Universitat Estatal de Florida, 18-02-2003. [Consulta: 3 octubre 2006].
- ↑ I. Orlanski «A rational subdivision of scales for atmospheric processes». Bulletin of the American Meteorological Society, 56, 5, 1975, pàg. 527–530.
- ↑ David Brand. «Colossal cyclone swirling near Martian north pole is observed by Cornell-led team on Hubble telescope». Cornell University, 19-05-1999. Arxivat de l'original el 13 juny 2007. [Consulta: 15 juny 2008].
- ↑ Samantha Harvey. «Historic Hurricanes». NASA, 02-10-2006. Arxivat de l'original el 2008-04-15. [Consulta: 14 juny 2008].
- ↑ «cicló». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ «Modern Meteorology». India Meteorological Department.[Enllaç no actiu]
- ↑ Kerry Emanuel. «Anthropogenic Effects on Tropical Cyclone Activity». Massachusetts Institute of Technology, January 2006. Arxivat de l'original el 2012-07-17. [Consulta: 25 febrer 2008].
- ↑ Nina A. Zaitseva. «Cyclogenesis». National Snow and Ice Data Center, 2006. Arxivat de l'original el 2006-08-30. [Consulta: 4 desembre 2006].
- ↑ Stan Goldenberg. «Frequently Asked Questions: What is an extra-tropical cyclone?». Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division, 13-08-2004. [Consulta: 23 març 2007].
- ↑ Forces of Nature. "Tornadoes: the mesocyclone". Arxivat 2008-06-16 a Wayback Machine. Consultat el 15-06-2008.
- ↑ National Weather Service Key West summary of waterspout types: http://www.srh.noaa.gov/eyw/HTML/spoutweb.htm
Vegeu també modifica