Enric Marín i Otto
Enric Marín i Otto (Barcelona, 1955) és un periodista català, doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És l'actual (2021) degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on també exerceix la docència com a professor titular adscrit al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. És membre de la Societat Catalana de Comunicació, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1955 (68 anys) Barcelona |
| Degà Facultat de Ciències de la Comunicació | |
| 2021 – ← Maria José Recoder Sellarés | |
| President Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | |
| 2010 – 2012 ← Albert Sáez i Casas – Brauli Duart i Llinares → | |
| Degà Facultat de Ciències de la Comunicació | |
| 1991 – 1995 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història del periodisme |
| Ocupació | periodista, catedràtic |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (1978–) |
| Membre de | |
Premis
| |
  | |
Activitat acadèmica modifica
Ha participat com a professor en els programes de doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya en assignatures relacionades amb la història de la comunicació.
Ha estat vicedegà de Relacions exteriors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB de 1989 a 1991. Posteriorment, ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació d'aquesta universitat de 1991 a 1995, càrrec que torna a exercir des de 2021.[1]
Càrrecs modifica
Des de febrer de 2004 al 2006 fou membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i secretari de Comunicació del govern de la Generalitat de Catalunya per ERC fins al 2006. També ha estat membre del Consell d'Administració de Barcelona Televisió i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya des de desembre de 2001. Entre 2010 i 2012 fou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
El 2022 fou escollit membre de la direcció d'ERC al congrés del partit.[2]
Guardons modifica
Ha rebut els premi d'assaig Antoni Rovira i Virgili de 1991 i el Premi Joan Fuster d'assaig el 1994.
Obres modifica
- El regne del subjecte: per una teoria materialista de la comunicació social (1987) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju
- La premsa diària de Barcelona durant la Segona República (1931-1936): aproximació històrica i anàlisi formal (1991)
- Cultura de masses i postmodernitat (1994) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju, Premi Joan Fuster d'assaig
- Historia del periodismo universal (1999) amb altres
- Obertura Republicana (2019) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju
Referències modifica
- ↑ Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «Enric Marín, nou degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació». [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ «Enric Marín entra a la nova executiva nacional d’ERC i Helena Solà és nova Consellera nacional | Cerdanyola Info». [Consulta: 7 novembre 2022].
Enllaços externs modifica
- Fotografia Arxivat 2009-10-27 a Wayback Machine.
- La comunicació Arxivat 2009-10-27 a Wayback Machine. article d'Enric Marín i Otto
- Obres d'Enric Marín a Dialnet
- Biografia[Enllaç no actiu] a tribunamallorca.cat
- Biografia Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine. a iecat.net
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Anna Papiol i Constantí La mirada de Narcís |
Premi Joan Fuster d'assaig 1994 amb Joan Manuel Tresserras i Gaju |
Succeït per: Pau Viciano Navarro La temptació de la memòria |