Enric Marín i Otto

professor universitari

Enric Marín i Otto (Barcelona, 1955) és un periodista català, doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És l'actual (2021) degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on també exerceix la docència com a professor titular adscrit al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. És membre de la Societat Catalana de Comunicació, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Infotaula de personaEnric Marín i Otto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Degà Facultat de Ciències de la Comunicació
2021 –
← Maria José Recoder Sellarés
President Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
2010 – 2012
← Albert Sáez i CasasBrauli Duart i Llinares →
Degà Facultat de Ciències de la Comunicació
1991 – 1995 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria del periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona (1978–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm3798021 Twitter (X): EMarinOtto Modifica el valor a Wikidata

Activitat acadèmica modifica

Ha participat com a professor en els programes de doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya en assignatures relacionades amb la història de la comunicació.

Ha estat vicedegà de Relacions exteriors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB de 1989 a 1991. Posteriorment, ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació d'aquesta universitat de 1991 a 1995, càrrec que torna a exercir des de 2021.[1]

Càrrecs modifica

Des de febrer de 2004 al 2006 fou membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i secretari de Comunicació del govern de la Generalitat de Catalunya per ERC fins al 2006. També ha estat membre del Consell d'Administració de Barcelona Televisió i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya des de desembre de 2001. Entre 2010 i 2012 fou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

El 2022 fou escollit membre de la direcció d'ERC al congrés del partit.[2]

Guardons modifica

Ha rebut els premi d'assaig Antoni Rovira i Virgili de 1991 i el Premi Joan Fuster d'assaig el 1994.

Obres modifica

  • El regne del subjecte: per una teoria materialista de la comunicació social (1987) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju
  • La premsa diària de Barcelona durant la Segona República (1931-1936): aproximació històrica i anàlisi formal (1991)
  • Cultura de masses i postmodernitat (1994) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju, Premi Joan Fuster d'assaig
  • Historia del periodismo universal (1999) amb altres
  • Obertura Republicana (2019) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju

Referències modifica

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Anna Papiol i Constantí
La mirada de Narcís
Premi Joan Fuster d'assaig
1994
amb Joan Manuel Tresserras i Gaju
Succeït per:
Pau Viciano Navarro
La temptació de la memòria