Ermitori de la Magdalena

L'Ermitori de la Magdalena és un paratge natural municipal del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta) declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 22 de setembre de 2006.

Ermitori de la Magdalena

Tipus	Edifici i paratge natural municipal
Part de	Castell Vell Castell Vell y Ermitorio de la Magdalena (es)
Localització
Entitat territorial administrativa	Castelló de la Plana (Plana Alta)
40° 02′ N, 0° 01′ O
Dades i xifres
Superfície	14,05 ha
Espècies conservades	Pi blanc, gripau, granota verda, fardatxo i serp verda
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-51-0009255
Codi IGPCV	12.040-9999-000018
Història
Cronologia
1451-	construcció
Activitat
Creació	2006
Gestor/operador	Ajuntament de Castelló de la Plana

Geografia

L'àmbit del paratge es correspon amb el turó en el cim del qual se situa l'ermitori de la Magdalena, a 111,3 metres sobre el nivell del mar. El turó aflora sobre la plana litoral de La Plana de Castelló i cal enquadrar-lo en l'àmbit dels relleus de la serralada del Desert de les Palmes, del qual formaria els primers contraforts. L'estudi estratigràfic revela que està format per calcàries del cretaci inferior (cretaci inferior \ aptià \ gargasià), que emergeixen entre els sediments del quaternari que formen la Plana de Castelló.

Vegetació i flora

Bona part del turó disposa d'una coberta arbòria formada per pineda, sota la qual apareix un sotabosc format per matoll mediterrani termòfil, consistent en antics bancals de cultiu disposats concèntricament al voltant de l'ermita i el castell, recolonitzats per la vegetació silvestre, on encara hi romanen alguns exemplars d'oliveres i garroferes. Al nord del turó hi ha una vessant amb orientació de solana desproveïda d'arbratge i amb escassa coberta vegetal a causa de l'abundància d'afloraments rocosos. El pi blanc (Pinus halepensis) és l'espècie dominant a la zona arborada. En la resta abunden espècies termòfiles pròpies del matoll esclerofil·le sobre substrat calcari: Coscoll (Quercus coccifera), margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), romer (Rosmarinus officinalis), canya, etc. La influència antròpica en la zona és molt marcada i es tradueix en la presència d'espècies derivades de l'agricultura tradicional i d'espècies introduïdes pel seu caràcter ornamental o per haver tingut algun possible aprofitament, com la pitera (Agave americana) o la figuera de pala (Opuntia ficus-indica), ambdues d'origen exòtic.

Fauna

Entre les espècies que és possible trobar en el paratge, entre l'herpetofauna destaca la presència de quatre espècies protegides: el gripau i la granota verda, el fardatxo i la serp verda. A més, hi ha la tortuga d'aigua europea, catalogada com a espècie vulnerable; entre les aus es troben gaigs i cruixidells, espècies protegides. Unes altres tres espècies d'aus presents en la zona es classifiquen com a tutelades: El teuladí, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Pel que fa als mamífers es troben les següents espècies protegides: la musaranya grisa, la rata cellarda, l'eriçó comú, la fagina, el teixó, la mostela i l'esquirol.

Paisatge

El turó on se situa l'Ermitori de la Magdalena i el Castell constitueix un important referent paisatgístic en l'entorn del municipi, al costat dels ja més imponents relleus del Desert de les Palmes. Des del cim es disposa d'una àmplia panoràmica de la planura costanera i del litoral de Castelló, i en dies clars ofereix magnífiques vistes.

Presència humana

Pel que fa al patrimoni arqueològic cal citar l'existència en l'àmbit del paratge del jaciment de la Magdalena. En les proximitats del paratge, en un radi inferior a 1 km, es localitzen uns altres cinc jaciments. El jaciment de la Magdalena se situa al cim del monticle. Es tracta d'un perímetre murallat que corona el cim i entre el qual s'intercalen algunes torres de planta circular. En l'interior d'aquest perímetre afloren restes intermitents d'alineacions, la major part d'estructura quadrangular. S'adscriu al període del Bronze.

L'origen de Castelló

Això no obstant, les fites patrimonials més destacables existents al paratge i que al seu torn constitueixen els seus inequívocs elements d'identitat són el castell, origen de la ciutat actual, i l'Ermita de la Magdalena. Es tracta d'un lloc en què es constata l'ocupació humana des del neolític. Les restes del castell són d'origen islàmic, i els seus orígens es daten als segles X o XI. Va haver de ser tributari del Cid, i al segle xii va passar als almoràvits, i va ser reconquistat el 1233. El trasllat de la població al pla va ser autoritzat pel rei Jaume I el 1251 al seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, i la ciutat es va fundar el 1252.

Arquitectura: El Castell i l'Ermita

El castell es disposa de forma esglaó adaptant-se a la forma del turó. La fàbrica és de tàpia i maçoneria a la manera de les tècniques de construcció àrabs. L'Ermita de la Magdalena està excavada en la roca. Al segle xv (1455) es va construir el pòrtic, el 1456 la capella, i a finals del mateix segle es va dur a terme l'estable. El 1758 el mestre Vicent Pellicer li va donar la configuració actual d'ermita hostatgeria i torre adossada. En un dels murs interiors trobem pintures murals, que alguns autors daten del segle xiv. L'entorn del Castell vell i l'Ermitori de la Magdalena té una importància molt gran per als castellonencs com a espai d'ús públic amb múltiples funcions: lloc de culte, d'esplai, de gaudi paisatgístic i de coneixement del patrimoni cultural. En aquest sentit cal destacar sobretot el dia de la romeria de les canyes, en el qual una gran multitud es congrega en el lloc i els seus voltants.

Vegeu també

• Llista d'espais naturals del País Valencià
• Festes de la Magdalena

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermitori de la Magdalena

• Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge