Escleròtica
L'escleròtica (sin. compl. esclera)[1] és una capa blanca i opaca, que junt amb la còrnia formen la corneosclera (de l'ull). Està perforada per vasos sanguinis, nervis i pel nervi òptic. Té un gruix d'1 mm en la part posterior de l'ull i de 0,3 mm en l'equador. El gruix en la part anterior és d'uns 0,7 mm. L'escleròtica cobreix les 5/6 parts del darrere del globus ocular fins a la part del davant de la còrnia. A la part del darrere de l'escleròtica hi ha una zona anomenada làmina cribrosa a través de la qual entra el nervi òptic.[2]
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | sclera  |
| Part de | ull |
| artèries ciliars anteriors | |
| Identificadors | |
| MeSH | D012590 |
| TA | A15.2.02.002 |
| FMA | 58269 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1006 |
| EB Online | science/sclera |
| Terminologia anatòmica | |
1. cristal·lí; 2. zònula ciliar; 3. cambra posterior; 4. cambra anterior; 5. trajecte de l'humor aquós; 6. pupil·la; 7. corneosclera; 8. còrnia; 9. sistema trabecular i canal de Schlemm; 10. limbe esclerocornial; 11. escleròtica; 12. conjuntiva; 13. úvea; 14. iris; 15. cos ciliar amb a: pars plicata i b: pars plana; 16. coroide; 17. ora serrata; 18. humor vitri amb 19. conducte hialoide; 20. retina; 21. Màcula retinal; 22. fòvea central de la retina; 23 disc òptic, papil·la òptica → punt cec; 24. eix òptic de l'ull; 25. eix de l'ull; 26. nervi òptic; 27. beina dural; 28. càpsula de Tenon; 29. tendó.
30. segment anterior, 31. segment posterior
32. artèria oftàlmica, 33. artèria i vena centrals de la retina → 36. vasos sanguinis de la retina; artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa
41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide
Histologia modifica
Està formada per feixos de col·lagen aplanats i que discorren en diverses direccions, la qual cosa, al costat dels distints diàmetres que tenen les fibres, fa que el teixit sigui irregular i per tant opac. Entre les fibres hi ha fibroblasts.[3]
Composta de teixit conjuntiu dens, hi ha capes amb molt poca definició, de fora endins:
- Epísclera: Capa externa, composta de teixit conjuntiu lax adjacent al greix periorbitari.
- Cap fibrosa: composta principalment de fibres de col·lagen.
- Làmina fusca: Capa més interna localitzada al costat de la coroide. Té fibres de col·lagen més primes, a més de cèl·lules pigmentades.
Relacions modifica
- Externes: Per fora de l'episcleròtica es troba l'espai de Tenon, el qual, al costat del greix orbitari que l'envolta, permet la lliure rotació de l'ull dintre de la seva òrbita. Per fora d'aquest espai hi ha la càpsula de Tenon, que és la fàscia conjuntiva de l'ull, composta d'una xarxa de gruixudes fibres de col·lagen.[3]
- Internes: Per sota hi ha el cos ciliar i la coroide.
Patologia modifica
- Episcleritis
- Escleritis
- Ulls blaus per osteogènesi imperfecta
Referències modifica
- ↑ TermCat
- ↑ escleròtica a Optimot
- ↑ 3,0 3,1 Gerard J. Tortora; Bryan Derrickson Principios de anatomía y fisiología. Médica Panamericana, 2006. ISBN 978-968-7988-77-1.