Guido Gezelle

Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès. Va néixer a Bruges l'1 de maig de 1830 i hi ha mort el 27 de novembre de 1899. La seva poesia s'inspira de la naturalesa i la religió.

Guido Gezelle

Biografia
Naixement	(nl) Guido Pieter Theodorus Josephus Gezelle 1r maig 1830 Bruges (Bèlgica)
Mort	27 novembre 1899 (69 anys) Bruges (Bèlgica)
Sepultura	Centrale Begraafplaats (en) tomb of Guido Gezelle (en)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Seminari de Bruges (1850–1854) Klein Seminarie Roeselare (en) (1846–1849) Episcopal College Our-Lady Ter Duinen (en) (1841–1846)
Activitat
Lloc de treball	Bruges (1899–) Kortrijk (1872–) Bruges (1860–) Roeselare (1854–1860)
Ocupació	Curat (1865–1889), vicerector (1861–1865), catedràtic (1860–1865), sacerdot catòlic (1854–1899), mestre d'escola (1854–1899), periodista polític, poeta, position classification of teachers (en) , director espiritual, folklorista, traductor, escriptor, filòleg, editor col·laborador
Ocupador	Engels Klooster (en) (1899–1899) Germanes del Nen Jesús (1889–1893) Congregation of the Sisters Paulinen (en) (1879–) Congregation of the Most Holy Name of Mary (en) (1879–) Gazette van Kortrijk (en) (1876–) Patronaat van de Katrientjes (en) (1875–1899) bisbat de Bruges (1865–1889) 't Jaer 30 (en) (1864–1870) English college (en) (1860–1861) English Seminary (en) (1860–1865) Klein Seminarie Roeselare (en) (1854–1860)
Membre de	Maatschappij der Nederlandse Letterkunde (en) (1890–1899) Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa (1886–1899) Met Tijd en Vlijt (en) (1885–1899) Comité flamand de France (1884–1899)
Gènere	Vers lliure, sàtira, occasional poem (en) , nature poetry (en) , poesia religiosa, lletra, prosa, periodisme i editorial
Professors	Pieter Benoit, Joannes Brans (en) , Bernardus Nachtergaele i Pierre Joseph D'Hollander (en)
Alumnes	Hugo Verriest../... 35+
Nom de ploma	Spoker W(est) Vl(aming) Trim Loquela
Artistes relacionats	Joseph Ryelandt Johan De Stoop Michel Bianchi (en)
Obra
Obres destacables Goddelijke beschouwingen (en) ../... 20+
Localització dels arxius	Guido Gezelle Archief van de Openbare Bibliotheek Brugge (en)
Família
Pares	Pieter Jan Gezelle   i Monica De Vriese
Germans	Louise Gezelle, Florence Gezelle, Romaan Gislijn Gezelle i Joseph Gezelle
Parents	Maria Magdalena Gezelle (neboda) Maria Constantia Gezelle (tia) Maria Josepha Gezelle (tia) Catherine de Kyvere (cosina segona) Maria Philomena Lateur (neboda) Marie Elise Amandine Lateur (neboda) Dymphna Gezelle (neboda) Hortense Gezelle (neboda) Philomena De Smet (cunyada) Pieter Jozef Gezelle (avi) Anna Theresia Morice (àvia) Jozef De Vriese (avi) Isabella Rosa De Riemaecker (àvia) Clara De Vriese (tia) Coleta De Vriese (tia) Amelia De Vriese (tia) Josephus De Vriese (oncle) Karel De Vriese (oncle) Eugenius De Vriese (oncle) Leon De Vriese (oncle) Rosalie Van Craeymeersch (tia) Reine De Bal (tia) Jacobus Gezelle (oncle) Pieter Frans Gezelle (oncle) Catharina Gezelle (tia) Michaël Dominique Gezelle (oncle) Maria Theresia Debusschere (tia) Constantia Franciscus Dilgat (tia) Barbe Theresia Malfait (tia) Charles Louis Dedeurwaerder (oncle) Jozef Gezelle (nebot) Georges Gezelle (nebot) Caesar Gezelle (nebot) Mathilde Gezelle (neboda) Stijn Streuvels (nebot) Karel Lateur (nebot) Maria Louisa Lateur (neboda) Camille Henri Joseph Lateur (nebot) Melanie De Vriese (en) (neboda) Mathilde De Vriese (en) (neboda) Mathilde De Kyvere (en) (cosina segona) Ludovica Giselina De Vriese (en) (cosina) Maria Theresia De Vriese (en) (cosina) Karel De Vriese (en) (cosí) Karel Lodewijk De Vriese (en) (cosí) Karel Lodewijk De Vriese (en) (cosí) Mathilde Guislena De Vriese (en) (cosina) Theodorus De Vriese (en) (cosí) Felix Rigardus De Vriese (en) (cosí) Henricus De Vriese (en) (cosí) Clementia De Vriese (en) (cosina) Gustavus De Vriese (en) (cosí)
Premis (6 març 1889)  cavaller de l'orde de Leopold (30 desembre 1888)  Medalla Pro Ecclesia et Pontifice (6 maig 1887)  honorary doctorate at the Catholic University of Leuven (en)

Es feu sacerdot el 1854 i fou professor i capellà a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Déu de Kortrijk. Ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com a director espiritual d'un monestir de monges a Bruges, al qual va morir el novembre següint. Era implicat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga.

Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Va treballar molt amb el seu col·lega i amic Lodewijk De Bo per estudiar i conservar el vocabulari d'aquesta variant del neerlandès. Amb el lingïuista Karel de Flou (1853-1931) va tenir una extensa correspondència sobre la toponímia de Flandes Occidental. Amb el seu amic, l'arquitecte Jean de Bethune va crear el 1851 la Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'espèrit religiós de tradició gòtica.

Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres, a Anvers. Aquest arxiu va ser inventariat per l'escriptora Christine D'Haen que li va dedicar una biografia a la qual estudia la seua relació complexa entre la seua llibertat de poeta i les obligacions del sacerdoci.

La ciutat de Bruges va adquirir la seva casa natal que va ser transformada en museu, el Gezellemuseum.

Obra

• Kerkhofblommen (1858)
• Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
• Kleengedichtjes (1860)
• Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
• Tijdkrans (1893)
• Rijmsnoer (1897)
• Laatste Verzen (1901)

Bibliografia

• D'Haen, Christine. De wonde in 't hert: Guido Gezelle, een dichtersbiografie (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 1988, p. 480. ISBN 9020911880. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Gezelle