Kortrijk

municipi de Bèlgica

Cortrai[1] o Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai)[2] és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.[3] El 2014 tenia 75.128 habitants. La superfície total és de 80,02 km², amb una densitat de població de 938 habitants/km². La llengua oficial de Kortrijk és el neerlandès.

Plantilla:Infotaula geografia políticaKortrijk
Imatge
Casa de la vila gòtica

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 49′ 39″ N, 3° 15′ 57″ E / 50.8275°N,3.2658°E / 50.8275; 3.2658
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
Districtedistricte de Kortrijk Modifica el valor a Wikidata
CapitalKortrijk Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població77.741 (2022) Modifica el valor a Wikidata (963,45 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície80,69 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLeie Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Kortrijk (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataVincent Van Quickenborne Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal8500, 8510, 8501 i 8511 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic056 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webkortrijk.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: stadkortrijk X: 8500kortrijk Instagram: stadkortrijk LinkedIn: stad-kortrijk Youtube: UCzkJgfl7j4Er-ocsluJ2EHw Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica
 
Beguinatge al nucli històric
 
Broeltorens al marge del riu Leie

El nom amb el sufix -acum neerlanditzat al curs del temps vers -ijk indica un origen gal·loromà de l'assentament. La ciutat va construir-se a l'edat mitjana com un centre comercial a l'entorn d'un castell al marge del Leie. La ciutat és coneguda per la Batalla dels Esperons d'Or, en què es van oposar a les aigües mortes de la Groeningebeek l'11 de juliol de 1302 l'exèrcit flamenc i namurès contra les forces armades del rei de França aliades amb el ducat de Brabant. En recordança de la desfeta francesa, al segle xix l'11 de juliol va esdevenir la festa nacional de Flandes. Al segle xix un braç nou va excavar-se al nord del llit antic del riu per facilitar la navegació.

Economia

modifica

Des del segle xix fins als anys 1950 era un important centre d'indústria tèxtil i la ciutat portava el títol no oficial de «capital del lli». L'ocàs de la indústria tradicional, tant a Kortrijk com a les filatures i teixidures de Lilla, Roubaix i Tourcoing, on se n'anaven molts treballadors fronterers, va conduir a una greu crisi amb atur. A poc a poc, l'activitat econòmica va redreçar-se per una dinàmica de pimes manufactureres que van especialitzar-se en tèxtils d'alt valor afegit, electrònica, construcció de màquines i altres productes innovadors, de tal manera que el 1980 es parlava del "Texas de Flandes", un malnom no oficial que més tard va desestimar-se.[4][5]

És altressí un centre d'ensenyament important. La creació d'una filial de la Universitat de Lovaina el 1965 amb unes facultats de primers graus (els futurs bachelors) va reforçar aquest paper. Malgrat això, des de la fi dels anys 1980 la ciutat va conèixer un problema de despoblació de les generacions joves, fartes del provincialisme i atretes pel cosmopolitisme de les ciutats de Brussel·les, Gant, Anvers i Lovaina, a les quals van anar per acabar els estudis. Aprofitaven el dinamisme econòmic de Kortrijk per a trobar feina i les bones connexions per a tornar cada vespre a ca seva en una atmosfera més metropolitana. És una preocupació major dels polítics, empresaris i gerències de la ciutat.[6]

Geografia

modifica

La ciutat actual és el resultat de la fusió de vuit municipis. Del cens de 1806 a 1970 la població va créixer de 13.982 a 44.961 habitants. Després de la fusió amb els municipis de l'entorn l'1 de gener 1977, en va tenir 77.382.

La ciutat es troba en una cruïlla d'autopistes europees (E17 i E403), de vies navegables (Leie i Canal Kortrijk-Bossuit) i de ferrocarrils locals i internacionals. El canal de Bossuit, que només és navegable per a embarcacions de 300 tones entre Kortrijk i Stasegem, va perdre el seu paper econòmic.

Kortrijk té un clima moderat amb hiverns que no són gaire freds. En general plou bastant i l'estiu el cel cobert sol ser corrent. Els mesos calorosos són juliol i agost: temperatures mitjanes a l'hivern de 0° a 10 °C; i a l'estiu de 20° a 25 °C.

 
Mapa de la ciutat
# nucli superfície
(km²)
habitants
(31/12/2007)
I Kortrijk 22,38 40.089
II Heule 11,69 10.280
III Bissegem 3,44 5.533
IV Marke 8,22 7.882
V Aalbeke 7,17 2.953
VI Rollegem 8,47 2.765
VII Bellegem 13,98 3.691
VIII Kooigem 4,79 791

Llocs d'interès

modifica
 
El beguinatge Santa Elisabeth

Kortrijk ofereix, a part del seu interès arquitectònic, museus, moltes botigues, restaurants i una vida nocturna embrionària amb nombrosos concerts.

Nucli antic

modifica

El nucli històric conserva els edificis més antics de la ciutat.

  • L'església de Sant Martí, coneguda pels seus carillons
  • L'església de la Mare de Déu
  • L'església de Sant Joan
  • L'església de Sant Miquel
  • El beguinatge de Santa Elisabeth
  • La casa de la Vila gòtica
  • El belfort
  • El palau de Justícia
  • Kortrijk 1302
  • Museum voor Schone Kunsten (Broelmuseum)
  • Nationaal Vlas-, kant- en linnenmuseum
  • Groeningemuseum (integrat dins el Museu d'Història de la Ciutat)
  • Begijnhofmuseum, Museu del Beguinatge
  • Vlaams Filmmuseum en -archief
  • Bakkerij- en Molenmuseum, Museu de les Fleques i dels Molins de farina
  • Landbouwmuseun, Museu de l'Agricultura

Persones cèlebres

modifica
Galeria

Ciutats agermanades

modifica

Kortrijk manté una relació d'agermanament amb les ciutats següents:

Referències

modifica
  1. Ordoñez, David. enciclopèdia.cat. LLIBRE D'ESTIL DE LA REVISIÓ DE LA TOPONÍMIA ESTRANGERA, desembre 2010, p. 13 [Consulta: 22 desembre 2020].  Arxivat 24 de gener 2022 a Wayback Machine.
  2. Johann Georg Theodor Grässe, Orbis latinus, oder Verzeichniss der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc., Meere, Seen, Berge und Flüsse in allen Theilen der Erde nebst einem deutsch-lateinischen Register derselben, Dresden, G. Schönfeld's Buchhandlung (C.A. Werner), 1861, pàgina 67
  3. «Kortrijk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Het Texas van Vlaanderen», en De Standaard, 7 de desembre de 2009
  5. «Texas van Vlaanderen heeft afgedaan voor Voka», en Trends, 27 de novembre de 2012 (en català: El Texas de Flandes és una idea passat de moda per Voka (= l'associació dels empresaris))
  6. Hein Wittouck i Wim van Severen et alii, «Eindrapport Kortrijk»[Enllaç no actiu], 2012, pàgina 25