Guido Gezelle

Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès. Va néixer a Bruges l'1 de maig de 1830 i hi ha mort el 27 de novembre de 1899. La seva poesia s'inspira de la naturalesa i la religió.

Guido Gezelle

Biografia
Naixement	(nl) Guido Pieter Theodorus Josephus Gezelle 1r maig 1830 Bruges (Bèlgica)
Mort	27 novembre 1899 (69 anys) Bruges (Bèlgica)
Sepultura	Centrale Begraafplaats (en) tomb of Guido Gezelle (en)
Residència	Bruges (1899–1899) Bruges (1899–1899) Kortrijk (1894–1899) Kortrijk (1880–1894) Kortrijk (1879–1880) Kortrijk (1878–1879) Kortrijk (1872–1878) Bruges (1872–1872) Bruges (–1866) Bruges (1866–1872) Bruges (1861–) Bruges (1860–1861) Roeselare (1854–1860) Bruges (1830–1854)
Religió	Catolicisme
Formació	Seminari de Bruges (1850–1854) Klein Seminarie Roeselare (en) (1846–1849) Episcopal College Our-Lady Ter Duinen (en) (1841–1846)
Activitat
Camp de treball	Església, periodisme, literatura i sistema educatiu
Lloc de treball	Bruges (1899–) Kortrijk (1872–) Bruges (1860–) Roeselare (1854–1860)
Ocupació	Curat (1865–1889), vicerector (1861–1865), catedràtic (1860–1865), sacerdot catòlic (1854–1899), mestre d'escola (1854–1899), traductor, editor col·laborador, sacerdot, periodista polític, poeta, educator (en) , escriptor, professor, filòleg, director espiritual, folklorista, periodista
Ocupador	Engels Klooster (en) (1899–1899) Germanes del Nen Jesús (1889–1893) Congregation of the Sisters Paulinen (en) (1879–) Congregation of the Most Holy Name of Mary (en) (1879–) Gazette van Kortrijk (en) (1876–) Patronaat van de Katrientjes (en) (1875–1899) bisbat de Bruges (1865–1889) 't Jaer 30 (en) (1864–1870) English college (en) (1860–1861) English Seminary (en) (1860–1865) Klein Seminarie Roeselare (en) (1854–1860)
Membre de	Met Tijd en Vlijt (en) (–1899) Maatschappij der Nederlandse Letterkunde (en) (1890–1899) Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa (1886–1899) Comité flamand de France (1884–1899)
Gènere	Vers lliure, sàtira, occasional poem (en) , nature poetry (en) , poesia religiosa, lletra, prosa, periodisme i editorial
Professors	Pieter Benoit, Joannes Brans (en) , Bernardus Nachtergaele i Pierre Joseph D'Hollander (mul)
Alumnes	Hugo Verriest../... 38+
Nom de ploma	Spoker W(est) Vl(aming) Trim Loquela
Company professional	Joseph Ryelandt Johan De Stoop Michel Bianchi (en)
Obra
Obres destacables Goddelijke beschouwingen (en) ../... 20+
Localització dels arxius	Guido Gezelle Archief van de Openbare Bibliotheek Brugge (en)
Família
Pares	Pieter Jan Gezelle   i Monica De Vriese
Germans	Louise Gezelle Florence Gezelle Romaan Gislijn Gezelle Joseph Gezelle
Parents	Maria Magdalena Gezelle, neboda Maria Constantia Gezelle, tia Maria Josepha Gezelle, tia Catherine de Kyvere, cosina segona Maria Philomena Lateur, neboda Marie Elise Amandine Lateur, neboda Dymphna Gezelle, neboda Hortense Gezelle, neboda Philomena De Smet, cunyada Pieter Jozef Gezelle, avi Anna Theresia Morice, àvia Jozef De Vriese, avi Isabella Rosa De Riemaecker, àvia Clara De Vriese, tia Coleta De Vriese, tia Amelia De Vriese, tia Josephus De Vriese, oncle Karel De Vriese, oncle Eugenius De Vriese, oncle Leon De Vriese, oncle Rosalie Van Craeymeersch, tia Reine De Bal, tia Jacobus Gezelle, oncle Pieter Frans Gezelle, oncle Catharina Gezelle, tia Michaël Dominique Gezelle, oncle Maria Theresia Debusschere, tia Constantia Franciscus Dilgat, tia Barbe Theresia Malfait, tia Charles Louis Dedeurwaerder, oncle Jozef Gezelle, nebot Georges Gezelle, nebot Caesar Gezelle, nebot Mathilde Gezelle, neboda Stijn Streuvels, nebot Karel Lateur, nebot Maria Louisa Lateur, neboda Camille Henri Joseph Lateur, nebot Melanie De Vriese, neboda Mathilde De Vriese, neboda Mathilde De Kyvere, cosina segona Ludovica Giselina De Vriese, cosina Maria Theresia De Vriese, cosina Karel De Vriese, cosí Karel Lodewijk De Vriese, cosí Karel Lodewijk De Vriese, cosí Mathilde Guislena De Vriese, cosina Theodorus De Vriese, cosí Felix Rigardus De Vriese, cosí Henricus De Vriese, cosí Clementia De Vriese, cosina Gustavus De Vriese, cosí Elise Mathilde Maria Gezelle, neboda
Premis
(6 març 1889)  cavaller de l'orde de Leopold (30 desembre 1888)  Medalla Pro Ecclesia et Pontifice (6 maig 1887)  doctor honoris causa per la Université catholique de Louvain

Es feu sacerdot el 1854 i fou professor i capellà a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Déu de Kortrijk. Ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com a director espiritual d'un monestir de monges a Bruges, al qual va morir el novembre següint. Era implicat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga.

Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Va treballar molt amb el seu col·lega i amic Lodewijk De Bo per estudiar i conservar el vocabulari d'aquesta variant del neerlandès. Amb el lingïuista Karel de Flou (1853-1931) va tenir una extensa correspondència sobre la toponímia de Flandes Occidental. Amb el seu amic, l'arquitecte Jean de Bethune va crear el 1851 la Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'espèrit religiós de tradició gòtica.

Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres, a Anvers. Aquest arxiu va ser inventariat per l'escriptora Christine D'Haen que li va dedicar una biografia a la qual estudia la seua relació complexa entre la seua llibertat de poeta i les obligacions del sacerdoci.

La ciutat de Bruges va adquirir la seva casa natal que va ser transformada en museu, el Gezellemuseum.

Obra

• Kerkhofblommen (1858)
• Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
• Kleengedichtjes (1860)
• Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
• Tijdkrans (1893)
• Rijmsnoer (1897)
• Laatste Verzen (1901)

Bibliografia

• D'Haen, Christine. De wonde in 't hert: Guido Gezelle, een dichtersbiografie (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 1988, p. 480. ISBN 9020911880. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Gezelle