Henry Meyer
Henry W. Meyer (Dresden, 1923 - Estats Units, 18 de desembre de 2006) va ser un reconegut violinista i membre fundador del quartet La Salle que va sobreviure a l'extermini i a l'holocaust nazi durant la seva joventut, perdent a la seva família, i intentant sobreviure en moltes ocasions amb l'ajuda de terceres persones.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1923 Dresden (Alemanya) |
| Mort | 18 desembre 2006 (83 anys) Cincinnati (Ohio) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Cincinnati |
| Membre de | |
| Instrument | Violí |
  | |
Biografia modifica
Henry Meyer va néixer l'any 1923 dins d'una família jueu-alemanya amb tradició musical, ja que el seu pare era violinista i violista i la seva mare i el seu germà tocaven el piano. Tant Henry com el seu germà Fritz, van ser considerats nens prodigis degut a les seves nombroses qualitats musicals, Henry només amb 8 anys ja tocava amb l'Orquestra Filharmònica de Dresden.[1]
Ascens dels Nazis al poder modifica
Quan els nazis es van instaurar al poder amb les seves polítiques antisemites, la vida de Henry i de tota la seva família es va veure involucrada directe i indirectament a les conseqüències del règim. El que van pensar que seria una cosa passatgera va acabar canviant les seves vides completament.[1]
Al cap de poc, els estudis de Henry es van paralitzar, va haver de deixar l'escola i al cap de poc les classes de violí que rebia en mans del concertino de l'orquestra del teatre de l'òpera, perquè els nazis es van anar apoderant dels béns familiars deixant-los en una situació financera bastant precària. Amb el pas del temps, Henry anava veient com companys seus es mudaven a altres llocs per escapar de la situació.
Per compensar aquesta situació, el 1936 la familia de Henry es va traslladar a Praga per així poder continuar amb els seus estudis musicals. La seva estancia a Praga va durar dos anys.
Nit dels vidres trencats i primer camp de concentració modifica
Henry Meyer, després de la seva estada temporalment fugaç a Praga, el 9 de novembre de 1938, retorna a Dresden per un concert conicidint fatalment amb la nit dels vidres trencats "Kristallnacht", nit en què la població jueva que vivia a Alemanya va patir els atacs reiterats a mans de les tropes d'assalt de les SS conjuntament amb la població civil.
Aquella mateixa nit, Henry va ser arrestat i enviat al camp de concentració de Buchenwald, del qual va sortir-hi poques setmanes després i posteriorment va enfilar rumb a Berlin per formar part de l'orquestra Kulturbund fins que finalment i dins del creixent bloqueig nazi a la societat jueva també va ser destapada per les autoritats.[2]
Deportacions i mort de la seva família modifica
El gener de 1942, els pares de Henry van ser deportats a Riga, desgraciadament la seva mare va morir. El seu pare en vida va ser traslladat a Dachau on finalment també va morir. Aquests fets tant tràgics van donar un gir important a les vides de Henry i Fritz, que van aguantar com van poder a Dresden les continues intursions amb les que van ser sotmesos per les tropes de les SS i sobrevivint amb les feines que anaven trobant.[2]
Auschwitz, la seva segona vida modifica
Com la resta de persones que van ser traslladades als camps de concentració, el 1943 Henry i el seu germà Fritz van arribar al camp de concentració d'Auschwitz després de viatjar en les pitjors de les situacions: sense menjar, sense aigua, apilonats en vagons de càrrega i freqüentment maltractats pels soldats.[2]
A les poques setmanes de la seva arribada a Auschwitz, el germà de Henry, Fritz, va desaparèixer, un indici segur de la seva mort. Henry, malalt, va ser enviat a la infermeria, l'última parada abans del crematori. El que no sabia Meyer és que aquella última parada per ell supondria la salvació. Ell sabia que l'endemà al matí de la seva estada a la infermeria el portarien a les cambres de gas. El metge de la presó va començar a conversar amb Henry, preguntant-li sobre el seu passat, què havia fet abans de la guerra. Doncs així va ser, li va començar a explicar que era un violinista procedent de Drensen que havia estudiat allà a Praga i a Berlin i que ja des de jovenet havia tocat de solista en orquestres com l'Orquestra de Kulturbund, que el 1937 havien tocat a Breslau, ciutat procedent del metge. El metge, amant de la música i recordant aquell gran concert al qual havia assistit, va decidir salvar-li la vida. Abans que arribéssin els oficials de les SS, el metge va canviar el número de Henry per la d'un cadàver, convertint-lo així en invisible. Henry aquell dia va tornar a néixer.
Per ser un violinista molt ben capacitat el van traslladar al camp de concentració de Biekenau on tocaria amb l'orquestra. No només tocava marxes per quan els presoners anaven i tornaven de treballar si no que també tocaven música de jazz i swing en exigència dels soldats de les SS per les seves festes nocturnes. Reflexionant en la seva etapa i formació musical pre-nazi i la seva època en la Kulturbund, Henry de la seva estada a Birkenau va dir amb un cert cinisme: " aquella va ser la meva tercera carrera musical i així vaig aconseguir sobreviure".
La tardor del 1944, quan l'exèrcit roig s'apropava al camp, Henry va ser traslladat a Sachsenhausen per uns dies, després a Buchenwald i finalment a un petit camp de concentració satèl·lit, Ohrdruf.
De retorn al camp de Buchenwald on els anaven a matar ja a finals de la guerra (primavera del 1944), Henry juntament amb tres presoners més van aconseguir escapar-se, i va estar amagat durant set dies en un bosc. Seguidament va aconseguir escapar-se i arribar en el front nord-americà, on va ser ben tractat.
Al cap de poc el van enviar a Paris, on hi va viure durant tres anys a l'espera de realitzar el seu somni i poder marxar als Estats Units.
París modifica
En la seva estada a Paris, Henry a l'espera de marxar als Estats Units, va poder reprendre la seva vida amb normalitat i amb ella poder tornar a fer classes de violí amb el professor George Enescu, compositor i violinista.
Estats Units - Quartet LaSalle modifica
El 1948 Henry Meyer va rebre una beca de l'Escola de Música Julliard i va poder realitzar el seu somni d'emigrar als Estats Units, on va poder conèixer als que després serien els seus companys amb els que van fundar el quartet de corda LaSalle i a on es va consolidar com un excel·lent intèrpret de música de cambra. També es va convertir en un mestre de mestres treballant durant més de vint-i-cinc anys a la Universitat de Cincinnati, College-Conservatory of Music.[3]
Quartet LaSalle modifica
Quartet actiu des de l'any 1946 fins al 1987. El nom del quartet ve atribuït a un apartament al carrer La Salle, a Manhattan, on vivien alguns dels membres als seus inicis. El quartet LaSalle va ser el primer quartet resident de la Universitat de Cincinnati, i durant la seva vida activa van realitzar un total de 60 gires internacionals.
Dins del seu repertori destaca la recopilació de la obra completa de cambra d'Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton Webern, enregistrades per la famosa discogràfica Deutsche Grammaphon, però aquest quartet comptava amb un ampli repertori en el que també estava inclosa la literatura clàssica i romàntica i altres compositors més contemporanis com John Cage i György Ligeti qui els va compondre el seu segon quartet de corda que va ser estrenat a Baden-Baden el 14 de desembre de 1969.
Membres modifica
- Walter Levin, violin
- Henry W. Meyer, violin
- Peter Kamnitzer, viola
- Richard Kapuscinski, violoncello
- Max Felde (1946-1949), viola
- Jack Kirstein (1955-1975)
- Lee Fiser, violoncello
Premis modifica
En la seva esplèndida carrera de cambra, el quartet va estar dues vegades nominats als premis Grammy, van guanyar el Grand Prix du Disque, i també el Deutscher Schallplattenpreis, aquest últim per la gravació dels quatre quartets de corda de Zemlinsky.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La música y el Holocausto». Arxivat de l'original el 20 de novembre 2015. [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Henry, Meyer W.». Arxivat de l'original el 18 de desembre 2015. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Artist Biography by Eugene Chadbourne». [Consulta: 27 octubre 2015].