Ignacio Bayón Mariné

Ignacio Bayón Mariné
	; (1981)
Biografia
Naixement	14 febrer 1944 (80 anys); Madrid
Ministre d'Indústria
	2 de maig de 1980 – 3 de desembre de 1982
	← Carlos Bustelo y García del Real Carlos Solchaga Catalán →
President de RENFE
	3 d'abril de 1978 – 18 de juny de 1980
	← Enrique Guzmán Ozámiz Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	advocat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	UCD
Membre de	Real Academia de Gastronomía
Participà en
18 agost 2020	En defensa del regnat de Joan Carles I
Família
Cònjuge	María Julia Pedraza Ramírez
	Premis (1982) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1980) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1977) Gran Creu de l'Orde de Cisneros; (1975) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; (1968) Comanda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;
Catedràtic

Ignacio Bayón Mariné (Madrid 14 de febrer de 1944) és un empresari i polític espanyol.

Biografia modifica

Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Espanyoles en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.^[2]

Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de 1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,^[3] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.

Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.^[4]

En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar^[5] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.^[6]

Referències modifica

↑ Governs d'Espanya 1931-2008
↑ Ignacio Bayón a mcnbiografias.com
↑ Ignacio Bayón Mariné a ferropedia
↑ Ignacio Bayón a Bloomberg.com
↑ La juez Alaya imputa a 6 empresarios, entre ellos al padre de Fátima Báñez ya fallecido, en el caso Mercasevilla a El Economista, març de 2013
↑ El empresario Ignacio Bayón dice que no elaboró el proyecto de Mercasevilla a El Diario, 14 de juny de 2013

Enllaços externs modifica

Notícies sobre Ignacio Bayón a El País

Càrrecs públics
Precedit per: Enrique Guzmán Ozámiz	President de RENFE 1978-1980	Succeït per: Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi
Precedit per: Carlos Bustelo y García del Real	Ministre d'Indústria 1980 – 1982	Succeït per: Carlos Solchaga Catalán

[GOBIERNOS-1] Governs d'Espanya 1931-2008

[2] Ignacio Bayón a mcnbiografias.com

[3] Ignacio Bayón Mariné a ferropedia

[4] Ignacio Bayón a Bloomberg.com

[5] La juez Alaya imputa a 6 empresarios, entre ellos al padre de Fátima Báñez ya fallecido, en el caso Mercasevilla a El Economista, març de 2013

[6] El empresario Ignacio Bayón dice que no elaboró el proyecto de Mercasevilla a El Diario, 14 de juny de 2013

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]