L'illa Raoul, en idioma maori: Rangitahua, en anglès: Raoul Island (Sunday Island), és la més extensa i la més al nord de les Illes Kermadec, (situada a 29° 15′ S, 177° 55′ O / 29.250°S,177.917°O / -29.250; -177.917, a 900 km al SSW d''Ata de Tonga i a 1.100 km al NNE d Nova Zelanda), ha estat escenari de vigoroses erupcions volcàniques explosivs durant els darrers passats milers d'anys. El seu punt més alt és Moumoukai Peak, a 516 m. Ocupa una superfície de 29,25 km².

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Raoul
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 29° 16′ 19″ S, 177° 55′ 19″ O / 29.272°S,177.922°O / -29.272; -177.922
Població humana
Població5 Modifica el valor a Wikidata (0,17 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície29,38 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura6,7 (amplada) × 10,1 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud516 m Modifica el valor a Wikidata

Mapa de les Illes Kermadec amb l'illa Raoul

Història modifica

Hi va haver assentaments prehistòrics però l'illa estava deshabitada en el moment del seu descobriment per part de mariners occidentals (1854). Fins a l'any 1937 s'hi va mantenir una estació meteorològica i de ràdio per art de personal de Nova Zelanda.

Geografia modifica

 
Raoul Island

Dues calderes de l'Holocè es troben a Raoul. Hi ha tres llacs petits (Blue Lake, Green Lake i Tui Lake)

Raoul té un clima subtropical humit (temperatura mitjana anual de 19, 5 °C i pluviometria de 1.558 litres)[1]

Flora i fauna modifica

Raoul forma part de l'ecoregió dels boscos subtropicals humits de les Illes Kermadec i està coberta principalment per pōhutukawa (Metrosideros kermadecensis) i nikau palm (Rhopalostylis baueri, anteriorment descrit com Rhopalostylis cheesemanii). Els cocoters no hi sobreviuen per manca de calor.[2] No té mamífers terrestres autòctons i abans tenia grans colònies d'ocells marins i havia tingut una subespècie de Kereru.[3] Entre els ocells autòctons actuals s'inclouen Cyanoramphus novaezelandiae cyanurus, Pukeko i els Tui.[4][5]

Els visitants polinesis hi introduïren la rata polinèsia al segle xiv i més tard la rata noruega ho va ser pels occidentals a més de gats i cabres. Les rates i gats van reduir molt les colònies d'ocells El Department of Conservation de Nova Zelanda erradicà les rates i els gats entr 2002 i 2006. [6][7]

Per part de voluntaris i del DOC es tracta d'erradicar també les moltes espècies invasores de plantes.

Erupció del 2006 modifica

El 17 de març de 2006 a les 8:21 a.m. hi va haver una erupció volcànica del tipus estratovolcà amb un índex VEI 1,[8] que va durar 40 segons al Green Lake. A conseqüència de l'erupció el DOC va decidir evacuar els cinc membres del seu equip a Auckland.[9]

Referències modifica

  1. «NIWA National Climate Database».
  2. International Palm Society
  3. Tennyson, A. & Martinson, P. (2006) Extinct Birds of New Zealand Te Papa Press, Wellington ISBN 978-0-909010-21-8
  4. C. R. Veitch, C. M. Miskelly, G. A. Harper, G. A. Taylor, and A. J. D. Tennyson (2004) "Birds of the Kermadec Islands, South-west Pacific" Notornis 51(2): 61–90
  5. BirdLife International. (2012). Important Bird Areas factsheet: Kermadec Islands. Downloaded from http://www.birdlife.org on 2012-02-03.
  6. Ortiz-Catedral, Luis; et al. «Recolonization of Raoul Island by Kermadec red-crowned parakeets Cyanoramphus novaezelandiae cyanurus after eradication of invasive predators, Kermadec Islands archipelago, New Zealand». Conservation Evidence, 6, 2009, pàg. 26–30. Arxivat de l'original el 2011-07-19 [Consulta: 22 juny 2009].
  7. «Conservation breakthrough as kakariki re-colonise remote island». Massey University, 15-06-2009 [Consulta: 15 juny 2009].[Enllaç no actiu]
  8. Raoul Island, eruptive history. Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
  9. «Raoul crater ruled unsafe». The Press, 22-03-2006. Arxivat 15 de març 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-03-15. [Consulta: 2 agost 2014].

Bibliografia modifica

  • Oliver, R., 'The Vegetation of the Kermadec Islands'. Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand, Volume 42, 1909, p. 121. URL: RSNZ, accessed 3 January 2007.
  • Polynesian stone implements
  • «Raoul Island», Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Raoul