Janusz Korczak
Henryk Goldszmit, més conegut amb el seu pseudònim «Janusz Korczak» (Varsòvia (aleshores a Rússia) 22 de juliol del 1878 (o 1879) – camp d'extermini de Treblinka (Polònia, aleshores annexada pel Tercer Reich), enllà del 5 d'agost del 1942) era un pediatre, escriptor i pedagog polonès. Era el director d'un orfenat jueu a la seva ciutat natal. El 1942, va decidir acompanyar els nens del seu institut, quan els nazis van decidir d'evacuar-los vers un camp d'extermini, tot i que sabia que per a ell significava una mort segura i malgrat el fet que li van proposar una via d'escapada.
Biografia modifica
Va néixer com Henryk Goldszmit en una família jueva molt integrada.[1] La seva família pertanyia al moviment jueu Haskalà, que defensava els valors de la Il·lustració. Va estudiar humanitats clàssiques (llatí, grec, francès i alemany) a l'escola mitjana de la qual la llengua vehicular era el rus, perquè aquesta part de Polònia va ser atorgada a Rússia després del repartiment a la fi del segle xviii. Com a jove escolar, va guanyar un premi literari per la seva novel·la El nus gordià. Va estudiar medicina a la Universitat Imperial de Varsòvia de 1898 al 1904.
El 1899 va escriure una obra de teatre amb què va estrenar el seu pseudònim de Janusz Korczak. El 1901 va escriure Els nens del carrer, una primera novel·la en la qual va tractar el destí dels nens trinxeraires. Va tenir un gran èxit i a poc a poc va ser més conegut pel seu nom d'escriptor que no pas pel seu nom de naixement. Després de la seva promoció en pediatria, va ser nomenat per a una clínica pediàtrica (1904-1911), una ocupació que va haver d'interrompre durant la Guerra russojaponesa, quan va haver de servir com a metge dins l'exèrcit rus. Va especialitzar-se a París i a Berlín.
Va recolzar obres socials per a nens com a voluntari i amb els seus ingressos literaris. El 1911, quan li va ser proposada la direcció del nou orfenat jueu Dom Sierot[2] va abandonar la carrera mèdica. El 1914, altra vegada va ser mobilitzat com a metge per l'exèrcit rus. Va conèixer el seu apogeu després de la Primera Guerra Mundial quan Varsòvia va esdevenir la capital de la nova Polònia des d'ara independent. De més, va esdevenir el redactor d'un diari per a nens i obtingué una crònica a la ràdio polonesa, en què el «metge gran» entrevistava nens. Davant la crescuda de l'antisemitisme als anys 1930, va començar a interessar-se en el sionisme i va viatjar dues vegades cap a Palestina, però finalment va refusar la idea de l'emigració.
El 1939, després de l'annexió de Polònia sota la dictadura d'Adolf Hitler, va haver d'evacuar el seu orfenat i transferir tots els nens al gueto. En circumstàncies adverses, va continuar el seu diari personal, Pamiętnik, una paraula polonesa que significa tant 'diari' com 'records'. Aquest va ser conservat i va ser publicat en polonès el 1958.[3]
No se sap la data exacta de la seva mort. La darrera notícia al seu diari data del 5 d'agost del 1942.
Reconeixement modifica
- És reconegut com un dels precursors més importants de la Convenció sobre els drets de l'infant.[4]
- A tot arreu del món hi ha associacions dedicades a Janusz Korczak i la seva obra, que continuen immortalitzant el seu llegat.[5]
- Les seves obres continuen sent traduïdes en moltes llengües; el 1990, l'editorial Eumo de Vic va publicar la traducció catalana Com estimar l'infant i El dret de l'infant al respecte.
- El 1972 va rebre pòstumament el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.
- El 1978 la Unesco va celebrar el seu centenari.[6]
- L'escola del Bullenhuser Damm, teatre d'una altra massacre nazi el 1945, a Hamburg-Rothenburgsort va ser reanomenada Escola Janusz Korczak el 1980.[7]
- L'asteroide 2163 Korczak porta el seu nom.
-
-
Monument a Varsòvia -
Monument a Yad Vashem -
Segell alemany en ocasió del centenari
Obra modifica
Literàries modifica
- Król Maciuś Pierwszy 1923, traduït en castellà com El rey Mateíto I, 1986
- Kiedy znów będę mały 1925 (Quan tornaré a ser petit)
Pedagògiques modifica
- Jak kochać dziecko 1919, traduït en català: Com estimar l'infant, 1990[8]
- Prawo dziecka do szacunku 1928, traduït en català: El dret de l'infant al respecte, 1990[8]
- Prawidła życia (Les regles de la vida) 1930
- Pedagogika żartobliwa (Pedagogia alegre), 1939
Altres modifica
Pamiętnik (Diari), 1958 per a una traducció anglesa, vegeu Ghetto Diary.
Fonts modifica
Bibliografia modifica
- AA.VV., Janusz Korczak: The Child's Richt to Respect. Janusz Korczak’s legacy, lectures on today’s challenges for children, Estrasburg, Consell d'Europa, 2009, ISBN 978-92-871-6675-3 (en català: Janusz Korczak: el dret de l'infant al respecte. El legat d'en Janusz Korczak: llicons sobre els reptes dels infants d'avui).
- «El mestre i els orfes del gueto» Arxivat 2016-10-11 a Wayback Machine..
- Tadeusz Lowowicki, «Janusz Korczak (1878-1942)» (castellà), Perspectivas: revista trimestral de educación comparada, París, Unesco, vol XXIV, 1994, pàgines 37-48.
Filmografia[9] modifica
- Korczak, 1990, film biogràfic de les últimes setmanes de la vida de Korczak d'Andrzej Wajda, guió d'Agnieszka Holland, càmera Robby Müller.[10]
- L'adieu aux enfants, pel·lícula televisiva, 1982. Direcció i guió de Claude Couderc, segons el llibre d'Alain Buhler.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Friedhelm Beiner, Was Kindern zusteht. Janusz Korczaks Pädagogik der Achtung.Inhalt-Methoden-Chancen. Gütersloh, Ed. Gütersloher Verlagshaus, 2008, pàgina 153 (en català: Que pertoca als nens. La pedagogia del respecte de JK: contingut, mètodes, oportunitats.)
- ↑ Polonès per a El Orfenat
- ↑ Janusz Korczak, Ghetto Diary, Traducció en línia en anglès del seu diari del gueto
- ↑ Thomas Hammarberg, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] «Korczak – our teacher on the rights of the child (anglès)», Svenska Korczaksällskapet (Associació sueca de Korczak), Març 2012, (en català: Korczak, el nostre ensenyant dels drets de l'infant)
- ↑ Harald Neilsen &Crhis Webb,«Janusz Korczak» (anglès), Holocaust Education & Archive Research Team, 2007
- ↑ Tadeusz Lowowicki, «Janusz Korczak (1878-1942)» (castellà), Perspectivas: revista trimestral de educación comparada, París, Unesco, vol XXIV, 1994, pàgina 46
- ↑ Iris Groschek & Kristina Vagt, «Gedenken und Erinnern», «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, pàgines 105, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i el massacre al Bullenhuser Damm.)
- ↑ 8,0 8,1 Vic, Eumo Editorial, 1990, 419 pàgines, ISBN 9788476022986
- ↑ per a una filmografia completa vegeu: «Liste des films et viédor sur Korczak» (francès) Arxivat 2013-06-30 a Wayback Machine.
- ↑ Korczak a l'Internet Movie Database
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Janusz Korczak |