Llengües de Papua Nova Guinea

article de llista de Wikimedia

Papua Nova Guinea és el país sobirà amb més diversitat lingüística del món.[1] Segons Ethnologue, es parlen 839 llengües vives dins el país.[2] El 2006, el primer ministre de Papua Nova Guinea Michael Somare va declarar que "Papua Nova Guinea té 832 llengües vives (llengües, no dialectes)", les llengües amb reconeixement estatutari són el tok pisin, anglès, hiri motu, i la Llengua de Signes Neoguineana.[3][4][5] El tok piisin, un crioll basat en l'anglès, és el més parlat, fent de llengua franca del país. La Llengua de Signes Neoguineana esdevenia la quarta llengua reconeguda oficialment el maig de 2015, i és utilitzat per la població sorda del país.

Llengües modifica

Anglès modifica

 
Cartell en varies llengües a Papua Nova Guinea.

L'Anglès és una llengua oficial de Papua Nova Guinea i és utilitzat pel govern, tribunals, i el sistema d'educació. En el cens de 2011, un 48.9% de la població era lletrada en anglès.[6]

Alemany modifica

De 1884 a 1914, l'actual meitat nord del país era una colònia alemanya coneguda com a Nova Guinea Alemanya, on l'alemany era la llengua oficial. El Tok Pisin té vocabulari alemany arran d'aquesta influència. Actualment, l'alemany no és una llengua parlada massivament a Papua Nova Guinea.

Unserdeutsch modifica

L'Unserdeutsch, o crioll alemany de Rabaul, és una llengua criolla basada en l'alemany parlada principalment en Província de Nova Bretanya oriental. És la única llengua criolla que s'ha desenvolupat de l'alemany colonial. El lèxic és derivat de l'alemany, mentre que el substrat lingüístic és del Tok Pisin.[7]

Tok Pisin modifica

 
Cartell en Anglès i Tok Pisin al cementiri de guerra de Lae .

El tok pisin és una llengua criolla basada en l'anglès parlada arreu de Papua Nova Guinea. És una llengua oficial de Papua Nova Guinea i la llengua més àmpliament utilitzada en el país. En parts Occidentals, Golf, Central, Oro i Milne i províncies de la badia, l'ús del Tok Pisin té una història més curta, i és menys conegut especialment entre les persones més grans. En el cens del 2011, 57.4% de la població era lletrada en Tok Pisin.[6]

Hiri Motu modifica

El hiri motu, també conegut com a motu polític, Motu macarrònic o simplement Hiri, és una versió simplificada del Motu. En el cens del 2011, un 4.7% de la població era lletrada en Hiri Motu.[6]

Llengües papús modifica

 
La família transneoguineana segons Malcolm Ross
 
Signes de la Porta de l'habitació d'un hotel a Papua Nova Guinea

A fora de Papua Nova Guinea, les llengües papús són també parlades, a Indonèsia, Timor Oriental, i a les Illes Solomó.

Llengües Austronèsies modifica

Les llengües austronèsiques van arribar a l'illa de Nova Guinea fa aproximadament 3,500 anys.Les llengües austronèsiques estan àmpliament esteses a pel globus, des del Malagasy a Madagascar, fins al rapanui a l'Illa de Pasqua o les llengües formosanes de Taiwan.

La Llengua de Signes Neoguineana modifica

La PNGSL és una llengua oficial de Papua Nova Guinea; està basat en l'Auslan i diverses formes de llenguatges de senyes casers.

Alfabetització modifica

El 2011, un 67.6% de la població de Papua Nova Guinea per damunt dels 10 anys eren lletrats.[6]

Referències modifica

  1. «Which country has most number of languages? Not India». The Hindu.
  2. «Languages of Papua New Guinea». Ethnologue.
  3. (Statement at the World Leaders Forum Arxivat 2008-03-18 a Wayback Machine., Columbia University, September 21, 2006; website of the Prime Minister of Papua New Guinea).
  4. , 24-07-2017.
  5. There is no specific legislation proclaiming official languages in Papua New Guinea. In the constitution of Papua New Guinea, section 2(11) (literacy) of its preamble mentions '...all persons and governmental bodies to endeavour to achieve universal literacy in Pisin, Hiri Motu or English' as well as "tok ples" and "ita eda tano gado". In addition, section 67 (2)(c) mentions "speak and understand Pisin or Hiri Motu, or a vernacular of the country, sufficiently for normal conversational purposes" as a requirement for citizenship by nationalisation; this is again mentioned in section 68(2)(h).
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «2011 Census National Report» (PDF). Papua New Guinea National Statistical Office. [Consulta: 3 maig 2020].
  7. Maitz, Volker, Peter, Craig Volker Journal of Pidgin and Creole Languages, 2017, pàg. 365–397.[Enllaç no actiu]

Bibliografia modifica

  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. 

Enllaços externs modifica