Llengües totozoques
Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àrea lingüística mesoamericana |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Descripció lingüística modifica
Les llengües totonaco-tepehua i les llengües mixezoque tenen un cert nombre de similituds lèxiques, reconegudes des de fa temps, encara que alguns autors consideraven que s'haurien hagut de possiblement a préstecs lèxics.[1] No obstant això, recentment sobre la base d'una llista de gairebé 200 cognats putatius han pogut establir-se correspondències fonètiques regulars i sistemàtiques,[2] la qual cosa és indicativa d'un parentiu genuí. Les estimacions numèriques procedents del projecte de comparació sistemàtica ASJP Arxivat 2014-01-27 a Wayback Machine., mostren que la similitud lèxica entre totonaca i mixezoque és similar a l'existent entre llengües indoeuropees pertanyents a diferents branques, per la qual cosa l'antiguitat de la família podria ser similar a la de les llengües indoeuropees, uns 70 segles.[3]
Fonologia modifica
Pel proto-totozoque s'ha reconstruït provisionalment el sistema de consonants simples i les vocals. Les consonants s'assemblen al sistema reconstruït pel proto-totonaco mentre que el sistema vocàlic no difereix granment del proto-mixezoque, amb el qual la principal diferència són les vocals glotalitzades del totonaca. A més s'ha proposat una sèrie paral·lela de vocals laringalitzades que no semblen haver deixat traces en proto-mixezoque. L'inventari de vocals reconstruït pel proto-totozoque (pTZ) inclou set timbres diferents, els quals poden aparèixer com vocals llargues, laringalitzades i llargues laringalitzades:
Anteriors Centrals Posteriors laring. normal laring. normal laring. normal Tancades *i' (ḭ) *i * i' (ḭ)* i*u' (ṵ) *u Mitjanes *e' *e *ə' *ə *o' *o Obertes *a' (a̰) *a *ɔ' *ɔ
Aquestes vocals es redueixen a un sistema de tres timbres en proto-totonaca (conservant-se la quantitat vocàlica i la glotalització), mentre que pel proto-mixezoque (pMZ) l'evolució seria diferent i es perdria la glotalització i es neutralitzarien les oposicions**ɨ~**ə i **ɔ~**o.
pTZ pT pMZ **i *i *i **ɨ *i *ə **u *u *u **e *i *e **ə *a *ə **a *a *a **ɔ *a *o
L'inventari consonàntic del protototozoque no és idèntic ni al protototonaca ni al protozoque, encara que el primer sembla una mica més conservador:
Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal central Lateral Oclusives simple *p *t *k *q *ʔ palat. *ty *ky Africades *¢ *ƛ *č Fricatives *s *ɬ *š *x *h Aproximant *w *l *y Nasals simple *m *n palat. *ny
Els signes /¢, ƛ, č, š, i, y/ procedeixen de l'alfabet fonètic americanista i són els equivalents de l'AFI /ʦ, t͡ɬ, ʧ, ʃ, j, ʲ/. Les correspondències trobades són:
pTZ pT pMZ **p *p *p **t *t *t **ty *č *t **ky *k *k **k *q *k **q *q *ʔ **ʔ *∅ *ʔ pTZ pT pMZ **m *m *m **n *n *n **ny *l *n **¢ *¢ *¢ **s *s *s **č *č *¢ **š *š *s pTZ pT pMZ **x *x *h **h *∅, #*h *h **w *w *w **y *t *y **l *l *y **ƛ *ƛ *y **ɬ *ɬ *y Dos dels fonemes del proto-totozoque són més dubtosos, ja que apareixen només en un grapat de cognats es tracta dels fonemes /**ty, **ny/ encara que la velar palatalitzada /**ky/ està sòlidament testimoniada (encara que el seu valor fonètic podria diferir lleugerament del reconstruït). El proto-mixezoque es caracteritza per una pèrdua de les consonants laterals i de les guturals (dorsals posteriors), i a més una neutralització de la distinció entre alveolars i palato-alveolars. D'altra banda el proto-totonaca presenta algunes elisions com les que afecten /**ʔ, **y/
Comparació lèxica modifica
La següent llista reprodueix alguns dels cognats proposats entre el proto-mixezoque i el proto-totonaca:
GLOSSA PROTO-
TOTONACOPROTO-
MIXEZOQUEPROTO-
TOTOZOQUE'aquest' *(i)š-la' *yəʔ **ləʔ 'agitar' *lik(š)- *yəʔk **lɨʔky 'xuclar' *squ'li' *koʔy **sko'ʔl 'brases' *hal(á'n)
'brasas'*huʔy(i)
'carbón'**Haʔl~
**Huʔl'gran' *ƛank-
'gran, més'*ye:ʔk
'créixer'**ƛahʔnk~
**ƛehʔnk'tall, planta' *ma'ƛ
'bambú'*məhy
'pasto alto'**məƛ *ƛax
'guanyar'*yoh
'deure, pagar'**ƛɔx 'terra' (?) *pu:ƛ
'fang'*poʔyo
'arena'**po:ʔƛ 'madurar' *ča: *¢a:mʔ **ča:m
La comparació lèxica dels numerals del proto-totonaca-tepehua i el proto-mixezoque mostra algunes similituds addicionals:[4]
GLOSSA proto-
mixe-
zoqueproto-
totonaca-
tepehua1 *tu(m)- *-tum 2 *w is-*-tʔu- 3 *tuku- *-tʔútu(n) 4 *mak.tas- *-táati 5 *moʔos- *-ki¢is 6 *tuhtu- *-čaašan 7 *w is.tuhtu-*-tuhún 8 *tuku.tuhtu- *-¢ayán 9 *mak.tas.tuhtu- *-naháa¢a 10 *mahk- *-káawi
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Kaufman & Justeson, 2008
- ↑ Cecil H. Brown, David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters & Søren Wichmann
- ↑ Søren Wichmann, 2008, Annexes
- ↑ Numerals in Mesoamerican languages (Rosenfelder's Metaverse)
Bibliografia modifica
- Brown, Cecil H., David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters y Søren Wichmann (en prensa): "Totozoquean", International Journal of American Linguistics.
- Brown, Cecil H., David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters y Søren Wichmann: "Linking proto-Totonacan and proto-Mixe-Zoquean"
- Wichmann, Søren (2008): "Neolithic Linguistics" Arxivat 2009-06-02 a Wayback Machine., 2008.