Lo más sublime
Lo más sublime o Respetad a los señores maestros[1] és una pel·lícula muda catalana inèdita del 1927 dirigida per Enric Ponsà.[2][3] Va ser realitzada per «Produccions E.L.A.»[4] i protagonitzada per un grup d'afeccionats emprenedors que van rodar els exteriors al llarg de 4 mesos, en caps de setmana, per diferents indrets de la Costa Brava,[5][6][7] principalment Blanes. El film incorpora les preocupacions socials de l'època amb una visió àcrata de la necessitat educativa que patia el país.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Enric Ponsà  |
| Protagonistes | Antonio B. de Vila Mercedes Domènech Rosita Ponsa Lina Vivarelli Antonio Granell |
| Director artístic | Enric Ponsà |
| Producció | Llorenç Arché i Codina Josep Maria Casals i Tarragó |
| Dissenyador de producció | Josep Maria Casals i Tarragó |
| Guió | Enric Ponsà |
| Fotografia | Antonio Burgos |
| Muntatge | Ramón Moore Puigdollers Josep Navarro |
| Productora | Produccions ELA |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1927 |
| Durada | 70 min |
| Idioma original | cap valor |
| Rodatge | Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Catalunya |
   | |
Argument modifica
A San Cebrian, un poble de la costa, Rosa esperava la tornada del seu marit pescador Juan, amb la seva filla Nuri i el seu fillol Sardinilla, que el trobaran mort després d'un temporal. Els amics de la família, Antonio i Rosita, juntament amb Sardinilla, decideixen buscar un tresor amb l'ajuda d'un mapa que conservava Rosita. Els seus enemics, Tomás i Andres, intentaran atrapar-lo mitjançant l'engany. Andrés, a més de cobdiciar a Rosita, l'estimada d'Antonio, és víctima de l'avarícia de Tomás i, ferit, Antonio i el Sardinilla el tornaran al bon camí.[8]
Comentari modifica
Els eixos principals de l'argument incorporen els aires moralitzants de l'època que volen identificar el que és bo o és dolent per a l'individu: 1) Matrimoni=fidelitat=lleialtat i 2) Traïció=Hipocresia=Violència=Abús. Destacar addicionalment la focalització de les cares dels actors (primers plans, càmera fixa) i el monocromatisme del film per donar èmfasi a les escenes (gris fosc: personatges dolents, gris clar: personatges bons, vermellós: violència, blavós: tranquil·litat)
Repartiment modifica
| Personatge[9] | Actor | Pseudònim de |
|---|---|---|
| Antonio | Antonio B. De Vila | Antonio Burgos |
| Rosa | Mercedes Domènech | |
| Ana Maria | Rosita Ponsá | |
| Clara | Lina Vivarelli | |
| Andrés, el traïdor | Antonio Granell | |
| Carlos, el Sardinilla | Valeriano Cortés | |
| Juan | Jaime Reixach | Jaume Ponsà Domènech |
| Gaspar | Julio Paya | |
| Ibó, capità del pailebot | Eduard de C. Tarragó | Josep Maria Casals Tarragó |
| Lucas | Enrique Filló | |
| Nena Nuri | Nuria Burgos |
Al voltant de la pel·lícula modifica
La pel·lícula va ser realitzada per Produccions E.L.A, una companyia de nova creació i únic film.[4] Llorenç Arché Codina va ser un dels impulsors com a productor, juntament amb Enric Ponsà com a Director, Antonio Burgos com a decorador[10] i Josep Maria Casals Tarragó com a productor executiu i actor.[6]
Va ser filmada a la dècada dels anys vint quan el paisatge de la Costa Brava començava a interessar els cineastes. Juntament amb Lo más sublime, foren rodades també a la mateixa època: Lilian (1921), Entre marinos (1920), El místic (1926), Baixant de la font del gat (1927), etc.[7] Els exteriors van ser rodats a Blanes i a la costa, entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar. A l'inici del film es dona una panoràmica de Sant Cebrià (Blanes) presa des de la roca Sa Palomera, considerada com l'inici de la Costa Brava.[11]
El 20 de setembre de 1927[9] es va fer una projecció en proves per la crítica que va aconsellar retallar intertítols, suprimir alguns altres així com eliminar algunes escenes del film abans de presentar-la al gran públic.[4] Amb aquests canvis s'augurava un gran èxit a Espanya i aspiracions a les pantalles de l'estranger.[12]Lo más sublime va ser estrenada al Teatre Novedades el dilluns 9 de juliol de 1928. El preu de l'entrada de butaca era de 0,75 cèntims i la general de 0,40.[13]
El 1992, una còpia de la pel·lícula, conservada en el suport original de nitrocel·lulosa pels fills del productor executiu, Albert i Josep Maria Casals Martorell, va ser recuperada[14] per la Filmoteca de Catalunya que va transferir el film a un suport que es pogués projectar amb garanties de seguretat. El 31 de gener de 1994 Lo más sublime es va reestrenar[6][15] al Cine Alcázar, amb l'acompanyament al piano de Joan Pineda, coincidint amb la inauguració de l'exposició de material publicitari entre els anys 1925 i 1936 de la Distribuidora catalana Mundial Film.[16]
Galeria modifica
-
Publicitat a la revista Popular Film del 21 de juliol de 1927 -
Produccions ELA
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Porter i Moix, Miquel. Història del cinema a Catalunya (1895-1990). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992, p. 175. ISBN 978-84-393-2123-1.
- ↑ Gabriel, Pere (director); Porter, Miquel. Primeres avantguardes 1918-1930. VIII. 1a edició. Barcelona: Edicions 62, maig 1997, p. 287 (Història de la Cultura Catalana). Dipòsit Legal B-22.130-1997. ISBN 84-297-4295-6.
- ↑ Suárez Guillen, Antonio «¿Se incorpora Barcelona a la industria cinematográfica española?». Popular Film [Barcelona], Any II, nre.46, 16-06-1927, pàg. 5 i 6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 P. de F. «Una primera producció. La E.L.A. presenta "Lo más sublime"». La Publicitat [Barcelona], Any XLIX, Num. 16.699, 24-09-1927, pàg. 8-9.
- ↑ «La Costa Brava, escenari de Lo más sublime» (en castellà). Popular Film [Barcelona], Any II, nre.60, 22-09-1927, pàg. 1,27 i 28 [Consulta: 17 novembre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 De la Riva i Vegas, Pere «Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. El fons de l'arxiu. Lo más sublime.». Suplement al programa nº19 [Barcelona], Curs 1993-1994, 31-01-1994.
- ↑ 7,0 7,1 Molinas i Falgueras, Lluís. Costa Brava, plató de cinema. Girona: Brau Edicions, 2009, p. 15. ISBN 978-84-613-4243-3.
- ↑ Portell i del Pozo, Roser. Lo más sublime (1927), d'Enrique Ponsa. Universitat de Girona: Curs de doctorat.Any del bienni 1998-1999, 1998.
- ↑ 9,0 9,1 «Producciones "ELA"». Arte y Cinematografía [Barcelona], Any XVIII, nre.317-318, setembre-octubre 1927, pàg. 64.
- ↑ Santos Cantero, Mateo «La Industria del celuloide en España». Popular Film [Barcelona], Any II, nre.55, 18-08-1927, pàg. 5.
- ↑ Gómez Martínez, Ferran. Lo más sublime. Universitat de Barcelona: Historia del cinema fins a 1930., 1996.
- ↑ Gazel «Projeccions de prova "Lo más sublime"» (en castellà). Popular Film [Barcelona], Any II, nre.61, 29-09-1927, pàg. 7 [Consulta: 17 novembre 2013].
- ↑ «Espectacles. Teatre Novedades. Dilluns, Estrena: Lo más sublime, pel·lícula dramàtica impressionada a la Costa Brava» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-07-1928, pàg. 24 [Consulta: 9 desembre 2013].
- ↑ Riambau, Esteve «La Filmoteca recupera una cinta catalana inèdita dels anys 20 titulada 'Lo más sublime'». Diari AVUI [Barcelona], Any XVIII, nre.5844, 01-02-1994, pàg. 42 [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Gimenez i Riba, Anton «Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. El fons de l'arxiu. Lo más sublime.». Suplement al programa nº19 [Barcelona], Curs 1993/94, 31-01-1994.
- ↑ Mercadé, J «Cine Club Sabadell, primera entitat local que exporta una exposició a Barcelona». Diari de Sabadell [Sabadell], Any XVIII, nre.3.669, 02-02-1994, pàg. 4.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
Existeixen 2 treballs inèdits sobre la pel·lícula a l'Arxiu de Blanes:
- Portell i del Pozo, Roser. Lo más sublime (1927), d'Enrique Ponsa. Universitat de Girona: Curs de doctorat.Any del bienni 1998-1999, 1998.
- Gómez Martínez, Ferran. Lo más sublime. Universitat de Barcelona: Historia del cinema fins a 1930., 1996.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lo más sublime |
