Mango comú
El mango comú (Mangifera indica) és una espècie de mango i la més cultivada. A l'Índia es troba en estat silvestre i se'n cultiven varietats des de l'antiguitat que s'han introduït en altres regions, lliures de glaçades, del món. Es tracta de l'arbre fruiter més gros del món, ja que pot arribar a fer 30 metres d'alt.[1]
Mangifera indica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | mango, oli de mango i suc de mango |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 31389 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Mangifera |
| Espècie | Mangifera indica L., 1753 |
Història i difusió modifica
Sembla que aquesta espècie es va domesticar des de fa uns 4.000 anys. Es va dur des de l'Índia cap a l'est d'Àsia al voltant de 400-500 aC. Posteriorment, al segle xv va passar a ser cultivat a les Filipines, i al segle xvi a l'Àfrica i al Brasil per part dels portuguesos.[2] Linnaeus la va descriure científicament el 1753.[3]
El mango és el fruit nacional de l'Índia, les Filipines i el Pakistan. El poeta en sànscrit Kalidasa ja el menciona al segle IV, i abans es creu que Alexandre el Gran ja l'havia tastat. L'emperador Akbar va plantar 100.000 arbres de mango comú a Darbhanga, Bihar en un lloc conegut com a Lakhi Bagh.[4]
Actualment es cultiva a tots els països tropicals del món i en alguns de subtropicals, per exemple a parts d'Israel i d'Andalusia (Motril Almuñécar)
Mangiferina modifica
La mangiferina és un flavonoide farmacològicament actiu extret de les fulles i escorça del mango comú.[5]
Arbre modifica
Els arbres dels mangos (dits mangueiras al Brasil) poden arribar a fer de 35 a 40 metres d'alt, amb un diàmetre de capçada proper als 10 metres. És de fulles persistents de 15 a 30 cm de llargada i de 6 a 16 cm d'amplada. Les flors són diminutes i estan disposades en inflorescències paniculades a les extremitats de les branques, són molt perfumades.
Les llavors germinen fàcilment i per això pot esdevenir una planta invasora en llocs on s'ha introduït, com al Brasil.
Fruita modifica
El fruit del mango té la polpa carnosa i dolça la qual pot ser fibrosa o no ser-ho. Al principi és de color verd i de color groc o taronja quan arriba a la maduresa. Triga de tres a sis mesos a madurar. Els mangos Thompson són les varietats cultivades més esteses globalment a l'actualitat.
Les llavors fan de 4 a 17 mm de llargada.
Referències modifica
- ↑ (1846). The Missionary guide-book, p.180. Seeley, Burnside, and Seeley.
- ↑ Gepts, P. (n.d.). «PLB143: Crop of the Day: Mango, Mangifera indica». The evolution of crop plants. Dept. of Plant Sciences, Sect. of Crop & Ecosystem Sciences, University of California, Davis. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2013. [Consulta: 8 octubre 2009].
- ↑ GRIN. «Mangifera indica information from ARS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 05-05-1997. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2012. [Consulta: 8 octubre 2009].
- ↑ «National Fruit». Govern de l'Índia Official website.
- ↑ Barreto J.C., Trevisan M.T.S., Hull W.E., Erben G., De Brito E.S., Pfundstein B., Würtele G., Spiegelhalder B., Owen R.W. «Characterization and quantitation of polyphenolic compounds in bark, kernel, leaves, and peel of mango (Mangifera indica L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 56, 14, 2008, pàg. 5599–5610. DOI: 10.1021/jf800738r. PMID: 18558692.
Bibliografia modifica
- Litz, Richard E. (ed. 2009). The Mango: Botany, Production and Uses (2nd edition). CABI. ISBN 978-1-84593-489-7
- Bernardini, Carlotta «Una gran variedad». Cocina vegetariana, 4, 2012b, pàg. 28-31.
Enllaços externs modifica
- Crop of the Day: Mango, Mangifera indica Arxivat 2013-12-06 a Wayback Machine. has a list of helpful resources about this species.