Pame

El pame o, més pròpiament, les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames. La comunitat lingüística pame arriba als 10.000 individus, i viuen sobretot en l'estat de San Luis Potosí, encara que n'hi ha alguns parlants a l'estat d'Hidalgo.

Pame

Ñãʔũ (PS), Šiʔúi (PC), Šiyúi (PN)
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	9.720 (2000)
Autòcton de	Mèxic
Estat	Hidalgo, San Luis Potosí
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües otopame
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Codis
ISO 639-2	pbs pmq pmz
Glottolog	pame1260
Linguist List	pame
Endangered languages	4978

Territoris de parla pame-jonaz

Classificació

Juntament amb l'otomí, el matlatzinca, el mazahua i l'ocuilteco, el pame forma part del grup otopame família lingüística otomang.

Ethnologue distingeix dues varietats d'aquest idioma: el pame central, parlat a Santa María Acapulco; i el pame septentrional, parlat en algunes comunitats al nord de Río Verde (San Luis Potosí), prop del límit fronterer amb Tamaulipas. El pame meridional es considera en l'actualitat extint, encara que Soustelle va poder documentar-ne alguns parlants cap a 1935. Des d'un punt de vista comparatiu sembla que les relacions de proximitat entre les varietats porten al següent esquema:

	Pame meridional (Ñãʔũ) Pame central (Šiʔúi) Pame septentrional (Šiyúi)

S'estan emetent programes en llengua pame en l'emissora de ràdio XEANT-AM, amb seu a Tancanhuitz de Santos, San Luis Potosí, sota el patrocini de la CDI.

Descripció lingüística

El pame és una llengua tonal que distingeix tons mitjà i alt, així com el matís alt-baix.

Lèxic comparat

El següent quadre mostra els numerals i algunes paraules bàsiques en diferents varietats de Pame:

GLOSSA	Pame Sud		Pame Central	Pame Nord	PROTO- PAME
	(Jiliapan)	(Tilaco)	(Santa María)	(Alaquines)
1	nna	nna	ndɑ	sɑnte	*nda
2	ti	ti-yii	nui	nuyi	*nui
3	niyũ	ti-ñũn	rɑnhũʔ	rnuʔ	*-nũʔ
4	tipiyã	tyipya	ki-ñui	giriui	*ki-nui
5	špitũnt	šputun	kikʔɑi	gičʔɑi	*kikʔɑi
6	tikiyen	taken	tiliyɑ	teriɑ	*te-
7	tekiti	ki-yii	tiliñũhũñ	teriuhiñ	*te-?i+2
8	teiniyun	kyidinũn	ndɑ ntsɑwʔ	tenhiuñ	*te-?-nũʔ
9	nahwẽn	nawẽ	8 + 1	kɑrɑ 8 + 1	?
10	stutʔu	štusu	seskɑʔɑi	kɑrɑ 8 + 2	?
'cap'	kiñãu	keyãw	ganãw	ganãu	*kənaw
'ull'	nta	ndao	gotao	ntao	*nta
'nas'	šiñũ	šiyõa	ʦiñowa	šiñõã	*šiñũ(?)
'boca'	kine	kane	kona	kteye	*
'peu'	nogua	nigowa	mokwa	mokwa	*mokwa
'blat de moro'	ʦʔiũ	tyõã	gu-dhwã	tʔwã	*tʔwã
'metate'	mbot	nabʔotʔ	kʔyi	kʔiyn	?
'xili'	bihi	mahi	mahi	lʔu	*-hi
'tomàquet'	mpia	rumbay	lapay	dbipay	*-pay
'fesol'	tio	tʔawuʔ	gu-kʔwe	kʔwi	*kʔwi(?)
'carn'	migu	magiybi	pakas	pakas	*mpak-(?)
'menjar'	dii, nii	nii	sihin	sey	*si-
'atzavara'	ši-nʤia	pʔi-doa	go-doa	ndwa	*ndoa
'alcohol'	pinkʔi	pingi	ke-pi	ki-pint	?
'bosc'	mipwi	setʔa	mabwo	kwãn	*mikwV (?)
'flor'	ntu	ndʔow	go-tun	nkyun	*ndo-ni
'gos'	nnʔow	nnʔow	nadu	dyo	*ndʔo-
'cavall'	pahan	bhãn	wahil	pahal	*pahal-(?)
'pedra'	kido	kudo	kotu	gitu	*ki-nto
'sol'	mpãẽ	nimbay	kunhu	mpa	*mpay
'lluna'	mʔõ	mʔãũ	mʔau	mʔãũ	*mʔau
'aigua'	bisa	masa	kwote	kãnte	*nte
'muntanya'	tʔoe	tʔi	go-loe	toe	*tʔoe
'sal'	tʔiũs	tʔũs	lʔũs	tʔũs	*tʔũs
'mercat'	tityawt	tetãwn	kekywãw	kikʔyič	*teta-
'any'	špo	šopʔaw	ningyihin	čyii	?
'setmana'	nimpya	nembẽ	nembẽyn	pyẽy	*mpyẽ(y)
'nit'	sãu	nasaw	gu-sãw	digun	*sãw
'fred'	ʦe	ʦe	ʦee	ʦee	*ʦe(e)
'calor'	pa	mapa	mapa	mpa	*(ma)pa

Bibliografia

• Soustelle, Jacques [1937](1992): La familia lingüística Otomí-Pame de México Central, Fondo de Cultura Económica, México DF, ISBN 968-16-4116-7.
• Suaréz, Jorge A, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP