Philipp Furtwängler
Philipp Furtwängler (Elze, 21 d'abril de 1869 - Viena, 19 de maig de 1940) va ser un matemàtic alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Friederich Pius Philipp Furtwängler 21 abril 1869 Elze |
| Mort | 19 maig 1940 (71 anys) Viena (Àustria) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Tesi acadèmica | Zur Theorie der in Linearfaktoren zerlegbaren, ganzzahligen ternären cubischen Formen (1896 ) |
| Director de tesi | Felix Klein |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i pedagogia |
| Lloc de treball | Bonn Aquisgrà |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Viena (1912–1938) Universitat de Bonn (1910–1912) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1907–1910) |
| Membre de | |
| Alumnes | Kurt Gödel |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Olga Taussky-Todd, Nikolaus Hofreiter, Karl Strubecker, Otto Schreier, Wolfgang Gröbner, Fritz Hohenberg, Henry Mann, Anton Huber, Anton Rella i Gábor Szegő |
| Família | |
| Cònjuge | Ella Buchwald (1903) Emilie Schön (1929) |
| Fills | Wilhelm Furtwängler |
| Pares | Wilhelm Furtwängler i Mathilde Sander |
Furtwängler va néixer en una família de músics constructors d'orgues; un dels seus cosins va ser el famós director d'orquestra Wilhelm Furtwängler. Després d'estudiar al sei poble natal i al institut de Hildesheim, va ingressar el 1889 a la universitat de Göttingen en la qual va tenir com professors grans matemàtics com Klein, Bürkhardt o Schönflies. El 1896 va defensar la seva tesi doctoral sobre teoria de nombres sota la direcció de Felix Klein.[1]
Després de graduar-se, Furtwängler va ser assitent del Institut de Física de la Universitat Tècnica de Darmstadt i del Institut Geodèsic de Potsdam,[2] abans de començar la seva carrera docent a la Landwirtschaftliche Hochschule (Escola Superior Agrària) de Bonn (1904-1907), a la Universitat Tècnica d'Aquisgrà (1907-1910) i a la universitat de Bonn (1910-1912).[3]
El 1912, quan ja era conegut com un teòric de nombres, va ser nomenat professor de la universitat de Viena[4] en la qual va donar classes fins a la seva jubilació el 1938. Tot i que a partir de 1916 estava impossibilitat i havia de donar les seves classes des d'una cadira de rodes, amb un assistent que escrivia les equacions a la pissarra, les seves classes sempre eren plenes de gent.[5] Entre els seus alumnes es compta Kurt Gödel qui, segons va manifestar ell mateix, va deixar la física per les matemàtiques pures gràcies a la influència de Furtwängler.
El seu nom està associat a la demostració del teorema de l'ideal principal, que va demostrar el 1929, seguint les passes d'Emil Artin en la demostració del novè problema de Hilbert.[6]
Per les seves contribucions a les matemàtiques, va ser escollit membre de l'Acadèmia Austríaca de Ciències el 1927 i de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències el 1931.[7]
Referències modifica
- ↑ Chang, 2011, p. 324.
- ↑ Hofreiter, 1941, p. 219.
- ↑ Hofreiter, 1941, p. 220.
- ↑ Zong, 2009, p. 25.
- ↑ Frank, 2005, p. 257.
- ↑ Chandler i Magnus, 1982, p. 124-133.
- ↑ Zong, 2009, p. 26.
Bibliografia modifica
- Chandler, Bruce; Magnus, Wilhelm. The History of Combinatorial Group Theory (en anglès). Springer, 1982. ISBN 978-1-4613-9489-1.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Frank, Wilhelm. «Modern Logic and Mathematics in and from Vienna - A personal view». A: Peter Weibel (ed.). Beyond Art: A Third Culture (en anglès). Springer, 2005, p. 256-262. ISBN 978-3-2112-4562-0.
- Hofreiter, Nikolaus «Nachruf auf Philipp Furtwängler» (en alemany). Monatshefte für Mathematik und Physikr, Vol. 49, Num. 1, 1941, pàg. 219-227. DOI: 10.1007/BF01707300. ISSN: 0026-9255.
- Zong, Chuanming «Geometry of Numbers in Vienna» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 31, Num. 3, 2009, pàg. 25-31. DOI: 10.1007/s00283-009-9042-1. ISSN: 0343-6993.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philipp Furtwängler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)