Pintura matèrica

corrent pictòric dins de l'informalisme europeu

La Pintura matèrica és un corrent pictòric dins de l'informalisme europeu posterior a la Segona Guerra Mundial. Es va desenvolupar des de finals dels anys 1940 i principis dels 1950. Es considera que sorgí a França, amb l'obra de Jean Fautrier i Jean Dubuffet. A més de l'Art brut de Dubuffet, pot considerar-se que és pintura matèrica l'espacialisme de Lucio Fontana. França, Itàlia i Espanya són els països on més s'ha conreat aquesta pintura matèrica.

"Creu 31" d'Antoni Tàpies, exemple de composició matèrica.

La seva característica principal és ser una pintura abstracta que es realitza amb matèries diverses a les tradicionals, afegint al quadre sorra, arpillera, ferralla, parracs, fusta, serradures, vidrie o guix. A més d'afegir aquests materials no tradicionals, els pintors actuen sobre l'obra destruint-la en part amb talls, perforacions o esquinçades. El cromatisme és variat. La composició es diferencia entre zones amb matèria i zones de no matèria.

Ja havien existit altres artistes precedents que van introduir al llenç elements estranys a la pintura, com els dadaistes i els seus objets trouvés, o els cubistes i els seus collages, en els que introduïen capses de tabac o tires de diari. Els artistes posteriors a l'expressionisme abstracte recuperaren aquesta idea d'introduir en la tela objectes quotidians.

Artistes que tenen una tendència matèrica són:

Referències modifica