Lucio Fontana
Lucio Fontana (Rosario, província de Santa Fe, 19 de febrer de 1899 - Comabbio, Itàlia, 7 de setembre de 1968) va ser un pintor i escultor argentí de pare italià (Luigi) i mare argentina (Lucia Bottino, d'origen italià, actriu de teatre).[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1899 Rosario (Argentina) |
| Mort | 7 setembre 1968 (69 anys) Comabbio (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Buenos Aires Milà París |
| Ocupació | pintor, dibuixant projectista, ceramista, joier, escultor, dissenyador, dibuixant |
| Activitat | 1910 – 1967 |
| Gènere | Art abstracte, figureta i abstracció geomètrica |
| Moviment | Espacialisme i Movimento Arte Concreta (en)  |
| Professors | Adolfo Wildt |
| Influències | |
| Representat per | Sperone Westwater Gallery (en) , Artists Rights Society, Galeria Skarstedt i Galeria Louisa Guinness |
| Participà en | |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| Jewelry by Contemporary Painters and Sculptors | |
| Scultura Aurea |
|
  | |
BiografiaModifica
Va passar els primers anys de la seva vida a Itàlia. Es va allistar a l'exèrcit i va combatre a la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit i li van atorgar una medalla de plata al mèrit. El 1921 va tornar a l'Argentina, on va romandre fins al 1928, treballant com a escultor al costat del seu pare fins al moment en què va obrir el seu propi estudi. Amb una formació escultòrica acadèmica, les seves primeres obres evolucionen de la figuració a l'abstracció. Empra sovint materials com la ceràmica, que tenen connotacions artesanes.
El 1928 va tornar a Itàlia, on el 1930 va presentar la seva primera exposició, organitzada per la galeria Il Milione, a Milà. Als anys trenta pertanyia a l'associació internacional Abstracció-Creació, que va reunir artistes com ara Hans Arp, Auguste Herbin i Georges Vantongerloo en la promoció de l'abstracció associada a una idea de llibertat. Durant aquesta dècada va viatjar diverses vegades entre Itàlia i França, treballant tant amb artistes d'art abstracte com amb expressionistes.
El 1940 va anar novament a Buenos Aires, Argentina, on el 1946 va fundar, juntament amb uns quants alumnes seus l'acadèmia Altamira i va donar a conèixer el Manifiesto Blanco, en el qual reivindicava la subordinació de la raó a l'inconscient i suggeria que el "canvi és una condició essencial de l'existència". Sosté que "La matèria, el color i el so en moviment són els fenòmens que desenvolupant-se simultàniament integren el nou art"
Novament a Milà, el 1947, va donar suport, amb altres escriptors i filòsofs, al primer Manifesto spazialista, o manifest de l'espacialisme, reprenent al mateix temps els seus treballs de ceràmica a Albisola.
Durant aquesta època, Fontana va deixar enrere l'escultura i es va acostar a la pintura, però immediatament trenca amb la superfície plana i l'espai comença a prendre el protagonisme.
El 1949 marca un punt d'inflexió: Fontana literalment forada la tela i crea el seu primer "Ambiente spaziale". Comença una sèrie d'obres perforades que va anomenar "Concetti spaziale", i que feien referència alhora a l'espai real i al conceptual. En aquest sentit, va ser un predecessor de l'art conceptual.
A partir de 1958 va iniciar la denominada serie de los tajos, consistent en forats o talls sobre la tela de les seves pintures, que dibuixen el signe del que ell mateix denomina "un art per a l'Era Espacial". És la sèrie "Concetti spaziale-attese".
Aquesta tècnica és considerada rupturista amb la pintura moderna i la transgressió de l'espai a través de l'esquinçament de la tela va produir repercussió en moviments artístics posteriors, com ara l'art povera i l'art conceptual.
El 1959, va fer les seves obres amb teles retallades i combinades amb diferents elements. Les va anomenar Quanta.
Va participar en la Biennal de San Pablo i a nombroses exposicions a Europa i Àsia, i també a Londres, París i Nova York.
Poc abans de la seva mort va participar en la manifestació Destruction Art, Destroy to Create (Art de Destrucció, Destruir per crear ) al Finch College Museum of Art de Nova York. Després va abandonar Milà i es va dirigir a Comabbio, d'on era originària la seva família i on va morir el 7 de setembre de 1968.
Les seves obres són en col·leccions permanents de més de cent museus de tot el món.
ObresModifica
- Femme assise, 1931, bronze, 8 cm
- Sculpture abstraite, 1932, 19 x 3 cm
- Femme se dénudant, 1947, escultura.[2]
- Scultura spaziale (47-SC.1), bronze, 1947, MNAM, París
- Ceramica spaziale (49-SC.6), escultura, 1949, MNAM, París
- Concetto spaziale (50-B.1), 1950, MNAM, París
- Concetto spaziale (57-G.4), 1957, guix sobre llenç, 65 x 54 cm, MNAM, París
- Concetto spaziale, 1955, oli sobre llenç i tècnica mixta, 80 x 65 cm, Galerie Karsten Greve[3]
- Buchi
- Tagli, 1958
- Concetto spaziale, Attese (T.104), 1958, Vinyl sobre llenç, 125 x 100,5 cm, MNAM, Paris
- Concept spatial, 1959
- Concetto spaziale, Natura (59-60-N.36), 1959-1960, Terra cuita, MNAM, París
- Concetto spaziale, 1960, oli sobre llenç, 110 x 250 cm, Galerie Karsten Greve[3]
- Concetto spaziale, Attesa, 1960, llenç natural, 69 x 69 cm
- Concetto spaziale, Venezia d'argento, 1961, aquarel·la, oli sobre llenç i incisions
- Concetto spaziale, La fine di Dio (63-FD.17), 1963, oli sobre llenç, 178 x 123 cm, MNAM, París
- Concetto spaziale,Teatrino (65-TE.76), 1965, pintura de vinil sobre tela i fusta pintada, 200 x 200 cm, MNAM, París
- Teatrino concetto spaziale, 1965, acrílic sobre tela i fusta pintada, 127 x 166 cm, Musée d'art de Toulon.
- Concetto spaziale, del 1966-1968, oli sobre tela i fusta pintada, 110 x 110 cm, MNAM, París.
- Figures noires, escultura, Reproducció en el "Le Monde diplomatique" n°652, Juliol 2008, p. 27.
- Escrits
- Manifest Blanc, 1947
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.235. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Reproducció en el "Beaux-Arts magazine" n°67, Abril 1989, p. 7.
- ↑ 3,0 3,1 Reproducció en el "Beaux Arts magazine" n°74, Desembre 1989, p. 136
