Richard Steele

polític britànic

Richard Steele (batejat el 12 de març de 1672 – mort a Llangunnor l'1 de setembre de 1729) va ser un escriptor i polític irlandès, recordat, juntament amb el seu amic, Joseph Addison, com a cofundador de la revista The Tatler (1709-1711).

Infotaula de personaRichard Steele

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Sir Richard Steele Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1671 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1729 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Carmarthen (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Membre del 4t Parlament de la Gran Bretanya

Membre del 5è Parlament de la Gran Bretanya

Membre del 6è Parlament de la Gran Bretanya

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMerton College
Charterhouse School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, periodista, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeGeneració del segle XVII Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Whig anglès Modifica el valor a Wikidata

IBDB: 87637 Project Gutenberg: 984 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a Dublín (Irlanda). Va ser educat a la Charterhouse School, on va conèixer Addison. Posteriorment, va estudiar al Merton College d'Oxford. Després es va unir a l'exèrcit anglès. No li agradava aquesta vida, i en la seva primera obra publicada, l'assaig L'heroi cristià (The Christian Hero) (1701), intentava assenyalar les diferències entre l'autèntica masculinitat i l'aparent.

Després es va fer dramaturg, i les seves comèdies, com The Tender Husband (1703), van tenir un cert èxit. Entre les seves obres escèniques, destaquen El funeral i Els amants conscients. El 1706 va obtenir un càrrec servint el príncep Jordi de Dinamarca, consort de la reina Anna de Gran Bretanya. També va obtenir el favor de Robert Harley, primer comte d'Oxford i Mortimer.

Com a periodista, el 1709 va començar a publicar una revista literària titulada El parlador (The Tatler), en la qual unia delit i instrucció; només va durar dos anys. Addison va fer freqüents contribucions. Després, la parella va fundar L'espectador (The Spectator) i també El guardià (The Guardian).

En els seus escrits es mostra a cavall entre la penetració psicològica i la intenció satírica i moralitzadora.