Roca detrítica
Una roca detrítica, o també roca clàstica, roca mecànica o roca fragmentària, és una roca sedimentària de formació a base de fragments detrítics de roques tant autòctones com al·lòctones, és a dir formades dins o fora de la conca de sedimentació, els fragments de les quals han estat sotmesos a canvis mecànics o químics, generant un residu fragmentari com són minerals, o fragments rocosos.[1] Sin.: roca clàstica (en clastic rock; es roca detrítica; fr roche détritique).[2]
Les partícules sòlides procedents de la meteorització física són transportades per agents erosius (aigua, vent, gel), cap a una conca sedimentària, i allà han patit la compactació i la cimentació (diagènesi). Les roques detrítiques es classifiquen segons el tipus de gra que les conformen. Si està formada per graves (blocs o còdols, major diàmetre) són conglomerats, si la roca està formada per sorres, es denomina pedra sorrenca i si està formada per llims o argiles es denomina lutita.
Formació modifica
Les roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides derivades de la disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la mida i la morfologia dels grans; les més comunes són, de major a menor mida de gra, els conglomerats i les bretxes, els gresos, les limolites i les argil·lites; les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura o el tipus de ciment.[3]
Classificació modifica
Les roques detrítiques són roques sedimentàries que contenen més d’un 50 % de clasts de roques o de minerals preexistents. D'acord amb la granulometria de llurs elements, sovint es classifiquen en aquests tipus: rudites (o psefites), > 2 mm; arenites (o psammites), 2-1/16 mm o 62,5 μm, lutites (o pelites), <1/16 mm o 62,5 μm. La nomenclatura és molt variada, no sols en relació amb la granulometria i el fet que el dipòsit sigui coherent o incoherent (cimentat o no cimentat), sinó també segons la composició dels clasts, del ciment, de la matriu, de la morfoscòpia, i segons la diagènesi del dipòsit, del tipus de transport que ha sofert, del medi sedimentari i de la diagènesi esdevinguda posteriorment.[2]
| mida del gra | sediment | denominació | roca | tipus |
|---|---|---|---|---|
| major de 200 mm | pedres i blocs | |||
| 200 mm - 2 mm | graves | rudites (psefites) | conglomerat | bretxes
pudingues |
| 2 mm - 1/16 mm
(2 mm - 62,5 μm) |
sorres, arenes i gressos | arenites (psammites) | arenisca | grauvaca (amb 15% de matriu)
arenita (quarsarenita, arcosa, litoarenita) |
| 1/16 mm - 1/256 mm
(0,0625 mm - 4 μm) |
llims | limonita | amb una mida del gra intermedi entre les sorres i les argiles però amb propietats ben diferenciades | |
| menor de 1/256 mm (4 μm) | argiles | lutites (pelites) | lutita
pelita marga* |
marga: carbonat de calci + 25% argiles*sovint no és considerada com una roca detríticapel seu baix contingut en clasts |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Roca detrítica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «roca detrítica». IEC, Diccionari de Geologia, 2022. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Roques sedimentàries». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Escales granulometriques de Phi i de Wenhworth de les roques detrítiques». Diccionari de Geologia, IEC, 2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
Bibliografia modifica
- Gómez-Gras, D.M.. Petrologia sedimentària de roques detrítiques: manual de pràctiques de laboratori. 1a edició. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 74. ISBN 8449017432, 9788449017438.