Sargantana corredora

espècie de sauròpsid (rèptil) escatós

La sargantana corredora o sargantana cendrosa o sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós més petit que el sargantaner gros (Psammodromus algirus) (menys de 5 cm de longitud de cap i cos, i 15 cm en total).

Infotaula d'ésser viuSargantana corredora
Psammodromus hispanicus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61560 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaLacertidae
GènerePsammodromus
EspèciePsammodromus hispanicus Modifica el valor a Wikidata
(Fitzinger, 1826)
Nomenclatura
Sinònims
  • Psammodromus hispanicus, Malmkmus, 1826
  • Lacerta edwardsiana, Dugés, 1829.
  • Lacerta edwasii, Zang, 1903.
  • Psammodromus edwarsii, Duméril y Bibron, 1839.
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Història i origen modifica

Va ser descrita per Fitzinger el 1826. Psammodromus de l'idioma grec significa "psammos" (sorra) i "dromos" (corredor) així: "corredor de la sorra"; hispanicus del llatí Espanya.

Descripció modifica

 
Sargantana corredora de la Serra de Castelltallat

Els seus ous mesuren 9 x 6-13 x 8 mm, la jove mesura de 20-25 mm de llarg, podent aconseguir 5 cm de llarg, la seva mida és d'1,5 el seu cos, el seu màxim corporal és de 15 cm. Són prims i allargats. Té la cua molt llarga, tenen escates. La seva coloració varia entre el marró i el cendrós amb dues ratlles longitudinals d'un color groguenc a cada costat juntament amb taques marrons i negres. Són marrons foscos, oliva marró o vermell molt fosc. La seva trompa és groguenca. La femella és més gran a la primavera pels seus ous.

Igual que les sargantanes cuallarga i cua-roja en ser capturades emeten sons aguts fàcilment audibles.

Es caracteritzen, com la resta dels Psammodromus, per les escates carenades en llom i costats.

  • Posseeix escates dorsals imbricades i amb quilla en el dors, però no en té al costat del coll, on són substituïdes per escates granulars.
  • Color variable, generalment gris o verd oliva, i malgrat que n'hi ha exemplars de coloració uniforme, el disseny més freqüent és la presència de quatre bandes blanc groguenques que discorren pel dors i dues o tres línies a cada costat. És freqüent la presència de taques tant blanques com negres en el dors.

Hàbitat modifica

Els seus hàbitats són zones amb vegetació arbustiva mediterrània, pastures temperades, àrees costaneres sorrenques, terra cultivable, pastures i jardins rurals.

Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat.

Està més localitzada en zones concretes més o menys sorrenques, però amb presència de vegetació baixa dispersa. Es coneix una població a la zona del Prat de Llobregat que ocupa aquests hàbitats.

Subespècies modifica

Costums modifica

Són actius de dia. Solen passar corrent entre grups de vegetació. S'enterra amb facilitat a la sorra, bo i amagant-se a gran velocitat entre les arrels de les plantes.

Crida en ésser capturada i durant la còpula, que acostuma a ésser al mes d'abril. Si és molestada, s'amaga fugint a la vegetació densa. Si se'ls captura, mosseguen.

Alimentació modifica

S'alimenta principalment d'artròpodes, i és molt significativa la presència d'aranyes en la seua dieta.

Reproducció modifica

Es reprodueixen després de sortir de la seva hibernació a la primavera. Després de només poques setmanes posa 2-8 ous, a sota de fenc, o de piles de branques. S'incuben en 8 setmanes. La femella pot posar dues postes. La posta té lloc en forats, sol donar-se el mateix mes d'abril. Els joves neixen al cap d'un mes i mig (48 dies) i seran capaços de reproduir-se l'any següent.

Maduresa sexual i expectativa de vida modifica

Viu només 2-3 anys, i molts moren després de la primera temporada d'aparellament; aconseguint la seva maduresa sexual en el seu primer any.

Ecologia modifica

Es troben fins a 1.500 msnm, en àrees seques i obertes de la Mediterrània.

Són depredades per moltes espècies: aus, insectes grans, escurçons, mamífers.

Referències modifica

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 70-71. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs modifica