Obre el menú principal

La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) és una espècie de sauròpsids escatós de la família Lacertidae. Segons la concepció clàssica, aquesta espècie està formada per diverses poblacions morfològicament més o menys variables distribuïdes per la Península ibèrica (incloent-hi Catalunya, Andorra i País Valencià), Mallorca, sud-est de França, Itàlia (limitada a l'Isolotto dei Conigli, porp de Lampedusa, Sicília) i Magreb.[1] El seu hàbitat natural és el bosc mediterrani i les zones de matoll, així com els camps de conreu. No obstant, estudis basats en l'ADN mitocondrial[2] han posat de manifest l'existència de tres poblacions que, segons els autors de l'estudi, han de considerar-se espècies independents:

Infotaula d'ésser viuSargantana cuallarga
Psammodromus algirus
Psammodromus algirus1.JPG
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 61558
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaLacertidae
GènerePsammodromus
EspèciePsammodromus algirus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Psammodromus algirus range Map cutted.png
Mapa de distribució.
Modifica les dades a Wikidata
Detall on s'aprecien les escates del tronc carenades.

Busak et al.[2] han estimat que l'aïllament reproductiu entre les poblacions ancestrals de P. algirus a banda i banda de l'estret de Gibraltar va ocórrer fa uns 2,98-3,23 milions d'anys i que la separació entre P. manuelae i P. jeanneae fa 1,4-1,54 milions d'anys. Una alternativa a aquest escenari ha estat formulat per Carranza et al. (2006), segons els quals la separació entre les dues espècies presents a la Península Ibèrica hauria tingut lloc fa 3,6 milions d'anys, mentre que la separació entre les poblacions occidentals (P. manuelae) i les nord-africanes (P. algirus) faria 1,9 milions d'anys.

Cal destacar que no totes les fonts taxonòmiques admeten aquests espècies; així, la IUCN les accepta sense cap comentari,[3][4][5] mentre que The Reptile Database les considera sinònims de P. algirus.[1]

CaracterístiquesModifica

És una sargantana fàcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans.

Els exemplars adults poden fer fins a 270 mm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos.

Les escates que recobreixen el dors i els flancs són aquillades i alhora imbricades, tret que també s'estén a les ventrals. Aquestes característiques descrites de les escates, ultra la llargària de la cua, permeten de diferenciar-la fàcilment de la sargantana roquera (Podarcis muralis) i de la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), ambdues presents també al territori dels Països Catalans.

La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues molt ostensibles en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre, per la seua part, és un xic iridescent i mostra tons blancs groguencs. Els mascles en zel tenen la gola i la zona temporal de color vermell ataronjat. D'altra banda, els mascles normalment exhibeixen puntets blaus a l'espatlla, cosa que és molt útil per a diferenciar ambdós sexes (dimorfisme sexual).

Un tret molt característic d'aquest petit saure rau en la capacitat d'emetre xiscles, fet que també es dóna en Psammodromus hispanicus i en Acanthodactylus erythrurus.

HàbitatModifica

Viu preferentment en llocs arbustius i herbacis, on, atesa la seua coloració, passa desapercebuda fàcilment dels seus depredadors. També freqüenta les pinedes degradades, on sovint se la veu enfilada als pins.

És un saure característic dels llocs secs i solellosos, per la qual cosa no es troba a les zones altes i muntanyenques.

AlimentacióModifica

Es nodreix bàsicament de petits insectes, especialment ortòpters, que captura amb certa facilitat, gràcies a la seua agilitat de moviments.

ReproduccióModifica

L'època de zel coincideix amb l'inici de la primavera, i a finals de juny o bé a principis de juliol les femelles ponen de vuit a onze ous de forma esfèrica i de petites proporcions. Quan neixen, els petits ja són perfectament formats i comencen llur vida independent nodrint-se de petits artròpodes.

Situació legal als Països CatalansModifica

Com la majoria de rèptils, és una espècie protegida per la llei.

BibliografiaModifica

  1. 1,0 1,1 The Reptile Database: Psammodromus algirus Vist el 15/05/2019.
  2. 2,0 2,1 Busak, Stephen; Salvador, A. & Lawson, Robin 2006 Two new species in the genus Psammodromus (Reptilia: Lacertidae) from the Iberian Peninsula. Annals of the Carnegle Mus. 75 (1): 1 - 10.
  3. 3,0 3,1 Mateo, J.A., Cheylan, M., Nouira, M.S., Joger, U., Sá-Sousa, P., Pérez Mellado, V., Martinez Solano, I. & Sindaco, R. 2009. Psammodromus algirus (errata version published in 2016). The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T61558A86629654. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61558A12491246.en. Downloaded on 16 May 2019.
  4. 4,0 4,1 Iñigo Martínez-Solano 2009. Psammodromus jeanneae. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T157280A5068912. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T157280A5068912.en. Downloaded on 16 May 2019.
  5. 5,0 5,1 Iñigo Martínez-Solano 2009. Psammodromus manuelae. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T157254A5061338. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T157254A5061338.en. Downloaded on 16 May 2019.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica