Shangdi
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Shangdi (xinès: 上帝, pinyin: Shàngdì, Wade-Giles: Shang Ti), és el nom usat en la mitologia xinesa per referir-se al déu suprem.
上帝  | |
|---|---|
| Tipus | Déu teònim deïtat taoïsta noms xinesos per al Déu de les religions abrahàmiques |
| Altres | |
| Equivalent | Emperador de Jade, Tianzhu (en)  , Jahvè, Déu en el cristianisme, Déu en l'islam, Al·là, Déu i Tian |
Per a alguns, Shangdi és el creador de l'univers. Si això fos així, seria anterior en uns 500 anys a Pangu, un altre déu de la creació xinès. No obstant això, hi ha molts dubtes sobre el que realment volia representar aquest concepte i molts estudiosos creuen que podria ser o bé un concepte genèric per referir-se als avantpassats o bé el terme que designaria el primer ancestre llegendari del clan governant. Les referències més antigues a Shangdi es troben en les inscripcions dels ossos oraculars de la dinastia Shang. En la literatura apareix per primera vegada en els cinc clàssics (五經, Wujing) recopilats per Confuci al segle vi aC. També apareix en els quatre llibres recopilats per Zhu Xi durant la dinastia Song.
Des del començament de la història xinesa, especialment a partir de la dinastia Zhou, també s'utilitza el terme Tian (天, "cel") per referir-se al déu suprem. Tian és un terme amb molts significats en xinès antic. Pot referir-se al cel físic o al Déu del cel. Amb aquest últim sentit té el mateix significat que Shangdi.
En temps de la dinastia Han, l'influent erudit confucià Zhang Xuan afirmava que "Shangdi és un altre nom per Tian". També cap la possibilitat que Tian fos un concepte similar a Shangdi, és a dir un avantpassat o conjunt d'avantpassats de la casa Zhou i que el que aquesta dinastia fes substituir a Shangdi per Tian en les cerimònies i ritus que van prendre prestades de l'anterior dinastia, creant mitjançant aquesta identificació formal un concepte més universal alhora que més ambigu.
En l'antiguitat se li adorava en sacrificis rituals. Es creia que governava sobre els esperits ancestrals, que actuaven com els seus ministres, i que era el suprem guia de l'ordre natural i humà. Aquell que governava Xina havia d'oferir-li un bou com a sacrifici anual en el Temple del Cel. Shangdi mai era representat com una imatge. En el seu lloc, al centre del temple, en un lloc anomenat "la volta imperial del cel", es col·locava sobre el tron una tauleta sagrada (神位, shénwèi) amb el nom del Déu escrit. Aquest nom era "Déu sobirà suprem del cel" (皇天上帝, Huangtian Shangdi).
Posteriorment la cultura popular i sobretot el taoisme popular el van convertir en un personatge antropomòrfic, paral·lel a l'altre món de l'Emperador de la Terra. Durant el segle xix, els missioners protestants britànics que van anar a la Xina van utilitzar el nom Shangti per referir-se al Déu cristià, i així apareix en la primera traducció de la Bíblia al xinès.