Teó d'Alexandria (astrònom)
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ο Αλεξανδρεύς) (Imperi Romà, c. 335 (Gregorià) - Alexandria, c. 400 (Gregorià)) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia. Va viure en temps de Teodosi I el Gran.
| Nom original | (grc) Θέων ο Αλεξανδρεύς  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (grc) Θέων c. 335 (Gregorià) Imperi Romà |
| Mort | c. 400 (Gregorià) (64/65 anys) Alexandria |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, filosofia i astronomia |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Període | Antiguitat tardana |
| Activitat | (Floruit: 364 ) |
| Alumnes | Hipàcia |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Hipàcia |
De la seva vida, no es coneix altra cosa que el fet que era cap del Musèon d'Alexandria a Egipte, i la melancòlica història de la seva filla Hipàcia.[1] Ambdós eren pagans i la filla ajudava el pare en els estudis matemàtics i astronòmics. Els cristians d'aquella època acostumaven a identificar la ciència amb el paganisme, però de tota manera, entre els alumnes i amistats d'Hipàcia també s'hi comptaven cristians preeminents. En establir-se un greu conflicte entre el patriarca Ciril i el prefecte d'Alexandria Orestes, Hipàcia va ser considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme i la van acusar d'excessiva familiaritat amb el prefecte. El clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació, ja que l'acusava d'haver influït en el trencament de relacions entre Orestes i el bisbe Ciril; un dia, uns fanàtics encapçalats per un anomenat Pere el lector la van sorprendre al carrer, la van atropellar amb un carro i la van matar, probablement l'any 415.
Teó va escriure uns comentaris sobre els Fenòmens (Φαινόμενα) d'Arat, coneguts com a Scholia i va editar els Elements i la Óptica d'Euclides.[2] També va escriure comentaris de l'Almagest[3] i de les Taules Manuals[4] de Ptolemeu. Alguns epigrames seus es conserven a l'Antologia grega.
Altres obres seves van ser:[5]
- εἰς τὸν Πτολεμαίου πρόχειρον κανόνα, (les opinions de Ptolemeu explicats de manera senzilla), obra atribuïda per Suides
- Πτολεμαίου, Θέωνος, κ. τ. λ., (la continuació del llibre sobre les taules de Ptolemeu)
- Μαθηματικά, (Matemàtiques)
- Ἀριθμητικά, (Aritmètica)
- Περὶ σημείων καὶ σκοπῆς ὀρνέων καὶ τῆς τῶν κοπάκων φωνῆς, (sobre l'observació del vol dels ocells i el significat del seu cant)
- Περὶ τῆς τοῦ κυνὸς ἐπιτολῆς, (sobre la sortida de la Constel·lació del Ca Major)
- Περὶ τῆς τοῦ Νείλου ἀναβάσεως, (sobre les crescudes del Nil)
- εἰς τὸν μικρὸν Ἁστρολάβον ὑπόμνημα, (sobre la història del petit Astrolabi).
Referències modifica
- ↑ de M., 1849, p. 1079.
- ↑ Knorr, 1989, p. 5.
- ↑ Evans, 1998, p. 25.
- ↑ Pingree, 1982, p. 185 i ss.
- ↑ de M., 1849, p. 1080.
Bibliografia modifica
- Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-509359-5.
- Knorr, Wilbur. Textual Studies in Ancient and Medieval Geometry (en anglès). Birkhäuser, 1989. ISBN 978-1-4612-8213-6.
- de M., A. «Theon». A: William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volume 3 (en anglès). J. Walton, 1849, p. 1079-1080.
- Pingree, David «An Illustrated Greek Astronomical Manuscript. Commentary of Theon of Alexandria on the Handy Tables and Scholia and Other Writings of Ptolemy Concerning Them» (en anglès). Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, Vol. 45, Num. 1, 1982, pàg. 185-192. DOI: 10.2307/750973. ISSN: 0075-4390.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teó d'Alexandria |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Teó d'Alexandria (astrònom)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Toomer, G.J. «Theon of Alexandria» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 març 2024].