Variable W Ursae Majoris
Un estel variable W Ursae Majoris és un estel binari eclipsant amb un període molt curt comprès entre unes hores i un dia. En aquest tipus de variables les components formen una binària de contacte, compartint el material de les capes exteriors. A través del coll que uneix ambdós estels existeix transferència de massa i calor entre les dues components, que tendeix a igualar-los en temperatura. La força gravitatòria distorsiona els estels, que no tenen forma esfèrica sinó de "gota". Els mínims primari i secundari són pràcticament iguals i existeix una contínua variació de la lluentor al llarg de l'òrbita sense que estigui clarament definit el començament i el final de l'eclipsi.[1] El prototip d'aquest grup de variables és l'estrella W Ursae Majoris, a qui deuen el seu nom.
 Variable W Ursae Majoris | |
|---|---|
 | |
| Tipus | tipus d'objecte astronòmic  |
| Epònim | W de l'Ossa Major |
| Catàlegs astronòmics | |
Inicialment les variables W Ursae Majoris es van dividir en dues subclasses (Tipus-A i Tipus-W), una tercera subclasse va ser afegida en 1978 (Tipus-B), i una quarta en 2004 (Tipus-H):[2][3]
- Tipus-A. Els dos estels són més calents que el Sol —tipus espectrals A o F— amb períodes compresos entre 0,4 i 0,8 dies. Un exemple és l'estel ε Coronae Australis.
- Tipus-W. Els estels són més freds que en el grup anterior —tipus espectrals G o K— i els seus períodes més curts, entre 0,22 i 0,4 dies. La diferència entre les temperatures efectives de les components és menor de diversos centenars K. Un exemple és W Ursae Majoris.
- Tipus-B. La diferència entre les temperatures superficials dels dos estels és major de 1000 K.
- Tipus-H. Relació entre les masses de les dues estrelles q > 0,72, sent q = (massa de l'estel secundari)/(massa de l'estel primari). Posseeixen un moment angular addicional. Un exemple és SV Centauri.
Principals variables W Ursae Majoris modifica
| Nom | Magnitud aparent | Període (dies) | Tipus espectral |
|---|---|---|---|
| γ Doradus | 4,23 - 4,27 | ? | F0V-F5 |
| ε Coronae Australis | 4,74 - 5 | 0,5914 | F2 |
| AA Ceti | 6,2 - 6,7 | 0,5361 | F2 |
| S Antliae | 6,4 - 6,92 | 0,6483 | A9Vn |
| AW Ursae Majoris | 6,83 - 7,13 | 0,4387 | F0-F2 |
| EM Cephei | 7,02 - 7,17 | 0,8062 | B1Ve |
| HT Virginis | 7,06 - 7,48 | 0,4077 | F8 |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «W Ursae Majoris star. The internet Encyclopedia of Science». Arxivat de l'original el 2009-02-11. [Consulta: 18 gener 2019].
- ↑ Binnendijk, L. «The W Ursae Majoris Systems». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 36.
- ↑ Csizmadia, Sz.; Klagyivik, P. «On the properties of contact binary stars». Astrophysics. pp. 1001-1005.