Escola Anxaneta
L’escola Anxaneta és actualment un centre públic d'educació infantil i primària de Mataró adscrita al Departament d’Ensenyament[1] de la Generalitat de Catalunya. Es va posar en marxa el 4 d’octubre de 1965 impulsada per un grup de pares que volia un ensenyament diferent, després s'incorporaria al CEPEPC i al mes de desembre de 1987 passaria a formar part de la xarxa d'escoles públiques.
| Epònim | enxaneta  |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | escola de Catalunya |
| Història | |
| Creació | 1965 |
| Activitat | |
| Nombre d'estudiants | 453 (2020) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Altres | |
| Número de telèfon | 937 55 62 94 |
| 08054113 | Directori de centres docents de Catalunya |
| Lloc web | escola-anxaneta.cat |
   | |
Localització geogràfica  | |
Context històric
Als anys 60, en ple règim franquista, l’educació era obligatòria i d’escoles n’hi havia de dos tipus: les religioses i les nacionals. Les primeres eren grans col·legis tradicionals on la gent amb possibilitats econòmiques portaven els seus fills per ser-hi instruïts. Les segones, eren una escola pública insuficient i de pocs recursos i qualitat que acollia els estrats econòmicament i culturalment més dèbils.
Amb una ciutat amb gairebé 59.000 habitants (amb 30 anys havia augmentat el 100% la seva població), la situació escolar a Mataró era especialment greu, dramàtica. Segons el Instituto Nacional de la Vivienda, feien falta a Mataró 70 classes per cobrir la demanda d’escolarització. Fet que suposà obrir 8 escoles des del 1964 fins a 1971, o el que és el mateix des d’inici dels seixanta fins a finals dels setanta es crearien 25 escoles a Mataró.
Fundació de l'Escola Anxaneta
L’Anxaneta va néixer gràcies a la iniciativa privada i fou una escola ben diferent de les altres escoles de la ciutat, puix només cal veure com es trobava Mataró i la societat en aquell temps. A més, des dels inicis va voler ser un centre que oferia una alternativa pedagògica al fort adoctrinament religiós i/o polític que caracteritzaven les escoles d'aquest període franquista nacionalcatòlic. Per això de seguida va passar a formar part del moviment de renovació pedagògica que iniciaren, a mitjans dels anys seixanta, mestres, associacions i escoles a l'entorn de l'Associació de mestres Rosa Sensat.
Davant la necessitat d'un ensenyament diferent i aprofitant el context històric-polític, en Joaquim Anson (que havia treballat a l'escola Sant Gregori) i en Pere Saleta plantejaren la possibilitat d'una nova escola a en Joaquim Montserrat i, després, a en Joan Masjuan. A aquest nucli de 4 aviat s'incorporaren en Josep Fradera i en Manuel Cusachs, formant així el grup fundador, també conegut com el "grup dels sis".
Després de reunir-se de forma regular, cercar local i mestres, així com fer promoció per captar famílies i alumnes al projecte, finalment l'escola obre portes el 4 d'octubre de 1965 amb 28 infants inscrits.
Les primeres mestres de l’escola van ser la Margarida Colomer i Rovira (18 anys) i, algunes tardes a la setmana, la Mercè Montserrat i Bartra (17 anys).
La ubicació
Buscant el primer local per ubicar-hi l’escola, les famílies fundadores es van adonar que no n’hi havia cap al barri de l’Havana i va ser aquí on es va centrar la recerca. Finalment es trobà un local al Passatge Garcia Oliver, conegut coma a “Can Serradures” que es va llogar per 2.000 pessetes de l’època. Un cop arranjat, l’aula comptà amb 30 cadires i 8 taules.
L'any 1967, amb l’augment de nens es busca un nou espai i es compra un solar que té entrada pel carrer Sant Pere, 4, d’una extensió de 1.000 metres quadrats i amb una casa de pagès adaptable per fer-hi aules; el seu valor 1.000.000 de pessetes. El 18 de setembre de 1967 a les 9 del matí s’obrirà el barri blau i ja hi entraven a la nova escola els nens i nenes.
El 1973 s’incorpora l’edifici del Camí Ral, 257, dins el qual s’adequa una nova aula al segon pis i una altra que servirà de menjador.
L’estiu de 1975 s’amplien instal·lacions amb un nou edifici: la casa del carrer Sant Pere, 14, que també connecta amb la finca inicial.
L'any 1980 s’enderroca la Masia inicial per fer-hi un edifici nou, que s'estrena el 1982 el nou edifici amb planta baixa i pis.
Totes aquestes instal·lacions són el patrimoni físic que, el desembre de 1987, passa a mans de la Generalitat i de l'Ajuntament amb motiu del pas de l'escola a la xarxa de centres públics.
El 1994 la Generalitat fusiona l'escola Anxaneta amb el CEIP Ravalet, passant a tenir - el nou centre - dos edificis ben separats: el del Camí Ral/carrer St Pere (Anxaneta) i del carrer Pascual Madoz, 22 (Ravalet) on s’ubicaran les aules de Parvulari i menjador. Aquesta situació provisional de dos edificis tan separats per a una mateixa escola s'allargarà durant 13 anys. Després de moltes reivindicacions i promeses, la setmana santa de 2007, s'inaugura el nou edifici de l’escola Anxaneta ubicat a l’espai on antigament hi havia hagut les casernes de la Guàrdia Civil a la Plaça de l’Havana. Aquell mateix estiu, l'edifici del Camí Ral/Sant Pere passa a ser la ubicació provisional de dues escoles (l'escola de nova creació Montserrat Solà i l'escola d'adults Can Marfà) i el del c/ Madoz passa a ser l'edifici provisional de la nova escola Joan Coromines.
Servei de menjador
El curs 1973-1974 es crea el servei de menjador escolar, donant un servei inicial a 20 nens, que fins al 1978 va anar a càrrec d’en Manolo. Posteriorment fou portat per la Roser Riera i Llúcia Recto (1978-1981) i Pere Montells – servei de càtering (1981-1982).
A causa dels problemes que creava el menjador per la manca d’instal·lacions adequades, el cost del personal i l’escassa demanda es decidí rescindir contracte amb el càtering de Pere Montells i amb el personal auxiliar. La Maria Fontbona davant la disjuntiva de quedar-se a l’atur agafa el relleu convertint-se en autònoma i cuinera. D’aquesta manera afrontaria el repte amb col·laboració de Carme Diaz "Carmeta" i Núria Cusachs. Amb els anys, la Carme Diaz "Carmeta" i la Núria Cusachs agafarien el relleu de la Maria Fontbona i crearien l’empresa Macedònia SCP.
Xanet/a i les altres figures
Xanet-Xaneta: el gegant de l’escola
En Xanet-Xaneta és un dels gegants més curiosos de Mataró, ja que té dues cares; per un costat és una dona, la Xaneta, i per l'altre un home, en Xanet. Aquests dos personatges, que en realitat n’és un, representen dos professors de l'escola.
En Xanet-Xaneta, tot i que és de l’any 1996, és la recuperació de l’antic gegant de l’escola que es va estrenar a la festa de la primavera de l’any 1973. Podem dir doncs, que és el gegant més antic de les escoles de Mataró. Va participar en les primeres Santes democràtiques l’any 1979 i en diverses diades de Sant Jordi. Aquest primer Xanet-Xaneta estava fet de roba i porexpan, duia uns cabells de llana i un vestit molt original ple de dibuixos infantils (un gran arbre sota un sol mig amagat entre uns núvols, i un nen que s’hi enfilava mitjançant unes cadires).
L’any 1982 el gegant es va remodelar i també va canviar el vestit; tan original com el primer aquesta vegada, s’hi veien uns nens carregant un castell i l’enxaneta, amb una barretina al cap, fent l’aleta.
L’última referència que en tenim és per Sant Jordi de 1983, encara que se sap que va estar guardat a algun lloc de l’escola com a mínim fins a principis dels anys noranta.
L’actual gegant, inspirat en l’antic, va ser realitzat pels alumnes de 8è d'EGB dels anys 94, 95 i 96. Va ser batejat durant la festa de primavera de l'escola l'any 1996, acompanyat de diversos gegants de la ciutat i apadrinat pels Gegants de Sant Simó.
L'any 1999, el gegant va ser reformat apareixent molt més alt i amb un vestuari nou.
El 21 de maig de 2005, va presentar-se a la festa de l’escola, amb un nou maquillatge i alguns complements a la testa com les arracades, feina duta a terme per dues mares de l'AMPA.
A l'octubre de 2012, el gegant torna a ser reformat. Es dissenya i realitza un vestit nou a partir d’un concurs d’idees fet pels nens i nenes de l’escola. A més a més, s’aprofita per restaurar la pintura del cap així com alguna part de l’estructura interna.
Xanet: el capgròs de l’escola
El 21 de maig de 2005, l’escola estrenava un divertit capgròs, en Xanet, un capgròs construït pel professorat, l’alumnat i els pares i mares de l’escola. La imatge i el vestuari d’aquesta nova figura, va sorgir dels dibuixos presentats pels alumnes amb motiu del concurs que es va realitzar per caracteritzar al personatge, i davant el predomini de joglars, trobadors i follets, ben aviat es va tenir clara la idea. El nom, es va decidir durant el transcurs de la festa, dia en què també va ser batejat i apadrinat pels gegants Iluro i Alarona.
Ona: la gegantona de l’escola
L’Ona és una altra de les figures amb què compta l’escola. Sorgeix d’una iniciativa dels nens de l’escola, que tenien moltes ganes de ser portadors d’un gegantó.
La gegantona és una nena que simbolitza la tradició marinera del barri de l’Havana, que és on està situada l’escola. Els cabells representen una mena de medusa i el vestit, pintat a mà, està ple de criatures del mar d’allò més divertides. Al coll porta un collaret fet de petxines i perles. La presentació en públic de la gegantona es va realitzar el dia 27 d’abril de 2008 a la festa d’en Xanet-Xaneta, i es va decidir el nom en votació popular entre tots els nens i nenes de l’escola Anxaneta.
Canvi d'escola privada a pública
Amb la fi del règim i la vinguda de la democràcia, la voluntat d’esdevenir en un futur una escola pública anà guanyant adeptes. El gener de 1979 es constitueix legalment el Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) qui al gener del 1981 hi formaven part 76 escoles, 4 d’elles del Maresme i una era l’Anxaneta. El 1982 es va començar a debatre dins els pares de l’escola la postura que calia prendre davant de la disjuntiva de seguir essent una escola privada o bé adherir-se al col·lectiu que volia esdevenir una escola pública. L’any 1983 es va presentar al Parlament de Catalunya un projecte de llei per a la integració en la xarxa d’escoles de la Generalitat de les escoles privades que ho volguessin. Finalment es va aprovar el 29 de juny d’aquell any.
L'11 de Juliol la CEPEPC va fer una declaració favorable al respecte, tanmateix va anar passant el temps i algunes manifestacions i la llei no s’aplicava. Finalment, el 9 de desembre de 1987, amb la signatura del conveni d’integració de l’Anxaneta a la xarxa d’escoles públiques, deixaria doncs de ser escola privada per passar a ser pública.[2][3][4][5][6][7]
La curiositat del nom
El nom de l’escola Anxaneta està vinculat a la persona que corona els castells d’aquesta pràctica tan catalana. Lingüísticament s’escriu “enxaneta” però el nom oral no es va transcriure correctament ara fa més de 50 anys. Un dels fundadors, Pim Montserrat, creu que això encara els aporta més tret identitari i que el nom es va decidir conjuntament amb els pares fundadors: “vam creure que voler tocar el cel representava la unió per aconseguir fer més coses i anar més amunt”.[8]
Referències
- ↑ «Departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya» (en català).
- ↑ Escola Anxaneta, Mataró 1965-1987: memòria d'una convicció. Associació pel llegat de l'Escola Privada Anxaneta, 2007.
- ↑ Cusachs i Corredor, Manuel «Anxaneta: 20 anys de pedagogia activa». Mataróescrit núm.2, 1986, pàg. 37.
- ↑ Cusachs i Corredor, Manuel «L'escola Anxaneta (1965): Una experiència entranyable». Arxiu de la història popular de la Roca del Vallès, Català.
- ↑ «Lloc web de l'escola Anxaneta de Mataró».
- ↑ «Lloc web de l'Ampa de l'escola Anxaneta».
- ↑ «Video: Viure i aprendre. Escola Anxaneta» (en català). Producció de Clack per l'associació pel llegat de l'escola privada.
- ↑ «L'Anxaneta, 50 anys d'identitat pròpia» (en català). El Tot Mataró i Maresme, 09-09-2015.